Després de tocar la glòria en la Primera Guerra Mundial, els destins dels militars Philippe Pétain (Cauchy-à-laTour, 1856) i Charles De Gaulle (Lilla, 1890) van separar-se per encarnar, de manera simplificada, les dues cares de França durant la Segona Guerra Mundial. 

Dos herois
Amb 58 anys, Pétain tenia previst retirar-se, però el seu ascens a general el 1914 amb l'esclat de la Gran Guerra i els èxits posteriors en diverses campanyes contra els alemanys li ho van fer repensar. L'any 1915, el tinent De Gaulle va servir en la defensa de Verdun a les seves ordres. Amb la fi de la contesa, Pétain fou nomenat mariscal i De Gaulle va rebre la legió d'honor pel seu valor.

Resistent i traïdor
Després de la derrota francesa davant Hitler el 1940, Pétain negocià amb els nazis una entesa mútua que es coneixeria com el 'règim de Vichy', amb ell com a cap d'Estat. Al principi, els francesos van creure que aquella estratègia els salvaria de mals més grans. Però l'aparició del general De Gaulle des de l'exili demanant resistir davant l'ocupant, i la posterior victòria aliada, van convertir Pétain en un traïdor. De Gaulle va commutar-li la pena de mort per cadena perpètua. Va morir confinat a l'illa de Yeu, el 1951. No va veure com De Gaulle fundava la Cinquena República Francesa el 1958 i n'era el primer president.