Europa

El gir econòmic de Margaret Thatcher

Els fets que van sacsejar Tottenham fa uns anys troben el seu origen en les polítiques econòmiques de la Premier britànica

Paola lo Cascio
3 de maig de 2019
Retrat de Margaret Thatcher, la primera ministra del Regne Unit des del 1979 fins el 1990
Retrat de Margaret Thatcher, la primera ministra del Regne Unit des del 1979 fins el 1990 Wikimedia Commons

Els episodis de violència i de saqueig que van sacsejar el Regne Unit l'estiu del 2011 van començar just després de la sospitosa mort d'un jove a Tottenham a mans de la policia. L'episodi va desencadenar un seguit de revoltes que van provocar més de 1.400 detencions i la més dura condemna per part del Premier conservador David Cameron, que va definir els joves protagonistes dels enfrontaments com a "escòria de la societat". Avui, aquells fets encara mantenen profundament dividida l'opinió pública i han plantejat al nou gabinet la necessitat d'intervenir davant d'una situació que se li estava escapant de les mans.

Tanmateix, rere la frase de Cameron s'amaga una crisi ideològica que ja fa unes quantes dècades que es gesta al Regne Unit i que afecta fins i tot el concepte mateix de societat. "La societat no existeix, només existeixen els individus". Això va dir en una entrevista Margaret Thatcher, resumint prou bé la filosofia política que va impregnar la seva acció de govern durant més d'una dècada (del 1979 fins al 1990), i que va transformar profundament el Regne Unit. Durant el seu mandat es van reduir ostensiblement tots els mecanismes de protecció social i de redistribució de la renda construïts després de la Segona Guerra Mundial —amb el consens tant de laboristes com de conservadors.

Privatització pública
Mentre menava una lluita (a vegades amb violència inclosa) contra les organitzacio­ns sindicals —que va tocar el seu punt àlgid en amb les vagues mineres del bienni 1984-85—, va reduir la taxació directa, va augmentar el cost de l'ensenyament i va procedir a la privatització de la majoria dels serveis públics, des dels ferrocarrils fins al gas passant per British Airways. En el mateix període, la política tatcheriana va encarrilar una progressiva desindustrialització del país fent que l'economia britànica deixés de basar-se en el sector secundari i es transformés en terciària, centrant-se especialment en l'àmbit financer.

Un canvi de mentalitat
Tradicionalment, la proposta de Thatcher s'ha considerat com una reacció a l'excessiva conflictivitat dels sindicats en un context de forta crisi econòmica, que a la Gran Bretanya es va deixar sentir a partir del 1976. Tanmateix, el que pretenia la proposta neo­liberal dels conservadors britànics no era tant limitar les reivindicacions dels sindicats en un moment puntual, sinó canviar la manera en què els ciutadans concebien la relació entre l'individu i la societat. Es tractava de reduir la capacitat d'intervenció dels agents socials en l'agenda política i també de deixar sota mínims el paper de l'Estat com a actor econòmic i social. Els "nous britànics" ja no podrien recolzar-se en les estructures col·lectives, el que haurien de fer era progressar individualment.

Al final de la dècada dels vuitanta els canvis es van començar a materialitzar. Si bé és cert que els indicadors macroeconòmics clàssics com l'atur, el PIB i els índex de creixement havien millorat sensiblement, també s'havien disparat les desigualtats i la disgregació social. Les perifèries de les grans ciutats s'havien convertit en grans bosses d'exclusió social, on era habitual la confrontació entre una classe treballadora autòctona dràsticament empobrida i els col·lectius immigrants. En aquestes zones, els riots (els desordres) es repetiren cíclicament al llarg de la dècada.

En aquest context, l'etapa Thatcher es va cloure en un clima de veritable revolta. En aquella ocasió, la guspira que va provocar l'incendi va ser l'anomenat poll tax, un impost sobre la propietat urbana que s'aplicava sense tenir en compte ni la renda del ciutadà ni l'extensió de la seva propietat. La revolta començà a Londres el 31 de març del 1990 durant una manifestació de protesta, i es va estendre per moltes ciutats britàniques i escoceses. La confrontació amb la policia es perllongà fins ben entrada la nit i acabà amb milers de detinguts. El novembre del 1990, Margaret Thatcher dimitia i el seu successor, John Major, retirà el polèmic impost.

