Subscriu-t'hi
Món

Virus, l’amenaça invisible

Han conviscut amb nosaltres al llarg de la història, però és ara quan els virus es poden convertir en una amenaça mundial. Us expliquem com funcionen i repassem les infeccions més letals

Pere S. de Argila
1 El dengue o febre vermella, la malaltia infecciosa de zones tropicals que ha aparegut en zones més fredes
Mascaretes
Mascaretes Getty Images

El dengue o febre vermella és una malaltia infecciosa originària de les zones tropicals i subtropicals del planeta, però a poc a poc n’han començat a aparèixer casos en latituds més fredes. El novembre del 2018 se’n va detectar el primer cas de contagi autòcton a Catalunya i el sisè de l’Estat: un jove del Barcelonès nord que no s’havia mogut de casa havia contret la infecció. El motiu? La picada d’un mosquit tigre que, prèviament, havia picat un portador de la malaltia. Microorganismes sense estructura cel·lular, els virus són molt més antics que la nostra espècie i estan preparats per sobreviure en situacions extremes. I és que des d’un punt de vista evolutiu, són màquines de rellotgeria suïssa. 

La clau del seu èxit es troba en la seva taxa de mutació, que és extraordinàriament alta comparada amb altres organismes, com els bacteris. Això vol dir que, quan es reprodueixen, els virus modifiquen els seus components genètics a gran escala, un fet que dona lloc a variants de l’original. Per bé que hi ha moltes d’aquestes mutacions que no sobreviuen, també n’hi ha que donen com a resultat una versió més forta i resistent que la que hi havia prèviament. Tal com ens va explicar Darwin, només sobreviuen els que s’adapten millor al medi, una lògica que també s’aplica en el cas dels virus: la mutació genètica més resistent és la que sobreviu i seguirà replicant noves versions de si mateixa a un ritme més ràpid que altres organismes.

2 El naixement de la virologia sota el guiatge de Jenner i Pasteur
Il·lustració en què es mostra Edward Jenner
Il·lustració en què es mostra Edward Jenner Wikimedia Commons

Tot això fa relativament poc que ho sabem. Quan Jenner i Pasteur van presentar al món les primeres vacunes, al final del segle XIX, encara ningú havia vist mai un virus. Cent vegades més petits que un bacteri, els virus només es poden detectar a través del microscopi electrònic, un giny que es va inventar el 1931. Des d’aleshores, la virologia, la ciència que estudia els virus, ha avançat molt a l'hora de detectar i prevenir les infeccions. Molts virus, com la verola, que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va declarar erradicada el 1980, s’han acabat vencent gràcies a les vacunes. D’altres segueixen mutant, com el de l’Ebola o el del Zika.

3 Els casos d’Ebola i Zika: malalties que tenen possibilitats de ser propagades per picades de mosquit
Mosquit
Mosquit Nechaev Kon / Getty Images

El virus de l’Ebola es coneix des de la segona meitat del segle XX, però el brot epidèmic més violent es va desencadenar l'any 2013 a Guinea i ja acumula més de deu mil víctimes. El brot es va estendre als països veïns, Sierra Leone i Libèria, però també se’n van detectar casos als Estats Units, Itàlia o Espanya, on es va desencadenar l’alarma després de la infecció d’una auxiliar d’infermeria. Pel que fa al virus del Zika, es va identificar l’any 1947 als boscos de Zika, a Uganda, i va infectar els primers humans el 1952. Aquest virus va tornar a estar d’actualitat poc abans dels Jocs Olímpics del Brasil del 2016, quan en van aparèixer casos d’infecció a quasi tots els països de l’Amèrica Central i del Sud i van fer-se públics els efectes que provocava en fetus d’embarassades. L’alerta va saltar per l’alt potencial de transmissió del virus (només cal una picada de mosquit per contagiar-se), i per la presència dels visitants als Jocs, que si s’infectaven podien escampar la malaltia.

Controlar l’expansió de mosquits pot permetre frenar el contagi dels virus que transmeten
Una de les primeres lliçons que ens donen casos com el del dengue a Catalunya o el del virus del Zika al Brasil és que controlar la proliferació dels mosquits pot permetre frenar l’expansió dels virus que transmeten. El cicle vital d’aquests insectes requereix unes condicions concretes de temperatura i humitat que, si s’alteren, poden modificar la distribució global d’aquests insectes i, per tant, ampliar l’extensió dels virus. En aquest sentit, el canvi climàtic pot provocar l’aparició de noves infeccions virals, ja que molts brots de malalties infeccioses emergents tenen lloc després d’una alteració de l’ecosistema, sigui per l’acció de l’home sobre el medi o bé per l’escalfament global.

