Parlem amb l’astrònom, filòsof, matemàtic i físic toscà Galileo Galilei el maig del 1633 a les dependències del Sant Ofici a Roma, on se’l jutja per la polèmica causada per un llibre seu, 'Diàleg sobre els dos grans sistemes del món', en el qual defensa que la Terra no és el centre de l’univers i que gira al voltant del Sol, idees exposades per l’astrònom polonès Nicolau Copèrnic fa un segle i de les quals recela l’Església catòlica. Galilei, davant la perspectiva de ser acusat d’heretgia, ha anat admetent al llarg del procés haver comès excessos a l’hora de redactar la seva obra. 

'Signore', se us veu amoïnat. Temeu una condemna severa? 
Hi ha aquesta possibilitat, sí, però espero que el tribunal apreciï que no m’ha guiat cap tipus de mala fe en elaborar les conclusions que exposo al meu llibre.

I per què hauria de pensar el contrari?
Per considerar, amb raó, que el meu posicionament a favor de les teories de Copèrnic és massa entusiasta, malgrat que és públic que l’Església va censurar-les fa 17 anys. El meu error ha estat relaxar la meva equanimitat en comparar els dos sistemes del món i presentar el de Copèrnic com un fet comprovat i no com el que és, una hipòtesi i prou. A banda, vaig escriure el llibre en llengua vulgar i no en llatí, l’idioma que usem els científics per divulgar els nostres treballs, i això ha aixecat la sospita que he volgut esquivar l’autoritat dels teòlegs i d’altres col·legues meus i transmetre imprudentment a l’home del carrer un coneixement que no està confirmat com a correcte.

Dedueixo que la vostra intenció en emprar la llengua vulgar era una altra. 
Sí, la d’estendre el debat tot aportant opinions d’ambdós bàndols, sense l’ànim d’influir en ningú en cap sentit. Tanmateix, he pecat de parcialitat, i confesso que la lectura d’alguns fragments pot induir a interpretacions equivocades.

Fragments com els que plantegen com entendre la Bíblia si es demostrés la validesa de la hipòtesi copernicana, que qüestionaria la primacia de la Terra com a centre de l’obra divina?
Exactament. Ara m’adono que no havia d’haver-me immiscit en temes teològics, però en discutir sobre els sistemes amb els meus rivals científics aquests van apel·lar a arguments celestials, ja que amb els terrenals no aconseguien desacreditar-me, i jo vaig ser tan talòs de seguir-los el joc i ficar-me on no em demanaven. Per això es pretén assenyalar-me com a heretge.

Es diu que amics vostres del clergat, com el papa, Urbà VIII, i alguns cardenals, van recomanar-vos moderació abans que publiquéssiu el llibre. 
Que esteu intentant renyar-me per desobedient? Que insinueu que és culpa meva, potser? 

Només esbrinar si és cert, com he sentit comentar, que se us processa més pel vostre comportament, qualificat de superb, que no pas per haver defensat la tesi de Copèrnic.
Bé, ja m’havia arribat aquest rumor i el trobo exagerat, encara que és obvi que el meu tarannà m’ha perjudicat en tot aquest afer. Realment, l’Església catòlica no s’oposa a acceptar el sistema de Copèrnic com a hipòtesi i en un àmbit matemàtic, però nega que tal postura impliqui tolerar revisions de la Bíblia si no hi ha una prova irrefutable del moviment de la Terra. La meva lleugeresa en tocar aquest aspecte és el que em provoca tantes angoixes durant els darrers mesos. A banda del fet de donar per bo allò que tan sols és mera especulació.

I què heu al·legat per exculpar-vos?
Dues absolutes evidències: absència de malícia per part meva, i reconèixer haver actuat de manera precipitada i poc assenyada. No feu aquesta cara. Mireu, tinc 69 anys i la Inquisició m’ha amenaçat amb la tortura. Què puc fer que no sigui retractar-me i esperar temps millors, temps que no crec que vegi i en els quals confio que la veritat s’obrirà camí per damunt de la por?