El 1994 un jove Tony Blair va aconseguir el lideratge dels laboristes. Blair i el seu col·laborador Gordon Brown proposaven una solució inspirada en les teories de la tercera via del sociòleg Anthony Giddens, que preconitzava l'abandonament del programa clàssic del partit a favor d'un desplaçament cap al centre i d'una desvinculació gairebé absoluta del partit del moviment sindical. Aquesta proposta laborista revelava que els anys de la "revolució neoliberal" de Thatcher havien calat a fons en el si de la societat, fins i tot en les files del Partit Laborista. La famosa frase: "s'ha acabat la cultura de rebre a canvi de res", pronunciada per Blair el 1999, ho mostra d'una manera clara.

Tot i que a partir del 1997 —quan Blair guanyà les eleccions per una majoria espectacular— i fins al 2010 —quan els tories tornaren al poder amb David Cameron— els pressupostos dels serveis públics van experimentar un increment important, d'alguna manera ja no hi havia tornada enrere respecte al model que s'havia afermat en la dècada anterior.

Ni un pas enrere
Evidentment, ni es tornaren a nacionalitzar els serveis privatitzats, ni es tornà a eixamplar el ventall de les prestacions socials. Tampoc no es van augmentar els impostos als més rics per redistribuir la renda, i encara menys es va apostar per una política industrial per contrarestar el lobby financer. Hi va haver, això sí, més atenció a l'hora d'intentar reduir la marginació social, però l'esquema general es va mantenir pràcticament invariable. Amb l'arribada de l'actual crisi econòmica, tots els punts febles han emergit de nou.

Cronologia

  • 1979 Margaret Thatcher es converteix en la primera dona que arriba a primera ministra britànica.
  • 1981 Mor el militant de l'IRA Bobby Sands, a la presó de Maze, on diversos activistes estan en vaga de fam per protestar perquè els consideren criminals comuns. Tot i el clamor que desperta el cas, la primera ministra és inflexible.
  • 1982 Esclata la guerra de les Malvines. La ràpida victòria militar, després de poc més de dos mesos de combats, farà pujar inesperadament en les enquestes uns conservadors en serioses dificultats.
  • 1983 Els tories guanyen de nou les elecions amb una majoria espectacular de 144 diputats. Els laboristes pateixen l'escissió del Partit Socialdemòcrata.
  • 1984-85 El Govern de Thatcher comença un programa de dràstica reducció del sector miner. El conflicte amb els sindicats es perllonga tot un any. Finalment el Govern tanca totes les mines, menys quinze que seran privatitzades el 1994.
  • 1987 Els tories guanyen les eleccions, amb una majoria més reduïda, però igualment important. Comencen les gestions per a la privatització de l'aerolínia British Airways.
  • 1990 Margaret Thatcher dimiteix, després dels aldarulls i les polèmiques entorn de la poll-tax. La succeeix John Major.
  • 1997 Els laborista Tony Blair guanya amb una majoria folgada i es converteix en primer ministre, trencant gairebé dues dècades de predomini conservador. Els laboristes renovaran mandat durant tretze anys seguits, fins al 2007.
  • 2010 David Cameron, jove líder tory, guanya les eleccions i es converteix en primer ministre d'un gabinet en coalició amb els liberaldemòcrates de Nick Clegg.
  • 2011 Comencen els últims aldarulls a Totthenham. La revolta s'escampa per tot el país. Entre el 1979 i el 2011, s'han produït com a mínim trenta-dos aldarulls de gran envergadura al Regne Unit.


Aquest article es va publicar a la secció 'Per què passa' del número 144 de la revista SÀPIENS (juliol del 2014).

Subscriu-t'hi

Portada del número 208 del SÀPIENS (juliol 2019)

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família.
Ja som més de 22.000

En donar-te d'alta acceptes la política de privacitat

Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis i, també, l'anàlisi dels hàbits de navegació dels usuaris. Si contineu navegant, accepteu la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per, si així ho desitja, impedir que aquestes siguin instal·lades en el seu disc dur, tot i que haurà de tenir en compte que aquesta acció podria ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web. Més informació Accepto