Especial 11 de setembre

Una selecció de continguts sobre la nostra història i la de la Diada

1. Per què els catalans diem senyera a la nostra bandera?

La vexil·lologia (disciplina que estudia les banderes) considera actualment una senyera qualsevol estendard o guió que fa d’ensenya d’una corporació, tot i que a l’edat mitjana tenia el sentit d’emblema personal d’un cavaller. Estrictament, doncs, el mot senyera està mal utilitzat si l’apliquem a qualsevol bandera nacional, inclosa la de Catalunya. I és que, de fet, no fa tant que utilitzem l’expressió la senyera per referir-nos a la bandera catalana. Malauradament, no existeix cap recerca contrastada que ens permeti datar aquesta associació. Els assagistes, literats i periodistes del segle XIX utilitzaven de manera aclaparadora termes com escut, penó o, simplement, quatre barres. No és fins a la darreria de segle que apareix i es consolida el mot bandera, acompanyat de diferents epítets. Fins aquell moment, la paraula senyera roman pràcticament restringida a l’àmbit poètic o narratiu, amb el sentit original medieval. 

Nacionalisme musical 
Quan es comença a utilitzar el mot senyera per parlar de la bandera de Catalunya, al tombant del segle XIX, se sol indicar expressament que és “la senyera de les quatre barres”, fet que demostra que l’associació encara no s’ha establert, o almenys generalitzat. Sí que es pot assegurar, en canvi, que a les acaballes de la dècada dels setanta la substitució ja és ferma. Per tant, aventurar-nos a donar una data per l’inici de la utilització de la senyera com a antonomàsia és difícil. Proposarem aquí una cronologia, basada en un fet anecdòtic però real. El 1896 s’estrena 'El cant de la senyera', titulat originalment 'El cant de la bandera' per Joan Maragall. Aquest és l’origen d’una confusió no aclarida del tot encara ara: el músic Lluís Millet li va canviar el nom perquè feia referència a la senyera de l’entitat o ho va fer tot i referir-se a la bandera catalana? En qualsevol cas, a la primeria del segle XX es va utilitzar preferentment el terme bandera catalana. Durant els anys del franquisme, com és conegut, la prohibició d’'Els segadors' portà a la utilització d’'El cant de la senyera' com a succedani de l’himne nacional. Aquest fet hauria ajudat a consolidar el mot senyera en substitució del de bandera en l’àmbit del catalanisme polític, motiu pel qual, arribats a la Transició, la senyera ja s’identifica plenament amb la bandera de Catalunya.

Senyera
SenyeraThinkstock

2. L'origen de la Diada

La idea d’establir una data per reivindicar i consolidar el sentiment nacional va sorgir a Catalunya en el darrer quart del segle XIX. L’any 1880, França va instituir el seu ‘14 de juliol’ per recordar l’assalt a la Bastilla, i Portugal el seu ‘10 de juny’ amb motiu del tercer centenari de la mort del poeta Camoes. Al nostre país, l’inici de la commemoració de l’11 de setembre fou més de recordança del passat, que no pas amb una finalitat reivindicativa: un funeral al Fossar de les Moreres per recordar els morts en la lluita contra les tropes borbòniques el 1714.

Llegiu l'article complet.

3. [ÀUDIO] La primera gravació d''Els Segadors'

El Museu de la Música de Barcelona va recuperar la primera gravació original que es coneix de l’himne nacional de Catalunya, ‘Els segadors’, durant un procés de digitalització del seu fons. La peça es va enregistrar a Barcelona entre el setembre i l’octubre de 1900, any en què possiblement es van fer més interpretacions de l’himne. Aquest és l’únic exemplar que es conserva de les 500 còpies que va editar la companyia E. Berliner’s Gramophone, i podria ser una de les primeres produccions discogràfiques de la història. 