4 La grip espanyola va provocar la mort de 25 milions de persones a tot el món l’any 1918
Soldats nord-americans contagiats de grip en un magatzem convertit en hospital a Kansas l'any 1918
Soldats nord-americans contagiats de grip en un magatzem convertit en hospital a Kansas l'any 1918 Wikimedia Commons

La forma de transmissió per picada d’insectes és una de les més habituals. L’altra és a través de l’aire. El virus més comú de tots els que es transmeten per via aèria és el de la grip, i un dels casos més famosos d’aquesta malaltia es remunta cent anys enrere. Es tracta de la mal anomenada grip espanyola, dita així perquè, com que no tenia censura sobre les notícies que parlaven dels brots de grip durant la Primera Guerra Mundial, va generar la falsa impressió que els primers casos van sorgir a l’Estat espanyol, quan en realitat la malaltia havia tingut origen ben lluny de les seves fronteres. 

La pandèmia de grip del 1918 va ser especialment mortífera, i va provocar la mort de 25 milions de persones en 25 setmanes a tot el món, la mateixa xifra que s’ha cobrat el virus de la sida... en 25 anys.

5 El VIH i el tractament de la sida
Il·lustració 3D del virus del VIH
Il·lustració 3D del virus del VIH Artem Egorov / Getty Images

La sida (síndrome d’immunodeficiència adquirida), una malaltia que segueix sent incurable, és provocada pel VIH. L’última etapa de la infecció per aquest tipus de virus provoca que les cèl·lules del sistema immune disminueixin tant que el malalt es queda sense defenses. És llavors quan altres virus i bacteris poden multiplicar-se sense resistència i el malalt pot sofrir una infecció mortal. En condicions normals, el sistema immune d’una persona sana controla i manté a ratlla aquests microorganismes, per això el VIH és tan letal. Segons les últimes investigacions, l’origen d’aquest virus en humans es remunta als anys vint del segle XX a l’Àfrica, concretament a Kinshasa, actual República Democràtica del Congo.

A partir dels anys seixanta, amb la millora de les comunicacions i l’ampliació de les xarxes comercials, el virus es va expandir per tot el món, fins que als anys vuitanta metges i científics van descobrir la malaltia arran dels primers casos detectats als Estats Units.

6 Què ens depararà el futur dels virus?
Vacunació
Vacunació Getty Images

Malgrat el desenvolupament científic i tècnic de la societat actual, és probable que en el futur apareguin infeccions virals noves. Els fenòmens de mutació units al fet que els virus es multipliquen a velocitats extraordinàriament altes, fan que la capacitat d’evolució i adaptació dels virus siguin enormes. Per això és tan fàcil que apareguin virus nous en temps molt curts. I és per això que cal anar renovant les vacunes que ens posem. Per aquest motiu, el 1996 l’OMS va crear la Xarxa Mundial d’Alerta i Resposta davant de Brots Epidèmics. Des d’aleshores s’han produït quatre alertes globals preventives de possible risc biològic, l’última de les quals va ser la del virus del Zika del 2016. Veurem què passa amb el coronavirus, que l'OMS ja va declarar, el passat 11 de març, que el  covid-19 s'ha convertit en una pandèmia donat els milers d'afectats a nivell mundial.

Subscriu-t'hi

Portada SÀPIENS 225 (desembre 2020)

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

SUBSCRIU-T'HI​

Comentaris

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Portada SÀPIENS 225 (desembre 2020)

Elionor d'Aquitània, la reina més poderosa

Fem un recorregut per la biografia d'una dona que va tenir una vida de novel·la

ESCULL LA TEVA OFERTA I SUBSCRIU-T’HI AVUI MATEIX!

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis i, també, l'anàlisi dels hàbits de navegació dels usuaris. Si contineu navegant, accepteu la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per, si així ho desitja, impedir que aquestes siguin instal·lades en el seu disc dur, tot i que haurà de tenir en compte que aquesta acció podria ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web. Més informació Accepto