Georg Wilhelm Friedrich Hegel va néixer a Stuttgart el 1770. Lector voraç des de ben jove, al seminari protestant on estudiava es va fer amic dels joves Hölderlin i Schelling. Els tres companys van esdevenir figures cabdals en l’idealisme alemany, un corrent filosòfic íntimament relacionat amb el Romanticisme i amb la política revolucionària sorgida de la Il·lustració.

Hegel es va dedicar a la docència universitària fins que va morir, als 61 anys, i és reconegut com un dels gegants del pensament occidental, tot i que les seves idees generen encara avui intensos debats. Se’l considera l’últim pensador que va intentar bastir un gran sistema filosòfic que integrés tot el coneixement humà (polític, històric, artístic, religiós i psicològic), seguint la divisa “només allò racional és real”. Segons el seu esquema, la dialèctica, la història de la humanitat s’entén com una progressió en la qual cada moviment endavant sorgeix com a solució de les contradiccions inherents al moment anterior. Va tenir una gran influència en els pensadors posteriors, especialment en el materialisme històric de Karl Marx.