'El crit' de Munch és tan inquietant que molts necessitem entendre les raons de tanta angoixa: era, Munch, una persona inestable, i va abocar el seu estat psíquic en el quadre? Si és així, va ser un dels primers pintors a mostrar de forma explícita el seu costat més fosc. Hi influeix d'alguna manera el temps que li va tocar viure? Certament, les descobertes científiques de finals del segle XIX, la Revolució Industrial i el progrés accelerat perfilaven una societat que no acabava de comprendre el que succeïa al seu voltant. Les innovacions tècniques com l'automòbil, l'aviació o el cinema produïen desconcert, i la gent temia nous perills. Al mateix temps, s'avançava en el coneixement del psiquisme gràcies a Freud, fet que també generava desassossec.

Podia ser, el quadre, fruit d'una catàstrofe (un naufragi, una plaga, la destrucció de la guerra), com els agradava als pintors romàntics? Donald Olson, físic de la Universitat de Texas, considera que el cel extraordinari de Munch només pot haver estat inspirat per un fenomen natural. 

En la seva investigació, apunta que el mateix any que pintava el quadre, el volcà Perbuatan, a l'illa indonèsia de Krakatoa, havia entrat en una erupció tan violenta que fins i tot des del Regne Unit es va poder veure el cel abrasador. La premsa noruega se'n va fer ressò.

El que sí que és certer és que Munch va escriure la frase següent: “Caminava pel passeig amb dos amics. De sobte, el cel es va tornar roig com la sang. Em vaig deturar i em vaig recolzar a la barana, mort de cansament. Vaig sentir una alenada de malenconia. Per sobre de la ciutat, el blau del fiord era gairebé negre i el cel es cobria de llengües de foc roig com la sang. Vaig quedar-me allà, sol, tremolant de por. I vaig sentir un crit agut, infinit, que penetrava en la natura."