Subscriu-t'hi
OFERTA ESPECIAL -16%
Subscriu-te ara i gaudeix de tot un any amb un descompte únic!
Subscriu-te ara i gaudeix de tot un any amb un descompte únic!
Món

El poder de l'Estat Islàmic

El califat establert amb l'ajuda de milers de jihadistes estrangers preocupa Occident

David Meseguer
Destrucció d'Homs, Síria
Destrucció d'Homs, Síria

L'Estat Islàmic ha aprofitat la guerra civil siriana i el malestar sunnita a l'Iraq amb el Govern central per estendre el seu poder i proclamar un califat liderat per Abu Bakr al-Baghdadi i regit per l'estricta llei islàmica. Amb un enorme poder militar i financer, l'organització sorgida a partir d'Al-Qaida a l'Iraq té milers de jihadistes occidentals a les seves files i el seu retorn preocupa Europa i els Estats Units, que planifiquen una coalició per fer-los front.

El 29 de juny del 2014 una excavadora conduïda per un militant de l'Estat Islàmic destruïa el mur fronterer entre Síria i l'Iraq i posava fi de manera simbòlica a la divisió territorial establerta el 1916 amb el pacte de Sykes-Picot pel qual França i la Gran Bretanya es repartien els territoris de l'imperi Otomà al Pròxim Orient en cas de resultar vencedors en la Primera Guerra Mundial. Aquell mateix dia el clergue Abu Bakr al-Baghdadi proclamava l'establiment del califat de l'Estat Islàmic, un territori governat sota la xaria —la versió més estricta de la llei islàmica— que abasta des de la província siriana de Raqqa fins a les portes de Bagdad.

La gran capacitat militar i econòmica del grup islamista, l'extrema brutalitat de les seves accions amb episodis de neteja ètnica i la decapitació de dos periodistes nord-americans, així com la presència de milers de jihadistes occidentals a les seves files, han encès les alarmes de les cancelleries dels Estats Units i Europa. Washington ha començat a bombardejar posicions de l'Estat Islàmic a l'Iraq i estudia estendre els atacs a Síria, i països com Alemanya i Itàlia estan armant les milícies kurdes perquè frenin l'avanç dels extremistes.

Per entendre la irrupció amb tanta força de l'Estat Islàmic en una regió ja per si mateixa prou convulsa com és el Pròxim Orient, cal remuntar-se a la invasió de l'Iraq del 2003. Quan la coalició liderada pels EUA va enderrocar Saddam Hussein, el Partit Baas va ser proscrit i l'Exèrcit dissolt, i es va lliurar el Govern de Bagdad a la majoria xiïta, que constitueix el 60% de la població iraquiana. En sentir-se marginats, els sunnites van iniciar una sagnant insurrecció contra les tropes d'ocupació.

Arriben els islamistes radicals
Encara que al principi la insurgència estigués liderada per exsoldats i partidaris de Saddam Hussein, a poc a poc s'hi van anar incorporant militants islamistes radicals encapçalats per Abu Mussab al-Zarqawi, d'ideologia salafista i fundador de la branca iraquiana d'Al-Qaida el 2004. Aquest delinqüent jordà va radicalitzar-se a la presó i va lluitar a l'Afganistan a les acaballes de la dècada dels vuitanta i l'inici dels noranta contra el Govern comunista de Kabul amb el suport dels EUA.

El 2006 Al-Qaida a l'Iraq va bombardejar la mesquita Al-Askari a la ciutat de Samarra, considerada un dels llocs més sagrats del xiisme. L'atac va fer esclatar una forta guerra sectària entre sunnites i xiïtes. La brutalitat dels atacs de l'organització terrorista va provocar que les tribus sunnites de la província d'Al-Anbar s'aliessin amb les forces nord-americanes. Aquell mateix any Al-Zarqawi mor en un atac dels EUA i Abu Ayyub al-Masri i Abu Omar al-Baghdadi prenen el lideratge de l'organització, que passarà a anomenar-se Estat Islàmic de l'Iraq.

Les forces nord-americanes i iraquianes van matar Al-Masri i Abu Omar al-Baghdadi durant una batuda el 2010. En aquell moment, la violència a l'Iraq es va reduir i semblava que el grup extremista havia estat seriosament danyat. Malgrat tot, després de la retirada de les tropes nord-americanes de l'Iraq el desembre del 2011 i coincidint amb els primers compassos de la guerra civil a Síria, l'organització va començar a refer-se amb Abu Bakr al-Baghdadi com a nou líder emergent de l'ara anomenat Estat Islàmic de l'Iraq i Síria.

