1. Els factors que la van fer possible
A mitjan segle XIX, a Catalunya la paraula de moda era progrés, un progrés que va convertir-se en una actitud vital que englobava fusters, terrissers i pagesos, a més d’industrials, banquers i constructors, i intel·lectuals i polítics. El progrés va ser l’excusa que, d’alguna manera, va agermanar diverses capes i sectors socials per fer avançar el país de l’ostracisme a la primera línia mundial, tant pel que fa a la producció tèxtil com a l’àmbit artístic.
S’acostuma a explicar l’arrencada de la Revolució Industrial amb la instal·lació de la fàbrica El Vapor Bonaplata, l’any 1833, quan en realitat aquest fet va ser una conseqüència més del gir que feia Catalunya. Tots els invents i avenços tecnològics del vuit-cents van arribar més d’hora que tard a Barcelona i les principals ciutats catalanes. De la mateixa manera que van fer-hi cap els ideals romàntics de llibertat i empenta, uns ideals que expliquen el canvi de mentalitat i de paradigma socioeconòmic que significa el pas de l’Antic Règim a la contemporaneïtat. És en aquesta dècada dels trenta que va començar la Renaixença cultural.
El primer Banc de Barcelona, el paper de la Junta de Comerç i la transformació de les zones rurals
El 1844 el financer Manuel Girona fundà el primer Banc de Barcelona. I cal que no oblidem la tasca de la Junta de Comerç, una institució creada el 1758 per vetllar pels negocis exteriors del Principat i que va implicar-se a fons en la regeneració dels costums i tradicions comercials que necessitava el país. La Junta de Comerç va crear escoles tècniques de nàutica, química, mecànica, economia, etc., que havien de suplir la manca d’una universitat amb cara i ulls ‒a Barcelona no n’hi havia, i l’única que existia, a Cervera, es dedicava sobretot a la teologia, les humanitats i la medicina.
Però, segurament, la transformació més important es produí en zones rurals: pagesos i ramaders de la conca del Llobregat teixien una xarxa de producció de fil de cotó realment extraordinària que ens porta al segon punt d'aquest especial, el de les colònies industrials. Si voleu saber per què Catalunya va ser l'únic país del sud d’Europa que va fer el procés d'industrialització al mateix moment que els poderosos veïns del nord, continueu llegint aquí.
2. El mapa interactiu de les colònies industrials
Les colònies industrials són un dels elements més representatius del procés d'industrialització que va viure Catalunya a finals del segle XIX i principis del segle XX. Les comarques del Bages, el Berguedà, Osona, el Ripollès i el Baix Llobregat es van omplir d'uns complexos fabrils que eren autèntics poblets nascuts al voltant d'una fàbrica amb equipaments per als seus treballadors (habitatges i serveis bàsics). En aquest mapa podeu veure on es localitzen una setantena d'aquestes colònies industrials. La majoria estaven dedicades al tèxtil, però també n'hi va haver de mineres i agrícoles.
3. Així funcionava un vapor
L'impacte del vapor a la indústria tèxtil catalana va ser tan fort que les fàbriques cotoneres van passar a ser conegudes popularment com a vapors. L'invent també va transformar els costums, els models de treball i el paisatge, que es va omplir de fàbriques i xemeneies. En aquest interactiu, us mostrem com era l'interior d'un vapor català i quin procediment duien a terme els treballadors i les seves màquines per a la producció.
4. El Vapor Aymerich
Quan es va inaugurar, el 1908, el Vapor Aymerich era un dels quasi 40 vapors de Terrassa. Aquest, però, excel·lia arquitectònicament. Muncunill va utilitzar nous materials i columnes de ferro colat i una nova tècnica de construcció, la volta catalana, que van fer d’aquesta fàbrica tèxtil l’obra més important del sector industrial de la llana a Catalunya. També va afegir bellesa a la funcionalitat que requeria l’edifici: en són una mostra les ones de la teulada. El 1915 hi treballaven unes 400 persones, entre homes, dones i nens. Avui, el Vapor Aymerich és la seu del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC).
Set anys després de la seva inauguració, hi treballaven quatre-centes persones entre homes, dones i nens. De la fàbrica tèxtil es disposa del reglament interior de l’any 1918, un document on es detallen les normes que tots els treballadors i treballadores havien d’acatar per mantenir la seva feina al Vapor Aymerich. El podeu veure en aquest article i, també, els salaris que cobraven els treballadors a la fàbrica egarenca els anys 1918 i 1920.
Subscriu-t'hi
Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.
Volem créixer i volem fer-ho amb tu!
Subscriu-t'hiEn vols més?
Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000
Actualitat i fets històrics per reviure la història