Especial Onze de Setembre

Aquest 2020, us oferim una selecció de continguts sobre la guerra de Successió

1. L'últim resistent de 1714

Aquest setembre dediquem el reportatge de portada als germans Antoni i Manuel Desvalls, dos noms imprescindibles de la guerra que es va lliurar a l'interior del país. De fet, la llarguíssima i valenta resistència dels barcelonins durant el setge de 1713-14 no hauria estat mai possible sense la feina que molta gent va fer a l'interior del país, com els germans Desvalls. Al SÀPIENS de setembre repassem alguns dels (molts) episodis en què van ser clau i a la web dediquem l'especial Onze de Setembre a la guerra de Successió, el conflicte que va canviar la nostra història.

L'últim resistent del 1714
L'últim resistent del 1714

2. La guerra de Successió en una línia del temps

3. Sis batalles decisives de la guerra de Successió

Les poblacions d’Almansa, Almenar, Brihuega i Villaviciosa, els Prats de Rei i Talamanca van viure algunes de les principals batalles que van decidir la guerra de Successió, un estira-i-arronsa que culminà el 1714 amb la victòria de Felip V. En aquest article us les expliquem amb detall.

Escena del quadre de Ventura Ligli de la batalla d'Almansa
Escena del quadre de Ventura Ligli de la batalla d'AlmansaWikimedia Commons

4. El setge de Barcelona, pas a pas

Gràcies al relat del cronista de l'època Francesc de Castellví, sabem com va ser fil per randa la darrera envestida borbònica i l'èpica resistència catalana, carrer a carrer i baluard a baluard. Una gesta tan excepcional que es va guanyar l'admiració dels mateixos generals borbònics. El recreem hora a hora, des de dos quarts de cinc de la matinada fins a les tres de la tarda. Llegiu-ho aquí.

Batalla del baluard de Santa Clara
Batalla del baluard de Santa Clara

5. 'L'Onze de Setembre de 1714', d'Antoni Estruch

Us fem un tast en una imatge interactiva de l'anàlisi de l'emblemàtica obra d'Antoni Estruch feta per Agustí Alcoberro. En teniu molt més en aquest article de la nostra web.

 

6. El combat d'Arbúcies

"Via fora, lladres!". A les acaballes de l'any 1713, gran part del territori català estava ocupat pels exèrcits borbònics. Només Barcelona, sotmesa a un setge terrible des de feia sis mesos, Cardona i alguns nuclis aïllats resistien l'embat de les forces francoespanyoles. La resta del Principat ja tastava la repressió dels vencedors de la guerra de Successió, sobretot en forma de nous impostos i violències arbitràries. Un dels municipis afectats va ser Arbúcies, els habitants del qual es van enfrontar heroicament contra dos regiments borbònics. El combat va acabar en victòria, però el càstig va ser ferotge: "Bracamonte quemó tan enteramente aquella villa de Arbucias, que sólo la iglesia se reservó del universal incendio". Llegiu el reportatge complet.

Recreació del combat d'Arbúcies
Recreació del combat d'Arbúcies

7. L'humor durant la guerra de Successió

Les estampes satíriques van tenir una gran difusió i repercussió en l'Europa dels segles XVII i XVIII.  Diverses estampes, principalment angleses i holandeses, intentaren explicar l'actualitat de manera satírica, combinant una imatge sovint al·legòrica amb versos o explicacions còmiques, fetes en diversos idiomes per ampliar-ne l'abast. Malgrat que el personatge més odiat –i, per tant, el més satiritzat– era el rei de França Lluís XIV, un altre dels personatges que en sortia més malparat era Felip d'Anjou, el futur Felip V, ridiculitzat i presentat com un covard, un lladre, un incapaç o un simple titella de Lluís XIV. A sota teniu una selecció d'aquestes estampes. En aquest reportatge les veureu més grans i en trobareu una explicació.

8. Lectures sobre la Diada

La idea d'establir una data per reivindicar i consolidar el sentiment nacional va sorgir a Catalunya en el darrer quart del segle XIX. Al nostre país, l'inici de la commemoració de l'11 de setembre fou més de recordança del passat que no pas amb una finalitat reivindicativa: un funeral al Fossar de les Moreres per recordar els morts en la lluita contra les tropes borbòniques el 1714. No fou fins a l'any 1894 que de manera individual o en petits grups començaren les ofrenes florals al monument a Rafael Casanova. Aquesta acció prengué especial rellevància després de la detenció de 24 joves l'11 de setembre de 1901. Llegiu aquí l'article complet sobre l'origen de la Diada i aquí el de la detenció d'una trentena de joves, l'11 de setembre de 1901

Homenatge a Rafael Casanova durant la Diada del 1914
Homenatge a Rafael Casanova durant la Diada del 1914

Subscriu-t'hi

Portada SÀPIENS 225 (desembre 2020)

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis i, també, l'anàlisi dels hàbits de navegació dels usuaris. Si contineu navegant, accepteu la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per, si així ho desitja, impedir que aquestes siguin instal·lades en el seu disc dur, tot i que haurà de tenir en compte que aquesta acció podria ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web. Més informació Accepto