Subscriu-t'hi
Personatges

Anníbal: "La victòria final és possible. Sagnaré els romans fins que es rendeixin"

Què hauria dit el general cartaginès després de derrotar l'exèrcit romà? Jordi Mata imagina les seves valoracions després de la batalla de Cannes

Jordi Mata
2 d'agost de 2019
'Anníbal vencedor contemplant per primera vegada Itàlia des dels Alps' (1770), obra de Francisco de Goya
'Anníbal vencedor contemplant per primera vegada Itàlia des dels Alps' (1770), obra de Francisco de Goya Wikimedia Commons

Sóc enmig dels milers de cadàvers que omplen la rodalia de la ciutadella abandonada de Cannes, a la vora del riu Aufidius, en la regió italiana de Pulla, per entrevistar el general cartaginès Anníbal Barca, que ha infligit una derrota paorosa a l’exèrcit romà manat pels cònsols Cai Terenci Varró i Luci Emili Pau en aquest 2 d’agost del 216 aC que ja llangueix. Potser avui el nostre protagonista, que ha quedat borni al llarg del trajecte que ha fet per combatre la República romana en el seu terreny, ha decidit el resultat de la segona guerra Púnica.

General, la rotunditat d’aquesta victòria us fa pensar que Roma està vençuda? 
De cap manera. Si no hi ha sorpreses, aquesta feina només és a mig fer. He travessat els Pirineus i els Alps per batre els romans a casa seva i minvar-los les forces fins que demanin la pau. Els he esclafat en anteriors batalles, com avui, que, d’acord amb un recompte provisional, hem mort més de 50.000 enemics, l’equivalent a 16 legions, inclosos un dels seus caps, Pau, i uns 80 senadors. Doncs bé, malgrat tot això, el potencial de Roma encara és massa gran per considerar-la destruïda.

I no fóra millor anar a prendre la ciutat per acabar el conflicte?
També en saps d’estratègia, tu? Tothom ha vingut a dir-me el mateix! Amb la joia del triomf ningú no s’adona que no estem en condicions d’assetjar Roma. Els meus efectius són limitats, és difícil que m’arribin reforços, i organitzar un bloqueig com cal implica dominar molt de territori per assegurar-se subministraments i alhora tallar els de l’enemic. A més, els romans disposen d’aliats que poden ajudar-los. M’estimo més continuar sagnant-los en camp obert per obligar-los a rendir-se.

Mirem què ha passat aquí. Succintament, quin relat faríeu del xoc? 
He col·locat la infanteria al centre i la cavalleria als flancs, uns 55.000 homes en total. Prop d’uns 90.000 enemics han atacat i el meu centre ha anat retrocedint tot atraient-los al parany que he ordit, que consistia a fer que ells mateixos, en avançar, afavorissin que la meva cavalleria maniobrés per situar-se rere seu i els tanqués en un cercle. Ha estat com el moviment d’unes tenalles. Un cop hem aconseguit això, tot s’ha reduït a exterminar-los. Les seves baixes, comparades amb les gairebé 17.000 nostres, confirmen l’èxit obtingut.

Em consta que els vostres soldats us veneren. Ha de ser fàcil guiar-los. 
No t’equivoquis. Al meu exèrcit hi ha celtes, ibers, gals, libis i númides, gent de pobles que, com els cartaginesos, no volen que Roma tiranitzi la Mediterrània. Aquesta guerra és per impedir que ho faci i el que de debò uneix homes de tantes procedències per damunt del respecte que puguin professar-me com a líder.

I us sentiu content en especial d’alguns d’aquests guerrers? 
Bé, els foners de les Balears aporten tal precisió en llançar pedres que són més útils que els arquers. 

Heu esmentat dificultats per rebre reforços. Problemes de comunicació o amb Cartago?
Ambdues coses. Odio dir-ho, però el Senat de Cartago de vegades fa veure que lluito sense la seva vènia, com si tingués tanta por dels romans que li calgués d’excusar-se davant seu, per si de cas. Perquè es deixi d’argúcies per sempre, li trametré quelcom que el convencerà que la victòria final és possible: els anells d’or dels aristòcrates enemics morts aquí. Els he fet recollir, i sembla que se n’han aplegat uns 200.

Si creieu que aquest desastre no farà capitular Roma aviat, quins altres beneficis més immediats espereu treure’n? 
En essència, un: espero haver escampat prou la desmoralització en aquest país perquè en algunes províncies que fins ara eren aliades dels romans es rumiï trencar les aliances que hi tenen per buscar la meva amistat. Si es dóna aquesta circumstància, disposaré de més braços per combatre i guanyar definitivament.

Subscriu-t'hi

Portada del SÀPIENS 213 (desembre 2019)

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Portada del SÀPIENS 213 (desembre 2019)

1 any de SÀPIENS  i de REGAL l'Atles català de Cresques 24,90 €

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis i, també, l'anàlisi dels hàbits de navegació dels usuaris. Si contineu navegant, accepteu la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per, si així ho desitja, impedir que aquestes siguin instal·lades en el seu disc dur, tot i que haurà de tenir en compte que aquesta acció podria ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web. Més informació Accepto