Va donar la volta al món quan es va convertir en un dels escenaris del rodatge de la sisena temporada de Joc de trons. El setembre de 2015, un munt de soldats i cavallers de la sèrie van ocupar l'escalinata barroca de 90 graons que cal pujar per accedir a la catedral. Ja existia en època romana i medieval, però més curta i més estreta i tenia dues fileres de cases a banda i banda. Es va reconstruir entre el 1690 i el 1694 i es va reconvertir en l'espectacular escalinata actual, que està dividida en tres trams de 30 graons cadascuns amb sis terrasses laterals.

D'època barroca, va començar a construir-se el 1606, però no es va acabar fins al segle XX, amb la instal·lació de les diferents figures de les fornícules. De fet, un bon exercici visual és identificar aquestes figures a partir dels símbols que les representen: a la part inferior, sant Pere, amb les claus, i sant Pau, amb l'espasa; al primer pis, flanquejant la Mare de Déu amb el Nen, sant Josep, amb la vara florida, i sant Jaume, vestit de pelegrí, i al segon pis, sant Joan Evangelista, amb l'àliga als peus, i sant Narcís, patró de la ciutat, amb mitra i bàcul.

A la part superior, a sota de la cornisa, una data recorda l'any en què es van completar les escultures i la rosassa, el 1733.

Juntament amb la torre de Carlemany i la sagristia, és l'únic vestigi que queda de l'època romànica de la catedral. És un dels més importants de Catalunya per la riquesa escultòrica dels seus 122 capitells, que contenen escenes de l'Antic i del Nou Testament. N'hi ha de molt impactants, com la del calderó amb tres condemnats damunt de les flames o la d'uns homes envoltats de serps que s'apunyalen. També hi ha un gran repertori d'aus, monstres i animals mitològics, a més de passatges bíblics com episodis de les vides de Noè i Samsó.

Un autoretrat en pedra recorda un dels mestres que va esculpir els capitells, Arnau Cadell, escultor dels segles XII-XIII que també va participar en la decoració del claustre del monestir de Sant Cugat del Vallès. No és l'única selfie de pedra; al fris d'un dels pilars una figura que representa un dels constructors del claustre mira des de fa segles els visitants.

Passejant per les quatre galeries, totes de llargades diferents, trepitjareu làpides de canonges datades d'entre els segles XV i XVIII. Ningú no pot marxar del recinte sense haver-se fixat en les figures que sostenen les columnes, algunes de molt inquietants, com un cap humà mossegat per dues serps.

La construcció de la primera catedral romànica es va iniciar el 1015 sobre el temple romà de Gerunda. En quedar petita, s'hi va construir la catedral gòtica a partir del segle XIV. D'aquesta en destaca la nau, imponent. N'havia de tenir tres, però finalment se'n va construir una de sola; això sí, els seus 23 metres la van convertir en la més ampla del gòtic català i la segona més ampla del món, superada només per la basílica de Sant Pere del Vaticà. La construcció, que va durar tres segles, es va iniciar el 1312.

En un dels costats de la nau gòtica hi ha la torre de Carlemany, l'antic campanar, del segle XI, i un dels vestigis de l'època romànica de la catedral.

La construcció del nou campanar va començar el 1580, quan l'arquitecte de la catedral, Joan Balcells, va presentar el seu projecte. Però, com en el cas de la façana, un any més tard s'havia avançat molt poc en la seva edificació, que no es va completar fins ben entrat el segle XVIII, quan es va aixecar l'octògon que es pot veure avui dia. De les sis campanes que té, la Beneta (també coneguda com el Bombo) és la més popular. Data del 1574. I l'Assumpta actual no és l'original; aquesta va caure el 20 de juny de 1946, just quan començava la processó del Corpus, i es va esmicolar sense causar morts ni ferits. Els diferents fragments es van refondre i així va néixer la nova Assumpta, que l'octubre d'aquell any ja tornava a repicar.

A la cúpula del campanar hi ha l'àngel. El 1968, una grua va alçar-lo per substituir una figura decapitada durant la guerra del Francès. L'escultura originària, però, no era un àngel sinó una figura alada amb els ulls tapats com una al·legoria de la fe. Ara bé, el desig popular, que des de lluny no veia els ulls embenats, va convertir-lo en un àngel. Per això, quan es va decidir restaurar-lo, ja es va encarregar un àngel, que el 6 de juny de 1968 es va col·locar en el punt més alt del cloquer.

Als peus del campanar, sortint del temple, hi ha la porta dels Apòstols. Les seves figures ja no hi són, però la visió en conjunt de la torre es manté. La catedral romànica i l'actual tenien tres portes d'accés, una de les quals era la dels Apòstols. Construïda entre els segles XIV i XX, les figures dels 12 apòstols les va construir al segle XV l'escultor i mestre d'obres Antoni Claperós. Malauradament, el material de què es van fer (terracota) no va aguantar bé el pas del temps ni, tampoc, l'intent de trasllat que es va fer a inici de la Guerra Civil. De les sis escultures que quedaven a l'interior de la catedral, només se'n van poder traslladar dues: les altres es van esmicolar!

Al costat de l'església es troba el Tresor de la catedral. Conté l'excepcional Tapís de la Creació, que il·lustra l'origen del cel i de la terra tal com eren concebuts al final del segle XI, i el Beatus de Girona, una còpia del segle X del Comentari a l'Apocalipsi realitzat pel Beat de Liébana. El manuscrit conté 115 miniatures, la majoria a pàgina sencera, il·lustrades amb colors vius, molt d'or i argent.

A la catedral de Girona reposen les restes d'una de les dones més importants de la nostra història, Ermessenda de Carcassona, que va morir l'1 de març del 1058. El sepulcre de la comtessa (l'original) es troba a una de les moltes capelles que hi ha a la catedral, que ara porta el nom de la dona que va governar intermitentment la Catalunya del segle XI. Vers el 1335 va estar dedicada als sants Joan Baptista i Joan Evangelista.

La imatge que la representa és del “mestre de pedra” Guillem Morell, que va treballar en la realització d'una de les portes de la catedral.

El sepulcre de Ramon Berenguer II
També són obra de Morell l'escultura jacent i algunes ornamentacions del sepulcre del comte Ramon Berenguer II, anomenat el Cap d'Estopes per la seva cabellera rossa i arrissada. D'ell també en trobareu el falcó, l'ocell que, segons una llegenda, va desemmascarar l'assassí del seu amo. No en trobareu les pedres, sinó una escultura que el representa i que està situada a les arquivoltes de la porta de sant Miquel.