Subscriu-t'hi
NO EREN BRUIXES. EREN DONES
Recuperem la memòria de totes les dones jutjades i executades per bruixeria, un crim inexistent. Signa el manifest
Recuperem la seva memòria. Signa el manifest
Món

Boko Haram, terror a Nigèria

Una revolta contra la corrupció ha esdevingut caldo de cultiu per a aquest moviment islamista radical

Jordi Tomàs
Fusell d'assalt AK 47 o Kalashnikov, arma d'assalt principal de Boko Haram.
Fusell d'assalt AK 47 o Kalashnikov, arma d'assalt principal de Boko Haram.

Aquest article es va publicar en el número 46 de la revista SÀPIENS (Setembre 2014)èria a les portades dels diaris. Els fets que protagonitzen, parlen de violència, i també d'un llarg debat de concepcions del món, de les dificultats d'un estat per gestionar les diferències culturals, religioses i territorials i de la proliferació de grups que combaten contra Occident.

Durant segles, el nord de Nigèria va ser una de les regions més dinàmiques d'Àfrica. Organitzada al voltant de les riques ciutats estat del poble haussa, la zona participava activament en el comerç entre l'Àfrica negra i el Mediterrani. A la primeria del XIX, en el mateix moment en què el cristianisme penetrava des del sud i en un context influït per la tragèdia del tràfic d'esclaus, un gran savi musulmà del poble fulani, Usman Dan Fodio, amb milers de fidels, va iniciar una guerra santa contra la supremacia haussa per combatre la desigualtat, la corrupció (incloent-hi la commutació de penes per diners), la falta de caritat cap als pobres, la laxitud en les pregàries que estableix l'islam i l'excés de consum de begudes alcohòliques. La revolta posà en relleu dues maneres de practicar l'islam: una de flexible i compenetrada amb les cultures locals, i una altra de més ortodoxa. Alguns estudiosos suggereixen que Boko Haram beu d'aquest episodi històric.

La República Federal de Nigèria és molt més que Boko Haram: formada per 36 estats i amb 170 milions d'habitants (la suma dels habitants de França, Itàlia, Portugal i Espanya), té 500 grups lingüístics i culturals diferents. Avui és el país més ric d'Àfrica (pel petroli, els beneficis del qual estan repartits molt desigualment), i destaca en centres educatius, amb 120 universitats, i en produccions artístiques, com el cinema, amb Nollywood, que exporta a molts països africans, i la literatura (és el país amb més escriptors d'Àfrica).

Tot i que en molts indrets del país la convivència és pacífica i les xarxes de solidaritat interètnica i interreligiosa són la norma, la cohesió social i política sempre ha estat un tema delicat des de la independència de la Gran Bretanya el 1965, començant per la guerra de Biafra (1967-1970), i acabant per l'existència dels nombrosos grups de vigilants, una espècie de sometents que fan la funció de control policial, i que en algun cas han acabat derivant en milícies que no segueixen la llei i assassinen els sospitosos. Això ha causat enfrontaments amb el Govern federal i amb els estats locals, governats per unes autoritats que sovint no tenen recursos i que a vegades acaben sucumbint a la corrupció.

Protestes, represàlies i atemptats
En aquest context Mohammed Yusuf va fundar Boko Haram l'any 2002 a Maiduguri, capital de l'estat de Borno. Tot i que molts mitjans asseguren que Boko Haram vol dir ‘l'educació occidental és pecat' (boko, de book, ‘llibre' en anglès), alguns estudiosos de la llengua haussa afirmen que boko vol dir ‘engany' o ‘frau', i que es podria traduir com a ‘enganyar està prohibit'.

El terme ja s'usava el 1900 per criticar les escoles colonials perquè, segons alguns autòctons, propugnaven els costums vergonyosos del Govern britànic invasor. Seguidors de Boko Haram afirmen que la seva no és una lluita de musulmans contra cristians, sinó de pobres contra rics (corruptes), però també és cert que la majoria de víctimes són cristianes i que l'objectiu últim de molts dels líders és establir la llei islàmica.

Sigui com sigui, en els seus inicis, Boko Haram tenia un objectiu clar: combatre la injustícia i la corrupció del Govern i l'elit nigeriana. Amb l'ajut de part de la població, i amb connexió amb Al-Qaida del Magreb Islàmic (AQMI), Boko Haram es va anar estenent a altres zones de Nigèria com els estats de Bauchi i Yobei, on es van anar formant cèl·lules no sempre coordinades, i ha acabat tenint presència també al Camerun, el Txad i Níger.

