Món

La política d'Occident a l'Afganistan i el Pakistan

La història de la diplomàcia internacional en els països on van arrelar les idees de Bin Laden

Víctor Gavín
4 de maig de 2011
El Nanga Parbat, la segona muntanya més alta del Pakistan després del K2
El Nanga Parbat, la segona muntanya més alta del Pakistan després del K2 Thinkstock

És força difícil trobar en els nostres mitjans de comunicació notícies positives relacionades amb l'Afganistan i el Pakistan. Els conceptes que hi estan relacionats que acostumem a llegir i sentir són els d'atemptats suïcides amb grans massacres, guerra contra el terror, combats, al-Qaida, talibans... Si ens apropem a la zona veurem que, en bona mesura, el conflicte té com a eix la frontera entre els dos estats i és en relació amb aquest eix que apareix un altre dels conceptes habituals: el del poble paixtu.

I és que aquesta frontera divideix gairebé per la meitat una ètnia, els paixtus, la qual, i d'acord amb la definició clàssica d'ètnia, es caracteritza per compartir un nom, una història, una memòria, una cultura i un territori. Precisament tot allò que no van tenir en compte aquells qui, en el segle XIX, els van dividir amb una ratlla artificial damunt d'un mapa. Els paixtus són, per tant, la població que pateix en el seu dia a dia totes les operacions bèl·liques i jugades geopolítiques que ens arriben mitjançant els nostres mitjans d'informació. Però sabem qui són?

Una ètnia de 2.500 anys
L'existència dels paixtus es remunta més de 2.500 anys. De fet, ja apareixen en els llibres de l'historiador Heròdot (484-425 aC). El seu territori, que algun cop s'ha anomenat Paixtunistan, forma part dels actuals Afganistan i Pakistan. Mai no han tingut un estat propi. La raó l'hem de buscar tant en les seves divisions internes com en l'actitud dels seus veïns, però el cert és que la combinació d'ambdues circumstàncies ha donat com a resultat l'existència d'un poble amb un fort sentiment identitari fonamentat en un codi de comportament, el paixtuwali, i un rebuig ferotge a tota ingerència externa en les seus afers. El paixtuwali és un codi molt primitiu, de caire tribal, que se centra en els conceptes de l'honor, la revenja i l'hospitalitat.

Així, per exemple, un paixtu està obligat a donar refugi i protecció als seus hostes, i en cap cas els pot lliurar a cap autoritat si no vol perdre el seu honor. Massa sovint, a Occident, confonem aquest codi amb l'islam, quan no hi té res a veure. Un fet que ajuda a la confusió és que els paixtus són, majoritàriament, musulmans sunnites. I, no debades, segons dades de l'any 2007, a l'Afganistan hi ha 12,5 milions de paixtus, el 42% de la població, mentre que al Pakistan n'hi ha 30 milions, el 16%.

La responsabilitat d'Occident
Les fronteres a la zona es van consolidar al final del segle XIX, quan l'Afganistan va esdevenir l'estat tap ideal entre dos imperis en expansió que jugaven "el gran joc", segons expressió de l'època. Es tractava de l'imperi Rus, que s'estenia cap al sud, i l'imperi Britànic, que mirava cap al nord des de l'Índia colonial. Així, l'any 1893, una comissió britànica presidida per Sir Edward Durand va establir la frontera entre l'Afganistan i l'Índia sota poder del Regne Unit. Era la línia Durand, de 2.400 km de longitud, que ha continuat fins avui com a frontera entre l'Afganistan i el Pakistan.

I si bé aquesta línia, teòricament i oficialment, va dividir i separar els paixtus en dos estats, el cert és que aquests mai no han acceptat que la lleialtat al territori on els situa la frontera passi per damunt de la lleialtat al grup ètnic al qual pertanyen, un grup ètnic organitzat al voltant del codi paixtuwali. Aquesta és, precisament, la raó de fons —juntament amb una geografia complicada i unes estructures d'estat molt dèbils— de l'enorme porositat d'aquesta frontera amb la població d'una banda i l'altra creuant-la a voluntat per desesperació, per exemple, dels comandaments militars nord-americans a la zona.

A tot això hi hem d'afegir que l'actual govern de Hamid Karzai a l'Afganistan no governa més enllà de Kabul. I també que el Pakistan permet que les províncies frontereres amb el seu veí s'autogovernin amb la mínima interferència des d'Islamabad. Per això no ens ha de sorprendre que l'àrea en qüestió s'hagi convertit en l'amagatall perfecte per a tots aquells que s'oposen a l'operatiu militar occidental.

