Subscriu-t'hi
Actualitat

Una segona ciutat ibèrica a Ullastret

Una 'radiografia' del terreny permet fer-se una idea del que amaga el subsòl de l'Empordà

Clara Duarte
28 de febrer de 2017
Restes de la ciutat ibèrica d'Ullastret -  Gencat
Restes de la ciutat ibèrica d'Ullastret - Gencat

La ciutat ibèrica d'Ullastret en realitat eren dues! Les darreres investigacions del Museu d'Arqueologia de Catalunya han revelat que a només 300 metres de distància de l'Ullastret que coneixíem, al puig de Sant Andreu, s'hi trobava una altra ciutat de la mateixa època, en una zona coneguda com l'Illa d'en Reixac.

Actualment, el terreny està ocupat per camps de cultiu, però fins fa uns cent anys estava rodejat d'aigua i precisament d'aquí li ve la denominació d'illa. Fa temps que s'hi excava, des de 1947, i ja s'havien trobat restes de construccions, però no es pensava que pogués arribar a ser tant gran: 50.000 metres quadrats! Es tracta d'una ciutat de cap a peus, ben planificada i emmurallada, estructurada al voltant d'un carrer principal i envoltada d'aigua. L'aparició de tres edificis grans fan pensar en l'existència d'una aristocràcia, mentre que els petits habitatges de 20 o 30 metres quadrats devien ser per a les classes treballadores. A més, els sistemes de detecció utilitzats van permetre veure on hi havia focus de calor i així entendre on hi havia forns, fogueres, cisternes, ceràmiques, etc. Roger Sala, arqueòleg de l'empresa SOT Prospecció Arqueològica, explica que creuen haver detectat la zona on es trobava un forn d'ús alimentari i no pas industrial, ja que "els ibers situaven les fàbriques fora de zones habitades". Tot fa pensar que les dues viles s'unien a través d'una passarel·la artificial de terra d'uns 160 metres de llargada.

Les tècniques de prospecció utilitzades per 'radiografiar' el terreny han estat el georadar, l'elèctrica o la magnètica. Es van dur a terme el 2012, quan Ullastret va acollir el First MAC International Workshop of Archaeological Geophysics. Aquest procés va produir una gran quantitat de dades que s'han hagut d'interpretar per tal de fer-se una idea del que amaga el subsòl de l'Illa d'en Reixac. De moment, no es preveuen noves actuacions en aquesta zona.

Subscriu-t'hi

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Portada SÀPIENS 225 (desembre 2020)

Elionor d'Aquitània, la reina més poderosa

Fem un recorregut per la biografia d'una dona que va tenir una vida de novel·la

ESCULL LA TEVA OFERTA I SUBSCRIU-T’HI AVUI MATEIX!

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis i, també, l'anàlisi dels hàbits de navegació dels usuaris. Si contineu navegant, accepteu la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per, si així ho desitja, impedir que aquestes siguin instal·lades en el seu disc dur, tot i que haurà de tenir en compte que aquesta acció podria ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web. Més informació Accepto