El xoc frontal entre Boko Haram i l'Exèrcit va tenir lloc el 2009, quan en diferents ciutats del país van morir més d'un centenar de persones, entre rebels i civils, i també el fundador del grup i dos líders més. Aquest fet provocà una onada de protestes populars contra el Govern, acusat de matar els rebels sense judici previ, i l'allistament de molts joves a Boko Haram.

Aleshores va començar una escalada de violència sense precedents amb bombes (algunes en atacs suïcides) contra estacions de tren, mercats, oficines de policia, campus universitaris, hotels, bases militars, un edifici de l'ONU a la capital, esglésies i algunes mesquites, provocant més d'un miler de víctimes fins al 2012, entre les quals hi havia policies, candidats governamentals, líders musulmans, presentadors de televisió i nombrosos civils, cosa que acabà portant a la declaració de l'estat d'emergència per part del Govern.

El món occidental està esgarrifat amb el segrest de les noies el maig passat, tot i que no hem d'oblidar que fer servir noies en benefici d'una de les parts en conflicte és ben freqüent en moltes guerres del món. La campanya internacional per trobar-les ha fet efecte i el Govern nigerià s'ha mobilitzat. A més, hi han enviat efectius per col·laborar-hi altres estats estrangers. Mentrestant, des del segrest, Boko Haram ha continuat fent atemptats, que han provocat 400 morts més.

Un conflicte complex
Pel Govern nigerià això és terrorisme, però per Boko Haram és una guerra. I cal tenir en compte que s'acosten unes eleccions el 2015. Alguns analistes suggereixen que Boko Haram està augmentant els atacs per desestabilitzar el Govern del multimilionari Goodluck Jonathan; n'hi ha que sostenen que grups armats que no tenen res a veure amb aquests rebels aprofiten la situació en benefici propi; també hi ha una versió que afirma que darrere de Boko Haram hi ha un potent partit polític. Sigui com sigui, la situació és d'allò més complexa i tard o d'hora caldrà negociar. Mentrestant, les persones que no són responsables del conflicte —aquestes més de 200 noies i tants altres ciutadans anònims— són les que pateixen més. Com sempre.

Les dates clau
Segles XII-XIV Grups hausses, estructurats al voltant de les ciutats del Sahel, comencen a islamitzar-se i a comerciar a través del Sàhara.

  • 1806-1809 El fulani Osman dan Fodio i els seus seguidors inicien una guerra contra l'aristocràcia haussa, a la qual acusen de corrupta i depravada.
  • 1914 Els britànics uneixen dins d'unes mateixes fronteres més de cinc-centes cultures diferents.
  • 1947 El nord de Nigèria comença a accedir al govern de la colònia, en el qual els pobles del sud ja fa dècades que hi són representats.
  • 1960 Nigèria s'independitza.
  • 1965-1970 Biafra es declara independent i comença la guerra. També hi ha altres revoltes violentes en diferents estats.
  • 1990 Els Vigilante Groups comencen a estendre's pel territori per fer funcions policials. Alguns esdevenen milícies.
  • 2000 Al-Qaeda del Magreb Islàmic penetra al Sahel.
  • 2002 Es funda Boko Haram.
  • 2009 El Govern reprimeix Boko Haram i en mata el fundador.
  • 2011-2012 La cadena d'atemptats de Boko Haram i la declaració de l'estat d'emergència provoquen la fugida de molts ciutadans cap al sud o als estats veïns i una forta crisi econòmica a la regió.
  • 2014 El conflicte al nord de Nigèria ha provocat més de sis centenars de víctimes mortals en la primera meitat de l'any.

Aquest article es va publicar en el número 146 de la revista SÀPIENS (Setembre 2014)




 

Subscriu-t'hi

Portada del número 231 de SÀPIENS

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

Portada del número 231 de SÀPIENS

El català de la Stasi

Una investigació SÀPIENS feta als arxius dels serveis secrets de l’Alemanya comunista

ESCULL LA TEVA OFERTA I SUBSCRIU-T’HI AVUI MATEIX!

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis i, també, l'anàlisi dels hàbits de navegació dels usuaris. Si contineu navegant, accepteu la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per, si així ho desitja, impedir que aquestes siguin instal·lades en el seu disc dur, tot i que haurà de tenir en compte que aquesta acció podria ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web. Més informació Accepto