L'agonia d'un poble partit
El que mai no s'ha d'oblidar és el paper que han tingut les potències occidentals en la creació d'aquest estat de coses, i no únicament amb el dibuix de la línia Durand, sinó també amb una decisió que ens és molt més propera i que ha comportat unes conseqüències terribles. L'abril del 1978 va tenir lloc un cop d'estat comunista a l'Afganistan. Un cop que, vint mesos després, va rebre el suport de la Unió Soviètica amb una invasió que s'allargaria onze anys.

Llavors, en plena guerra freda, Occident va decidir combatre el comunisme amb el fonamentalisme islàmic i amb la participació, principalment, dels Estats Units, l'Aràbia Saudita i els serveis secrets del Pakistan. A partir d'aquí es va organitzar un moviment de guerrillers islàmics per lluitar contra l'ateisme comunista que s'havia instal·lat a Kabul. Eren els mujahidins, entre els quals trobarem paixtus de l'Afganistan i del Pakistan. La Unió Soviètica, finalment, es va retirar de l'Afganistan l'any 1989, però pagant el preu de l'arrelament del radicalisme islàmic, que tindria la seva pitjor expressió primer amb el govern dels talibans, d'ètnia paixtu, a l'Afganistan, i, després, amb els atemptats de l'11 de setembre del 2001 que es van preparar des d'aquesta zona. El punt i final perfecte per a aquest estat de coses és aquella dita que explica: "compte amb el que desitges perquè potser ho aconsegueixes".

10 dates per explicar el conflicte

  • 12 de novembre de 1893: Acord per establir una frontera (coneguda com a línia Durand) entre l'Afganistan i l'Índia colonial.
  • 14 d'agost de 1947: Partició de l'Índia colonial. La línia Durand passa a ser la frontera entre els estats de l'Índia i el Pakistan.
  • 17 de juliol de 1973: Un cop d'estat del general Mohamed Daud derroca Zahir Shah, rei de l'Afganistan des del 1933, i estableix una república.
  • 29 d'abril de 1978: Un cop d'estat del Partit Democràtic Popular (comunista) derroca el general Daud.
  • 24 de desembre de 1979: La Unió Soviètica envaeix l'Afganistan per donar suport al govern de Babrak Karmal, líder del Partit Democràtic Popular.
  • 1980-1989: Lluita dels mujahidins contra el règim i les tropes soviètiques a l'Afganistan. Suport occidental i saudita i bases al Pakistan. El febrer del 1989 els darrers soldats soviètics abandonen la zona.
  • 1990-1996: Període de lluita pel poder entre les diferents faccions dels mujahidins.
  • 27 de setembre de 1996: Els talibans, d'ètnia paixtu, i formats en la seva majoria al Pakistan, aconsegueixen el control de Kabul i el govern de l'Afganistan. Imposen una versió rigorista de l'islam combinada amb el codi tribal paixtu, el paixtuwali.
  • 11 de setembre de 2001: atemptats a Nova York i Washington organitzats des de bases a l'Afganistan.
  • 7 d'octubre de 2001: s'inicia l'atac nord-americà contra l'Afganistan que posa fi al govern dels talibans, que es refugien a les zones tribals de Pakistan de majoria paixtu.

Bibliografia

  • RASHID, Ahmed. Descens als caos. Els Estats Units i el fracàs de la construcció nacional al Pakistan, l'Afganistan i l'Àsia Central. Barcelona: Editorial Empuries, 2009.
  • MEYER, Karl E.; BRYSAC, Shareen Blair. Torneo de Sombras. El Gran Juego y la pugna por la hegemonía en Asia Central. Barcelona: RBA, 2008.
  • CRILE, George. La guerra de Charlie Wilson. Còrdova: Editorial Almuzara, 2008.

Subscriu-t'hi

Portada 201

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

Portada 201

La gran migració, com els 'Sapiens' vam colonitzar el món

T'expliquem com va arribar a Europa, Àsia, Oceania i Amèrica la nostra espècie

1 any de SÀPIENS + l'Atles Català DE REGAL per 24,90 €

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família.
Ja som més de 22.000

En donar-te d'alta acceptes la política de privacitat

Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Més informació Accepto