El 2023 marca el centenari del naixement d'una de les pianistes catalanes més rellevants de la història, Alícia de Larrocha, nascuda el 23 de maig de 1923 a Barcelona. Enguany celebrem una artista que acumula xifres que fan rodar el cap: setanta-quatre anys de trajectòria, quatre mil concerts, quatre premis Grammy i catorze nominacions, Premi Nacional de Música de la Generalitat i Commandeur dans l’Ordre des Arts et des Lettres, entre un llarg etcètera de distincions.

Larrocha, que va ser capaç de superar la maledicció dels nens prodigi, va dur arreu del món autors catalans com Granados, Albéniz, Mompou i Montsalvatge, i, alhora, va sorprendre pel talent i la solidesa interpretant compositors com Mozart, Beethoven i Rakhmàninov. Va néixer en una família vinculada a la música: la seva mare, Teresa de la Calle, i la seva tia, Carolina de la Calle, van ser alumnes d’Enric Granados, i aquesta última, professora de l’Acadèmia Marshall, on també va estudiar Larrocha. Ja de ben menuda, va manifestar unes aptituds excepcionals al piano i va anar fent comptades aparicions públiques amb el seu mestre, Frank Marshall: la primera, el 14 de maig de 1929, i pocs mesos després durant l’Exposició Internacional de Barcelona: tenia sis anys.

Una carrera internacional 
Als anys quaranta i cinquanta, ja havia tocat a les sales més importants d’Europa, però el 1955 la seva carrera va fer un gir, quan va debutar als Estats Units, al Town Hall de Nova York, ciutat on va estar estretament vinculada. Poc després arribaria una nova fita: un concert al Carnegie Hall, on va demostrar que unes mans petites podien interpretar amb excel·lència el Concert per a piano i orquestra número 3 de Rakhmàninov. La seva carrera als EUA va agafar volada a partir del 1965, quan va signar un contracte amb Columbia que li va representar gires anuals pel país i concerts al Japó, a l’Amèrica del Sud i al Canadà. 

Tres anys més tard, un accident va posar en joc la seva carrera quan es va lesionar el polze de la mà dreta obrint la porta d’un taxi, a Mont-real. La intervenció del doctor Trueta va ser providencial i Larrocha va poder reprendre la seva carrera. Això sí, va aprofitar la recuperació per estudiar obres per a la mà esquerra!