A mitjan segle XIX, a Catalunya la paraula de moda era progrés, un progrés que va convertir-se en una actitud vital que englobava fusters, terrissers i pagesos, a més d’industrials, banquers i constructors, i intel·lectuals i polítics. El progrés va ser l’excusa que, d’alguna manera, va agermanar diverses capes i sectors socials per fer avançar el país de l’ostracisme a la primera línia mundial, tant pel que fa a la producció tèxtil com a l’àmbit artístic.
S’acostuma a explicar l’arrencada de la Revolució Industrial amb la instal·lació de la fàbrica El Vapor Bonaplata, l’any 1833, quan en realitat aquest fet va ser una conseqüència més del gir que feia Catalunya. Tots els invents i avenços tecnològics del vuit-cents van arribar més d’hora que tard a Barcelona i les principals ciutats catalanes. De la mateixa manera que van fer-hi cap els ideals romàntics de llibertat i empenta, uns ideals que expliquen el canvi de mentalitat i de paradigma socioeconòmic que significa el pas de l’Antic Règim a la contemporaneïtat. És en aquesta dècada dels trenta que va començar la Renaixença cultural.
El primer Banc de Barcelona, el paper de la Junta de Comerç i la transformació de les zones rurals
El 1844 el financer Manuel Girona fundà el primer Banc de Barcelona. I cal que no oblidem la tasca de la Junta de Comerç, una institució creada el 1758 per vetllar pels negocis exteriors del Principat i que va implicar-se a fons en la regeneració dels costums i tradicions comercials que necessitava el país. La Junta de Comerç va crear escoles tècniques de nàutica, química, mecànica, economia, etc., que havien de suplir la manca d’una universitat amb cara i ulls ‒a Barcelona no n’hi havia, i l’única que existia, a Cervera, es dedicava sobretot a la teologia, les humanitats i la medicina.
Però, segurament, la transformació més important es produí en zones rurals: pagesos i ramaders de la conca del Llobregat teixien una xarxa de producció de fil de cotó realment extraordinària que ens porta al segon punt d'aquest especial, el de les colònies industrials. Si voleu saber per què Catalunya va ser l'únic país del sud d’Europa que va fer el procés d'industrialització al mateix moment que els poderosos veïns del nord, continueu llegint aquí.