Món

L'Iraq, onze anys després

El país viu avui una nova ofensiva gihadista que té a veure amb el fet que el poder estigués en mans de la minoria sunnita des de la independència del Regne Unit fins a la caiguada de Saddam

David Meseguer
18 de juny de 2014
Presència militar a Iraq -  Shutterstock
Presència militar a Iraq - Shutterstock

El 15 de febrer del 2003 més d'un milió de persones recorrien els principals carrers de Barcelona amb un clam unànime: "Aturem la guerra". No va servir de res. Tampoc el fet que els inspectors de l'ONU no trobessin mai les cèlebres armes de destrucció massiva que l'aleshores president nord-americà George Bush deia que tenia l'Iraq, ni que en el si del Consell de Seguretat hi hagués veus contràries a la intervenció. La cimera de les Açores entre Bush i els seus homòlegs espanyol i britànic, Jose M. Aznar i Tony Blair, va comportar la creació d'una coalició per atacar l'Estat iraquià de manera unilateral.

Quatre dies més tard d'aquesta entesa, el 20 de març del 2003, els primers míssils Tomahawk feien blanc sobre edificis estratègics de Bagdad. Començava una invasió considerada il·legal pels experts en dret internacional perquè no comptava amb un mandat del Consell de Seguretat i les conseqüències de la qual encara avui marquen el dia a dia d'un poble iraquià sumit deu anys després en una guerra civil. Però algun cop Saddam Hussein va ser una amenaça real?

De la monarquia al règim del Partit Baas
Per entendre la guerra sectària en què avui es troba el país cal mirar enrere fins a arribar a la Primera Guerra Mundial i la desintegració de l'imperi Otomà. El tractat de Sèvres va comportar que tota la regió de Mesopotàmia passés sota control del Regne Unit. Malgrat una forta rebel·lió el 1920, Londres no va acabar cedint el territori fins a l'any 1932, quan l'Iraq va obtenir la seva independència.

La revolta d'Egipte liderada per Nasser, que el 1952 va acabar destronant el rei Faruk, va ser un mirall per a molts països àrabs i el panarabisme socialista va començar a arrelar amb força. Durant la guerra del Sinaí del 1956, l'Iraq va donar suport a la intervenció armada del Regne Unit contra Egipte, la qual cosa va augmentar el rebuig popular contra el rei Faisal II. Finalment, el 1958 un grup d'oficials de l'Exèrcit va perpetrar un cop d'estat assassinant el monarca i els membres de la dinastia haiximita, i l'Iraq es va convertir en república.

El Partit Baas va ser fundat el 1947 amb una base ideològica laica, àrab nacionalista i socialista, i amb un pes molt destacat a Síria i l'Iraq, on van assumir el poder el 1963 mitjançant cops d'estat. El primer ministre iraquià Abdel Karim Qasim fou enderrocat i el Consell del Comandament Revolucionari Nacional prengué el control d'un govern d'unitat nacional format pel Baas i altres partits àrabs socialistes.

Els baasistes iraquians van situar al capdavant de l'executiu Abdul Salam Arif, però progressivament es van distanciar perquè la facció més esquerrana del Govern va tractar d'imposar una política basada en la planificació econòmica i el control dels mitjans de producció.

El novembre del 1963 Arif, amb el suport de diferents comandaments militars, va expulsar del Govern els ministres del Partit Baas. Al mateix temps, Damasc va eliminar la facció nasserista del Govern i a poc a poc les dues branques del partit van anar distanciant-se fins a produir-se la ruptura total el 1966. Finalment, el 1968 es va produir un nou cop d'estat baasista i Ahmad Hassan al-Bakr es va convertir en president.

Saddam Hussein assoleix el poder
Saddam Hussein, parent llunyà d'al-Bakr, havia escalat posicions en la cúpula militar i va ser l'encarregat d'organitzar l'aparell de seguretat i intel·ligència del nou règim. Convertit en home de confiança d'al-Bakr i amb la vista posada en la presidència del país, Saddam va desfer-se dels ministres de Defensa i Interior, que representaven una amenaça per a les seves aspiracions de poder.

El 1979 Saddam va treure a al-Bakr totes les seves funcions i va proclamar-se president de la República, secretari general del Baas i comandant en cap de les Forces Armades. Amb el suport dels seus familiars i paisans de Tikrit i la minoria sunnita a la qual pertanyia —el 25% de la població—, Saddam va implantar una dictadura i va tractar d'erigir-se en el nou líder de la nació àrab després de la mort de Nasser el 1970.

