Personatges

Almansor: "Barcelona trigarà molts anys a recuperar-se del dany que li he infligit"

Què hauria dit el cabdill cordovès després de saquejar Barcelona? Imaginem les seves valoracions després del setge a la ciutat entre l'1 i el 6 de juliol del 985

Jordi Mata
5 de juliol de 2019
Estàtua d'Almansor a Algesires
Estàtua d'Almansor a Algesires Wikimedia Commons

Som a l’estiu del 985 i parlem amb el cabdill cordovès Muhammad Ibn Abdal·là Ibn Abu Amir, conegut amb el sobrenom d’Almansor ('el Victoriós'), que al capdavant del seu exèrcit ha saquejat Barcelona després d’haver-la assetjada entre els dies 1 i 6 de juliol i que ara concentra els seus homes per marxar d’Ifranja (Catalunya, en la seva llengua). Tot i la seva reticència inicial a ser interpel·lat per infidels, Almansor té ganes de difondre els seus fets entre els cristians perquè el temin i l’acatin.

Avui, Barcelona és un munt de ruïnes fumejants. Què us ha dut a fer això?
Si he d’utilitzar la força per conquerir un lloc, no dubteu que l’uso de valent. La força és la millor eina per atemorir. Penseu que la terra cremada triga molt temps a recuperar-se i, per tant, deixa de ser un perill per a la nostra frontera.

Em referia al fet que us ha motivat a atacar aquest comtat, tenint en compte les bones relacions del seu cap, Borrell II, amb el califat de Còrdova.
La vilesa dels sobirans cristians, que van enviar hosts de Lleó i de Castella al nostre sòl fa uns anys en morir l’anterior califa, que havia establert tractes amistosos amb ells i a qui Al·là beneeixi sempre, i suposar que el seu successor i senyor meu, Hixem II, que aleshores era un infant, no tindria suports ni força per combatre’ls. A més, la gihad (guerra santa) és una eina fonamental per a nosaltres.

I a més, hi ha la qüestió del botí d’obtenir rescats per als presoners il·lustres, oi?
Els vençuts que no paguen amb la vida, paguen la derrota d’altres maneres. El botí, a més de representar un dany continuat sobre l’enemic, ens permet pagar exèrcits mercenaris que ens ajuden a mantenir una força militar molt poderosa. Però no s’enganyi, per a nosaltres el rescat no és la part més important del botí. Prefereixo esclaus en gran quantitat, que ens són molt necessaris per al nostre sistema agrari.

Si l’origen del conflicte van ser incursions de castellans i de lleonesos en terra sarraïna, com és que la guerra ha arribat a Barcelona?
Jo no faig distincions entre els estats cristians, els uneix la seva complicitat contra nosaltres per damunt de les seves divergències. Si us interessa assenyalar responsables directes, sabeu que Lleó, Castella i també Navarra ja van patir el càstig que els pertocava en la meva anterior campanya; Beremund II, el rei lleonès, va haver de declarar-se tributari del califa.

Per tant, el fet que el comtat de Barcelona no hagi tingut més que uns efectius militars limitats en ser quasi independent de la monarquia dels francs, tampoc no ha influït en la vostra decisió de devastar-lo.
És clar que hi ha influït! Sóc ben conscient que fa temps que el poder franc sobre aquestes terres ja s’ha esvaït. Que el coratge dels soldats d’Al·là sigui innegable no significa renunciar a situacions avantatjoses!

Aquesta ha estat la vostra 23a expedició. Ens la podríeu sintetitzar?
Vàrem sortir de Còrdova en la data que per a vosaltres correspon al 5 de maig, i vuit setmanes més tard érem a Barcelona. Abans, havíem fet que es desbandés una nombrosa tropa que manava el comte Borrell amb la intenció d’aturar-nos. Un cop presa la ciutat, la vam saquejar durant tres dies i d’aquí a poc tornarem a casa amb alguns notables enemics que faran evident el meu triomf, com el vescomte Udalard, a qui Borrell havia encarregat la defensa de la plaça. Del comte no en sabem res.

No us tempta expandir fins aquí el territori del califat? Us conformeu amb una ràtzia?
Per ara no tinc cap necessitat d’ampliar territoris, cosa que ens obligaria a replantejar un sistema de fronteres plenament consolidat al voltant del riu Ebre. Estic prou satisfet amb aquest assalt sobre Barcelona, una ciutat que trigarà anys a recuperar-se del mal que li he infligit.

Una curiositat. És cert que heu portat 40 poetes a sou perquè cantin les proeses d’aquesta campanya?
Sí. La memòria del futur s’ha de construir en el present i allò que es fa per a la glòria d’Al·là mai no ha d’oblidar-se. Penseu que si a vós no us faig encadenar és perquè expliqueu a la vostra gent qui és Almansor, visir i protector del califa de Còrdova.

Subscriu-t'hi

Portada del número 208 del SÀPIENS (juliol 2019)

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família.
Ja som més de 22.000

En donar-te d'alta acceptes la política de privacitat

Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis i, també, l'anàlisi dels hàbits de navegació dels usuaris. Si contineu navegant, accepteu la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per, si així ho desitja, impedir que aquestes siguin instal·lades en el seu disc dur, tot i que haurà de tenir en compte que aquesta acció podria ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web. Més informació Accepto