Hi ha qui censura que un film es critiqui per pífies de caràcter històric quan el que importa en el cinema és distreure’s i prou. D’acord: una ficció de rerefons històric no ha de ser un documental..., però tampoc no ha de servir per tergiversar fets documentats. 'Gladiator' (2000), de Ridley Scott, fa això últim i, a banda de les seves virtuts com a espectacle, deforma esdeveniments de la Roma del segle II dC i ofereix un bon assortit d’anacronismes.

Ens pot astorar el repartiment de propaganda impresa dels jocs del Colosseu, mil anys i escaig abans de l’aparició de la impremta. També ens poden sorprendre els estreps dels cavalls, introduïts a Occident pels huns en el segle V. I el gladiador que diu que ve de Romania, el nom actual d’allò que aleshores s’anomenava Dàcia. O la visió d’una ballesta d’estil medieval, o d’una pissarra i els seus guixos, quan els romans escrivien sobre petites planxes de cera. O l’esment dels quilòmetres, una mesura desconeguda per a aquella gent. O els pagans que parlen de l’infern, un concepte cristià, etc. Tan ofensiu és desaprovar que una superproducció del 2000 no tingués cura d’uns detalls que incideixen en la qualitat final del producte?

Text: Jordi Mata

La fama d'aquest film sovint ha eclipsat el fet que es basa en una novel·la homònima del nord-americà Lew Wallace. El film de 1959 dirigit per William Wyler és, de fet, la tercera versió que es va fer de la història, després de dos films muts, el 1907 i el 1925. Una de les escenes més conegudes de ‘Ben-Hur' és la que mostra Charlton Heston remant durant la seva condemna a galeres. No obstant això, la pena de galeres no existia durant l'imperi Romà; per tant, el Ben Hur real mai va patir aquest càstig.

D'altra banda, l'aposta que fa el xeic Ilderim per la cursa de quadrigues cinematogràfica és de 1.000 talents, una xifra desorbitada que equival a uns 430 milions d'euros. A la novel·la, de fet, només aposta 20 talents.

‘10.000 BC' és un film de Roland Emmerich de l'any 2008 que narra un conjunt d'aventures prehistòriques al pur estil de Hollywood. Tot i això, presenta errades històriques importants.

Per una banda, el blat de moro a Àfrica. Aquesta planta va començar a domesticar-se en regions de Mesoamèrica. Un dels registres més antics data d'entre fa 8.000 i 6.000 anys; per tant, el blat de moro encara ni havia estat domesticat ni tampoc, per descomptat, havia creuat l'oceà Atlàntic fins a Àfrica l'any 10.000 aC.

Per altra banda, el film mostra mamuts treballant en la construcció de les piràmides d'Egipte. L'error es troba en la inexistència de mamuts al desert d'Àfrica en l'època que il·lustra el film.
 

A la pel·lícula ‘Apocalypto', dirigida per Mel Gibson i estrenada l'any 2006, s'hi reflecteixen els maies com una cultura que realitza sacrificis humans. Això podria ser vertader, però l'inconvenient és que al temple de Kukulkan, dedicat al déu del Sol, mai se li oferien cors humans. A més, també cal esmentar que eren els asteques qui empresonaven humans per sacrificar-los, més que no pas els maies.

El film de James Cameron va obtenir 11 premis Oscar l'any 1997, només 'Ben Hur' n'havia aconseguit tants abans. 'Titanic' va ser un fenomen a les sales d'arreu del món, que va recaptar més de 2 milions de dòlars, i que va consagrar Leonardo DiCaprio i Kate Winslet com a mítes romàntics de tota una generació.

Sense entrar a valorar si Leonardo Di Caprio cabia a la fusta amb Kate Winslet després del naufragi, sí que ens hem fixat en un detall que fa trontollar la solidesa històrica del film.

En un moment determinat, podem veure una de les obres de nenúfars de Claude Monet en un camarot del vaixell. El quadre va ser pintat l'any 1923, però el vaixell s'havia enfonsat l'any 1912, onze anys abans que el genial pintor elaborés la seva obra.

‘Braveheart', dirigit i protagonitzat per Mel Gibson l'any 1995, va ser un film nominat a onze Oscars, amb escenes espectaculars i una banda sonora èpica. Per desgràcia, el film no destaca per la seva precisió històrica.

L'heroi protagonista, William Wallace, que lluita contra el rei anglès Eduard I, formava part d'una família noble anglesa i era cavaller, tot i que a la pel·lícula Wallace neix pobre i és distingit cavaller un cop guanyada la batalla. A més, també cal dir que el veritable Braveheart no era el sobrenom de Wallace, sinó que era el del rei Robert de Bruce, que apareix al film com un covard.

Però potser l'error més flagrant és que la reina Isabel de França (Sophie Marceau), amb qui Wallace manté una relació, tenia en realitat 3 anys i per tant, la seva relació és impossible que hagués existit.

Aquesta pel·lícula de 1984 dirigida per Milos Forman es va erigir guanyadora de vuit Oscars. Però la biografia de Wolfgang Amadeus Mozart, el gran compositor clàssic del segle XVIII, també manca de rigor històric. Segons mostra el film, tot apunta que va morir enverinat a mans de Salieri. No obstant això, la realitat és que Salieri, tot i no tenir simpaties per Mozart, tampoc no va arribar a ser el seu pitjor enemic; de fet, Salieri va felicitar Mozart quan va estrenar 'La flauta màgica'.

Actualment es creu que la mort de Mozart per enverinament és més aviat una llegenda fruit de la rivalitat entre compositors italians i alemanys que no pas la realitat.

L'any 2005 es va estrenar l'adaptació cinematogràfica de la novel·la 'Memòries d'una geisha' d'Arthur Golden. Dirigida per Rob Marshall i produïda per Steven Spielberg, la pel·lícula estava protagonitzada per la xinesa Zhang Ziyi. Tot i l'origen xinès de l'actriu, interpretava una japonesa de l'inici del segle XX.

L'aproximació a la cultura japonesa no va acabar de ser precisa. Un dels exemples d'això és quan es presenta el 'mizuage' d'una geisha com la subhasta de la seva virginitat i s'aprofita per justificar una escena eròtica. Però això no és real. Per una banda, el 'mizuage' no queda clar que es fes a les geishes, sinó a les 'orian' (una dona de les classes benestants). Per altra banda, la tradició explica que aquest ritual no era una subhasta de la virginitat, sinó un simple canvi de roba.

Una pel·lícula de l'any 1965 que il·lustra un dels moments més decisius de la Segona Guerra Mundial però que està plena d'errors que li treuen veracitat. L'ambientació no té res a veure amb la real, i ni tan sols els tancs s'assemblen als Tiger I que es van utilitzar en realitat.

A més, al film queda poc reflectida la complexitat real de la campanya d'aquesta batalla i es veu reduïda a petites anècdotes.

Caldria fer un rànquing sencer per enumerar tots els errors d'aquesta pel·lícula. Tot i que el context són les croades del segle XII, el film no és gens fidel al passat.

La mitja lluna com a emblema a les banderoles musulmanes és anacrònica, ja que no va aparèixer en estendards militars islàmics fins al segle XV. En segon lloc, els protagonistes porten armes i armadures més pròpies dels segles XIII i XIV, i els vaixells que mostra el film corresponen a models del final del segle XIII. D'altra banda, Saladí es mostra com un líder bondadós, obviant les matances que va dur a terme i l'ultimàtum a què va sotmetre els cristians de Jerusalem.