La ciutat ibèrica d'Ullastret en realitat eren dues! Les darreres investigacions del Museu d'Arqueologia de Catalunya han revelat que a només 300 metres de distància de l'Ullastret que coneixíem, al puig de Sant Andreu, s'hi trobava una altra ciutat de la mateixa època, en una zona coneguda com l'Illa d'en Reixac.

Actualment, el terreny està ocupat per camps de cultiu, però fins fa uns cent anys estava rodejat d'aigua i precisament d'aquí li ve la denominació d'illa. Fa temps que s'hi excava, des de 1947, i ja s'havien trobat restes de construccions, però no es pensava que pogués arribar a ser tant gran: 50.000 metres quadrats! Es tracta d'una ciutat de cap a peus, ben planificada i emmurallada, estructurada al voltant d'un carrer principal i envoltada d'aigua. L'aparició de tres edificis grans fan pensar en l'existència d'una aristocràcia, mentre que els petits habitatges de 20 o 30 metres quadrats devien ser per a les classes treballadores. A més, els sistemes de detecció utilitzats van permetre veure on hi havia focus de calor i així entendre on hi havia forns, fogueres, cisternes, ceràmiques, etc. Roger Sala, arqueòleg de l'empresa SOT Prospecció Arqueològica, explica que creuen haver detectat la zona on es trobava un forn d'ús alimentari i no pas industrial, ja que "els ibers situaven les fàbriques fora de zones habitades". Tot fa pensar que les dues viles s'unien a través d'una passarel·la artificial de terra d'uns 160 metres de llargada.

Les tècniques de prospecció utilitzades per 'radiografiar' el terreny han estat el georadar, l'elèctrica o la magnètica. Es van dur a terme el 2012, quan Ullastret va acollir el First MAC International Workshop of Archaeological Geophysics. Aquest procés va produir una gran quantitat de dades que s'han hagut d'interpretar per tal de fer-se una idea del que amaga el subsòl de l'Illa d'en Reixac. De moment, no es preveuen noves actuacions en aquesta zona.