L'assassinat del president John Fitzgerald Kennedy ens brinda els millors elements d'una bona història: un magnicidi que va trasbalsar la població de la primera economia mundial, un cas que 55 anys després segueix sense resoldre's. Fins a 42 grups, 82 assassins i 214 persones diferents han estat acusades d'haver tingut alguna cosa a veure amb la mort del 35è president dels Estats Units. Però potser una de les hipòtesis que més força va agafar entre els amants de les teories de la conspiració va ser la de l'home del paraigua.

Aturem el temps. 22 de novembre del 1963, Dealey Plaza, Dallas, Texas, els Estats Units d'Amèrica. Són les 12.30 h d'un migdia que brilla amb un sol de justícia. Una limusina descapotable Lincoln Continental amb John Fitzgerald i Jacqueline Kennedy, el governador de Texas i la seva dona, un agent secret i el conductor, accedeix a Elm Street per rodejar Dealey Plaza. Quan el vehicle passa a prop d'un dipòsit de llibres escolars sonen tres trets i s'apaga la vida de John Fitzgerald Kennedy. Tota l'escena va ser captada per la càmera del sastre Abraham Zapruder, el vídeo casolà més vist de la història.

"Umbrella man"
És justament aquesta cinta la que va immortalitzar l'esgarrifosa imatge de Jacqueline gatejant sobre el maleter de la limusina a la recerca dels trossets de cervell del seu marit que havien volat pels aires. Si es mira més cops, s'hi poden observar altres detalls que no han passat desapercebuts, com el d'un home misteriós vestit amb roba fosca que, just abans de l'arribada del cotxe, obre i agita un paraigua negre. Un detall insignificant però que no té cap mena de sentit. D'acord, era finals de novembre i la nit anterior havia plogut... els més previsors durien un paraigua. Però per què el va obrir, en un migdia radiant i justamen quan es produeix el magnicidi? Massa sospitós per ser una simple coincidència. 

Fins i tot quan ja s'havia arrestat Lee Harvey Oswald i trobat casquets de bala a la sisena planta del dipòsit de llibres escolars que coincidien amb la bala que va matar el president, molts van considerar que el misteriós "Umbrella man" havia d'haver tingut un paper a l'auca. Per perpetrar el magnicidi potser havia amagat un mecanisme a l'interior del paraigua per disparar un dard i immobilitzar el president. Es van elaborar diagrames que detallen els mecanismes del giny. D'altres pensen que l'home del paraigua va donar el senyal a l'assassí per disparar en el moment adequat, per això el movia d'esquerra a dreta.

Quinze anys després d’aquells fets, quan es va establir un comitè a la Cambra de Representants per tornar a investigar l’assassinat de Kennedy, un home es va presentar a Washington amb nous detalls sobre els fets. