Actualitat i fets històrics per reviure la història
Cerca...Set indrets dels Països Catalans on veure pedra seca
Recorrem la nostra geografia a la recerca dels millors exemples d'aquesta tècnica arquitectònica, que ha estat declarada Patrimoni Cultural Immaterial de la Unesco
El nostre país està modelat, en gran part, per la pedra seca. A part de marges i cabanes, una extensa tipologia d'infraestructures és present arreu, sovint amagada sota els matolls en camps erms, o de vegades en ple rendiment: camins, séquies... Aquesta versatilitat i el seu cost quasi inexistent van propiciar que segles enrere es colonitzés mitjançant aquesta tècnica pràcticament tot el territori, des del nivell del mar fins a les muntanyes més altes, on trobem estructures agroramaderes que han perviscut fins als nostres dies.
La pedra seca és la tècnica de construcció que fa servir la pedra de l’entorn immediat per aixecar tota mena d’infraestructures sense cap material de cohesió. Es tracta d’una arquitectura 100% sostenible i integrada en el paisatge, fins al punt que quan les construccions s’enrunen perquè han caigut en desús i estan mancades de manteniment, es reintegren harmònicament en l’entorn, d’on ha sortit tot el material emprat en la seva construcció.
Aquest municipi de la Terra Alta s'ha guanyat un nom en l'àmbit de la pedra seca a Catalunya gràcies a la Fundació el Solà, que organitza cursos i difon aquesta tècnica amb tots els mitjans al seu abast. Aquest honor, però, no és casual: la Fatarella està ubicada en un terreny costerut i sec, i en el seu afaiçonament la utilització de la pedra seca ha estat fonamental.
El cas de Mont-roig del Camp és ben singular, no tant pel nombre de barraques inventariades al municipi (141), sinó per la seva inusual diversitat tipològica. El 2016 cinc d'aquestes barraques, representatives d'aquesta diversitat de formes constructives, van ser declarades bé cultural d'interès nacional.
La cabana de volta ha esdevingut un símbol de les Garrigues. A diferència d'altres tècniques, aquestes voltes es construïen amb pedres degudament treballades i escairades, i després es recobrien amb terra. Només a la comarca n'hi ha més de 1.000 inventariades. A més, en llocs on les formacions geològiques ho faciliten, com la serra de la Llena, hi abunden les balmes murades. També són força espectaculars les cobertes planes, amb grans lloses de pedra suportades només per les parets laterals.
Pels volts del segle XIX al Pla de Santa Maria (Alt Camp) hi devia viure algú especialment destre, un mestre barracaire, perquè no és normal trobar una densitat tan gran de barraques tan complexes -algunes de fins a quatre estances juxtaposades- en un sol terme municipal. El 2003 es va inaugurar la Ruta de la Capona, on, a part de barraques, es poden veure arneres, marges, eres... Hi destaca el Cossiol del Soleta, una construcció destinada a recollir aigua de pluja.
Fa uns 150 anys, arran de la desamortització de Mendizábal, els habitants de les Preses van artigar un conjunt de noves terres dins el que avui coneixem com el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Aquestes feines de condicionament van conformar un autèntic laberint de camins, parets seques, artigues i cabanes de gran singularitat pel tipus de pedra de l'indret.
Una de les riqueses singulars de la serra de Tramuntana és l'obra de pedra en sec. Amb aquesta tècnica s'hi han aixecat camins de muntanya, barraques de carboner o cases de neu.
El màxim exponent, però, el constitueixen els vessants de marjades, procediment d'escalonament amb què s'han habilitat centenars d'hectàrees de conreu, i que en total sumen 20.000 km de paret. Tota aquesta riquesa es pot descobrir resseguint el GR-221 o Ruta de la Pedra en Sec, un sender de gran recorregut que actualment compta amb 167 km oberts i senyalitzats.
'La capital de la pedra en sec', així es com es coneix aquest municipi del nord del País Valencià. Centenars de quilòmetres de parets, passos, camins empedrats, porteres, abeuradors, pous, fonts, basses bancals...i per damunt de tot, un miler de casetes, recer perfecte per resguardar-se de l'aigua i del vent.
El poble té un museu sobre aquesta temàtica i tres itineraris sobre el terreny: el del Pla de Mosorro (sobre pastors i ramaders), el de les Virtuts (sobre agricultors i masovers) i el del Bosc de la Parreta. Hi podeu fer un passeig virtual al web de l'Oficina de Turisme de la població.
Comentaris