Subscriu-t'hi
Personatges

120 anys de la mort de Verdi

Recordem amb música el gran compositor italià

'Viva Verdi!'
'Viva Verdi!' Wikimedia Commons

27 de gener de 1901. Milers de telegrames arriben al despatx del rei d’Itàlia. Els comerços de Milà i la Scala han tancat portes. 350.000 persones acompanyen el carruatge que porta el fèretre de Giuseppe Verdi cap al Cimitero Monumentale. Moria més que el rei de l’òpera italiana. S’acomiadaven d’un símbol de la Itàlia del Risorgimento, la que havia nascut com a nació el 1861. Fill de camperols d’un poblet de Parma, Verdi té l’oportunitat d’estrenar a la Scala de Milà abans dels trenta anys: Oberto és ben acollida. No ho serà, però, la seva segona òpera, Un giorno di regno, que compon després de la mort de la seva dona i els seus dos fills. A punt de tirar la tovallola, li arriba a les mans el llibret de Nabucco, que va llançar damunt de la taula i es va obrir, segons ell mateix explicaria, per la pàgina del “Va, pensiero”. 

Verdi no és un compositor polític, sinó el compositor més important d’Itàlia en el moment que es va fundar com a nació. El seu primer gran èxit, Nabucco (1842), té lloc a la Scala quan Milà encara està sota poder austríac. En aquestes circumstàncies, es va popularitzar el lema Viva Verdi, en què VERDI era l’acrònim de Vittorio Emanuele Re d’Italia (‘Víctor Manuel, rei d’Itàlia’), una crida per a la unificació. A partir dels cinquanta, arriben les cèlebres Rigoletto (1851), Il Trovatore (1853) i La Traviata (1853), i Verdi ja és un compositor de fama.

27 de febrer de 1901. Les restes de Verdi surten del cementiri cap al seu repòs final a la cripta de la Casa di Reposo, la institució que va fundar per acollir artistes jubilats del món de la música, una joia que avui encara funciona. Als carrers de Milà, 60 anys després de la seva estrena, torna a sonar el “Va, pensiero”, interpretat per 800 cantants i 300 músics de la Scala. El “Va, pensiero” es converteix en l’himne no oficial de la Itàlia unificada, i Verdi, en un símbol per a una nació jove. Avui continua sent-ho. Tant Verdi com el cor de Nabucco han estat reivindicats des del Risorgimento fins a la dictadura, per feixistes i antifeixistes. Podem escoltar-lo dirigit per Mascagni davant de Mussolini; i per Toscanini l’any 1946, en la reobertura de la Scala, després de la Segona Guerra Mundial. Fins i tot la Lliga Nord el pren com a símbol.

Subscriu-t'hi

Portada SÀPIENS 228 (març 2021)

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

Portada SÀPIENS 228 (març 2021)

No eren bruixes

Dediquem un dossier especial al fenomen de la cacera de bruixes a Catalunya amb la voluntat de dignificar els milers de dones que en van ser víctimes

ESCULL LA TEVA OFERTA I SUBSCRIU-T’HI AVUI MATEIX!

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis i, també, l'anàlisi dels hàbits de navegació dels usuaris. Si contineu navegant, accepteu la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per, si així ho desitja, impedir que aquestes siguin instal·lades en el seu disc dur, tot i que haurà de tenir en compte que aquesta acció podria ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web. Més informació Accepto