1. Els càtars creien en el Nou Testament i tenien una visió dual del món. Partien de la idea d'un Déu bo i la seva pregunta essencial era: com pot haver inventat llavors el mal? Una de les escoles càtares ho atribueix als àngels caiguts, i d'altres, al fet que aquests éssers no són creats per Déu. Però sigui com vulgui, van establir aquesta dualitat entre el bé i el mal. El mal, deien, va arrossegar les ànimes del cel i les va tancar en una presó de carn i pell per llançar-les a l'infern, que és aquest món. Amb Jesús, que és de naturalesa divina, algunes d'aquestes ànimes es van desvetllar, l'objectiu últim de totes les ànimes "caigudes".

2. Els càtars no creien en temples, sants o dogmes. El consolament era l'únic sagrament. Consistia en un baptisme pel qual es passava a ser un bon home, és a dir, un membre del clergat. Era imprescindible per "salvar l'ànima", per tant, també era el ritual amb què s'ungia els creients abans de morir.

3. A diferència de l'Església catòlica, els bons homes rebutjaven les imposicions econòmiques sobre els creients. Les dones eren les encarregades de regentar les cases, mentre que els homes duien una vida errant, predicant la paraula de Déu. Les cases càtares servien també d'hospitals, d'hostals, d'orfenats i de tallers artesans. La seva fama d'homes estrictes va fer que alguns comerciants els confiessin els diners, esdevenint també banquers.

4. No menjaven carn però sí peixos, que en aquell temps es creia que naixien de l'aigua i no del coit. Certament, per als càtars les relacions carnals provenien del Diable i els bons homes feien vot de castedat.

5. Els mateixos castells que acollien prèdiques càtares acollien també música trobadoresca. Uns i altres van coincidir en l'espai i el temps, compartint, per exemple, les rutes que connectaven Occitània i Catalunya. Tot i que per als trobadors l'objectiu últim era la sublimació a través de l'amor a una dama, cosa completament oposada a allò que propugnaven els càtars, existeix també la teoria que afirma que aquest "amor cortès", en realitat estaria parlant d'un amor espiritual, en sintonia amb la doctrina càtara.

Els càtars a Catalunya
Es diu que el Principat va ser una de les terres d’acollida dels càtars que fugien de la croada occitana. Però en realitat Catalunya va ser molt més que això. La seva conjuntura política i econòmica, l’anticlericalisme creixent i el seu vincle cultural amb Occitània van fer que les prèdiques dels ‘bons homes’ arrelessin amb força a les valls pirinenques. A l’empara de poderosos senyors feudals, aquí es van establir nuclis càtars de gran vitalitat molt abans de la caiguda de Montsegur i l’inici del gran exili. En el següent mapa us mostrem quina va ser la presència càtara a Catalunya. Hi hem geolocalitzat poblacions amb presència de 'bons homes', fundacions de l'orde dominicà i disposicions de corts on assemblees d'eclesiàstics condemnaven l'heretgia.

Com navegar per l'interactiu
Al mapa, hi ha punts que, d'entrada, no mostren el nom. Per veure'ls, heu de fer 'zoom'.