Durant gairebé dos segles, intel·lectuals d'arreu han discutit sobre l'autoria de les 325 línies que conformen els ‘Passatges addicionals' que es van afegir a ‘La tragèdia espanyola' de Thomas Kyd en l'edició de 1602, una dècada després de la primera edició. Atribuïts originalment a l'autor de l'obra, en diverses ocasions s'ha defensat la teoria que en realitat podrien pertànyer a William Shakespeare. Una nova investigació liderada pel professor de la Universitat de Texas Douglas Bruster creu haver trobat una prova definitiva per confirmar aquesta teoria.
Douglas Bruster s'ha basat en l'anàlisi de la cal·ligrafia de Shakespeare per determinar que definitivament l'escriptor va corregir i afegir text a ‘La tragèdia espanyola'. En la seva recerca ha estudiat detalladament la forma de lletrejar determinades paraules i els errors cal·ligràfics que presenta el text, i ha arribat a la conclusió que coincideixen amb l'escriptura de Shakespeare. L'investigador ha detectat entre les 325 línies afegides determinats hàbits cal·ligràfics i irregularitats textuals típiques de la lletra a mà de l'autor de ‘Romeu i Julieta'.
Tot i així, de moment la investigació no pot aportar proves científiques absolutes, raó per la qual les seves conclusions s'han d'interpretar com meres hipòtesis. Però el pes d'aquestes hipòtesis se sustenta en anteriors estudis sobre el tema que han arribat a la mateixa conclusió, com el publicat fa un any per l'investigador Brian Vickers, que va utilitzar la tècnica de l'anàlisi computacional per comparar la cal·ligrafia dels passatges afegits amb la de la resta de l'obra.
L'assaig del professor Douglas Bruster s'ha publicat al número de setembre de la revista‘Notes and Queries'.
Douglas Bruster s'ha basat en l'anàlisi de la cal·ligrafia de Shakespeare per determinar que definitivament l'escriptor va corregir i afegir text a ‘La tragèdia espanyola'. En la seva recerca ha estudiat detalladament la forma de lletrejar determinades paraules i els errors cal·ligràfics que presenta el text, i ha arribat a la conclusió que coincideixen amb l'escriptura de Shakespeare. L'investigador ha detectat entre les 325 línies afegides determinats hàbits cal·ligràfics i irregularitats textuals típiques de la lletra a mà de l'autor de ‘Romeu i Julieta'.
Tot i així, de moment la investigació no pot aportar proves científiques absolutes, raó per la qual les seves conclusions s'han d'interpretar com meres hipòtesis. Però el pes d'aquestes hipòtesis se sustenta en anteriors estudis sobre el tema que han arribat a la mateixa conclusió, com el publicat fa un any per l'investigador Brian Vickers, que va utilitzar la tècnica de l'anàlisi computacional per comparar la cal·ligrafia dels passatges afegits amb la de la resta de l'obra.
L'assaig del professor Douglas Bruster s'ha publicat al número de setembre de la revista‘Notes and Queries'.