Es tracta de la versió del compositor Enric Morera estrenada el 18 de juliol de 1897, harmonitzada a quatre veus i interpretada en si menor per 70 homes i 30 nois del cor Catalunya Nova. La lletra, d’Emili Guanyavents i Jané, és la nova lletra amb la tornada tradicional, “Bon cop de falç, defensors de la terra”, d’Ernest Moliné. La gravació té molt soroll de fons a causa de la tecnologia emprada per al seu enregistrament —fet amb matriu de zinc—, que ja aleshores era antiga. Aquell mateix any es va deixar d’utilitzar aquest format i es va passar al disc de pasta de cera. Tot i així, la restauració de l’obra ha donat bons resultats i la peça es pot escoltar clarament.

Escolta la primera gravació d'"Els segadors"

4. 10 frases polèmiques sobre els catalans

El vídeo mostra el moment en què l'exministre d'Educació, Cultura i Esport José Ignacio Wert va deixar anar "El nostre interès és espanyolitzar els alumnes catalans perquè se sentin tan orgullosos de ser espanyols com de ser catalans". Aquesta frase, dita per Wert com un argument en favor de la seva Llei orgànica per a la Millora de la Qualitat Eduactiva (LOMCE), és una entre moltes altres que s'han dit al llarg del temps. Quevedo, Patiño, Espartero, Luis de Galinsoga o Fraga en són alguns dels autors. Les trobareu totes aquí.

Quevedo: “Son los catalanes aborto monstruoso de la política”
Quevedo: “Son los catalanes aborto monstruoso de la política”
Patiño: "Prontos en cólera, rijosos y combativos”
Patiño: "Prontos en cólera, rijosos y combativos”
Silvela: "El catalanismo es una enfermedad nerviosa"
Silvela: "El catalanismo es una enfermedad nerviosa"
Manuel Fraga: “Ocuparem Catalunya tantes vegades com calgui”
Manuel Fraga: “Ocuparem Catalunya tantes vegades com calgui”
Santiago Bernabéu: “Me gusta Cataluña y la quiero, a pesar de los catalanes”
Santiago Bernabéu: “Me gusta Cataluña y la quiero, a pesar de los catalanes”
José Ignacio Wert: "Españolizar a los alumnos catalanes"
José Ignacio Wert: "Españolizar a los alumnos catalanes"
Juan José Imbroda: "Los ‘piraos’ independentistas de Cataluña"
Juan José Imbroda: "Los ‘piraos’ independentistas de Cataluña"

5. 10 mentides sobre Catalunya

En el cas de la història de Catalunya, hi ha una sèrie de mentides, de vegades interessades, de vegades fruit de la ignorància, que han donat lloc a una reiteració de tòpics, malentesos i tergiversacions. Us les resumim a continuació i us convidem a llegir-ne tot el contingut aquí.

  1. Catalunya no ha estat mai una nació
  2. Catalunya no ha estat mai sobirana perquè pertanyia a la Corona d'Aragó
  3. Amb els Reis Catòlics neix la nació espanyola
  4. Catalunya no ha tingut mai un exèrcit propi
  5. Catalunya és bilingüe des del segle XV
  6. Els catalans no van perdre res amb la derrota del 1714
  7. El castellà mai no ha estat una llengua d'imposició
  8. El catalanisme és un invent de la burgesia
  9. La guerra civil només va ser una guerra entre dretes i esquerres
  10. Franco va ser clau en la industrialització de Catalunya
Casament de Peronella d'Aragó amb Ramon Berneguer IV
Casament de Peronella d'Aragó amb Ramon Berneguer IV

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família.
Ja som més de 22.000

En donar-te d'alta acceptes la política de privacitat

Portada SÀPIENS 195

Catalunya contra la Inquisició

Quan els catalans van dir 'no' al tribunal dels Reis Catòlics

1 any de SÀPIENS + l'Atles Català DE REGAL per 24,90 €

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família.
Ja som més de 22.000

En donar-te d'alta acceptes la política de privacitat

Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Més informació Accepto