Va néixer el 1759 a Londres, i va ser la gran de sis germans en una família benestant arruïnada pels negocis especulatius del pare. No va anar mai a l’escola tret d’uns quants mesos, quan va aprendre a llegir i escriure. Però des d’aleshores va esdevenir autodidacta i va aprendre sola diverses matèries i llengües. Aviat va ser contractada com a institutriu i mestra, però va prendre l’arriscada decisió de viure de l’escriptura.

El 1792, en plena efervescència de la Revolució Francesa, va publicar ‘Vindicació dels drets de la dona’, la seva obra més influent, pionera del pensament feminista. Hi defensava que les dones no són propietats amb les quals es pot comerciar per al matrimoni, sinó éssers humans que tenen molt a aportar a la societat, i que mereixen els mateixos drets fonamentals que els homes. Reivindicava molt especialment la capacitat femenina de raonar, i per tant el dret a l’educació de les nenes en peu d’igualtat amb els nens. Partidària també de l’abolició de la monarquia i de l’Església, el seu pensament trencador va obrir un viu debat en el seu temps.