Saddam va liderar un règim laic que va fomentar el nacionalisme iraquià i el panarabisme per sobre de qualsevol diferència ètnica o religiosa. Per dur a terme aquesta homogeneïtzació ideològica el règim va reprimir amb duresa qualsevol dissidència, protagonitzant tristos episodis com la massacre de Halabja el 16 de març del 1988, on van morir prop de 5.000 kurds després de ser atacats amb armes químiques. Els kurds van pagar la seva aliança amb l'Iran durant la guerra que va enfrontar-lo amb l'Iraq del 1980 al 1988.

Durant la guerra freda, el dictador iraquià va donar suport a diferents grups terroristes que operaven a Occident. En aquest període, l'URSS va buscar aliances per expandir la seva àrea d'influència a l'Orient Mitjà i el 1972 va signar un tractat d'amistat i cooperació amb l'Iraq. L'acord s'emmarcava principalment en el camp militar, energètic i de matèries primeres: l'estat àrab exportava petroli i fosfats a canvi d'importar blat soviètic, maquinària industrial i armament.

En aquest context, doncs, la invasió de Hussein a Kuwait sí que representava una amenaça real per al nou ordre mundial que s'estava gestant després de la desintegració de l'URSS. Però després de la contundent derrota a la guerra del 1991, el dictador en realitat només era una amenaça contra el seu propi poble, les condicions de vida del qual van empitjorar dràsticament arran de l'embargament internacional.

La violència sectària actual és, sens dubte, el pitjor llegat de l'ocupació. L'executiu del primer ministre Nuri al-Maliki ha anat acumulant poder amb el suport de milícies radicals com la del clergue xiïta Muqtada al-Sadr i d'un exèrcit nacional que els sunnites perceben com una força sectària al servei de la majoria xiïta —el 60% de la població—. El fet que des de la independència del Regne Unit fins a la invasió del 2003 el poder estigués en mans de la minoria sunnita dificulta la reconciliació nacional.

La pugna per l'hegemonia musulmana a l'Orient Mitjà que protagonitzen l'Iran i l'Aràbia Saudita també s'ha traslladat al territori iraquià mitjançant el suport a faccions xiïtes i sunnites respectivament. En un moment en què la Síria de Baixar al-Assad està fortament debilitada, el règim iranià dels aiatol·làs tracta de guanyar influència entre la cúpula xiïta del Govern de Bagdad.


Cronologia

  • 1932 l'Iraq deixa de ser un protectorat britànic i aconsegueix la plena independència.
  • 1958 Un cop d'estat perpetrat per l'Exèrcit destrona la monarquia i el país es converteix en una república.
  • 1968 Definitivament el Partit Baas pren el poder mitjançant un cop d'estat liderat pel general Ahmad Hasan al-Bakr.
  • 1979 Saddam Hussein és proclamat president de l'Iraq.
  • 1980-1988 La guerra amb l'Iran deixa més d'un milió de víctimes.
  • 1990 L'Iraq envaeix l'emirat de Kuwait, ric en jaciments petrolífers.
  • 1991 Amb l'operació Tempesta del Desert la coalició militar encapçalada pels EUA derrota el règim iraquià, que abandona Kuwait.
  • 2003 La coalició liderada pels EUA llança l'operació Llibertat Iraquiana i derrota el règim de Saddam Hussein. Comença l'ocupació estrangera.
  • 2010 Els segons comicis democràtics de la història iraquiana situen el xiïta Nuri al-Maliki com a primer ministre.
  • 2011 Retirada de les últimes tropes nord-americanes. La primavera àrab també arriba a l'Iraq.

Bibliografia

 

  • RAMONET, Ignacio. Irak, historia de un desastre. Madrid: Debate, 2005.
  • CHANDRASEKARAN, Rajiv. Vida imperial en la ciudad esmeralda: dentro de la zona verde de Bagdad. Barcelona: RBA, 2008.

 
Aquest article s'ha publicat en el número 127 de la revista SÀPIENS (Març 2013).

 

Subscriu-t'hi

Portada 194

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

Portada 194

1968: quan la guerra del Vietnam va sacsejar el món

Ens endinsem en les mobilitzacions estudiantils de caràcter global contra el conflicte que van donar peu a l'eclosió de moviments com l'ecologisme o el feminisme

1 any de SÀPIENS + l'Atles Català DE REGAL per 24,90 €

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família.
Ja som més de 22.000

En donar-te d'alta acceptes la política de privacitat

Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Si continua navegant, considerem que n'accepta el seu ús. Més informació Accepto