Les desavinences d'Al-Baghdadi amb Ayman al-Zawahiri, el líder actual d'Al-Qaida després de la mort de Bin Laden, van provocar que l'Estat Islàmic no es fusionés amb el Front al-Nusra, la branca siriana d'Al-Qaida, que combat amb els rebels sirians contra el règim de Bashar al-Assad.

Finançat per emirs de països del golf Pèrsic, l'Estat Islàmic va començar a fer-se fort a Síria a la primeria del 2013. Aprofitant-se de la lluita de desgast entre Damasc i els grups opositors, l'Estat Islàmic va anar consolidant les seves posicions fins a aconseguir el control d'àmplies zones d'Alep i Raqqa, al nord del país. Un fet clau en l'avanç de l'Estat Islàmic han estat els milers de jihadistes estrangers, molts provinents d'Occident. L'èxit de captació de l'Estat Islàmic resideix en la ideologia que han construït basant-se en una narrativa històrica que defensa que el món musulmà havia entrat en decadència els darrers anys perquè no existia un califat on s'apliqués la xaria, la versió més estricta de la llei islàmica.

Una ofensiva clau
Per assolir la consecució del seu projecte de califat, l'Estat Islàmic va llançar una ofensiva sobre l'Iraq a la primeria del juny del 2014 amb el suport d'insurgents sunnites i antics seguidors de Saddam Hussein. Ràpidament els rebels van aconseguir controlar Mossul i Tikrit, i també importants jaciments petrolífers i milions de dòlars dels bancs, després que les forces iraquianes abandonessin les seves posicions sense oferir pràcticament resistència.

Amb aquesta ofensiva l'Estat Islàmic ha vist incrementat notablement el seu poder econòmic i militar, després d'apoderar-se de nombrós i modern armament nord-americà, i ha provocat l'èxode de milers de yazidites i cristians, després d'amenaçar-los de mort si no es converteixen a l'islam o paguen un impost. En una guerra marcadament sectària, l'ONU ha acusat l'Estat Islàmic de crims contra la humanitat i neteja ètnica després d'haver executat centenars de soldats iraquians xiïtes i haver venut dones yazidites com a esclaves.

Europa i els EUA veuen amb preocupació la possible tornada dels jihadistes occidentals i per aquest motiu volen formar una coalició internacional per atacar al grup extremista de manera coordinada a l'Iraq i Síria. De moment, només els EUA han fet el primer pas per atacar l'Estat Islàmic en coordinació amb les forces iraquianes i els peixmergues kurds, que han començat a rebre armes de països europeus.

Les dates clau

  • 1916 França i la Gran Bretanya signen el pacte de Sykes-Picot pel qual es fixa la divisió territorial del Pròxim Orient i es reparteixen els territoris de l'imperi Otomà a la regió si resulten vencedors de la Primera Guerra Mundial.
  • 2003 La coalició liderada pels EUA llança l'Operació Llibertat Iraquiana i derrota el règim de Saddam Hussein. Comença l'ocupació estrangera.
  • 2004 Apareix amb força la insurgència sunnita iraquiana liderada per Abu Mussab al-Zarqawi, d'ideologia salafista i fundador de la branca iraquiana d'Al-Qaida.
  • 2006 Al-Qaida a l'Iraq bombardeja la mesquita Al-Askari a Samarra, considerada un dels llocs més sagrats del xiisme. L'atac fa esclatar una forta guerra sectària entre sunnites i xiïtes. Mor Al-Zarqawi després d'un atac dels EUA.
  • 2011 Aixecament popular contra Bashar al-Assad i esclat d'una guerra civil a Síria.
  • 2013 L'Estat Islàmic irromp amb força a Síria, on controla àmplies zones del nord del país.
  • 2014 Ofensiva de l'Estat Islàmic a l'Iraq. El grup conquereix Mossul i proclama el califat.

Aquest article es va publicar en la secció 'Per què passa?' del número 148 de la revista SÀPIENS (Octubre de 2014).

Subscriu-t'hi

Portada del número 235 de SÀPIENS (octubre 2021)

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

 
Portada del número 235 de SÀPIENS (octubre 2021)

Els nens de Wad-Ras

Investigació SÀPIENS: recuperem la història d’un equip d’educadors que el 1970 va transformar la vida dels menors interns al reformatori

ESCULL LA TEVA OFERTA I SUBSCRIU-T’HI AVUI MATEIX!

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

 
Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per recopilar informació amb una finalitat tècnica. No es guarden ni cedeixen les dades de caràcter personal de ningú sense el seu consentiment. Igualment, s'informa que aquest lloc web disposa d'enllaços a llocs web de tercers amb polítiques de privacitat alienes a Som *. Més informació Accepto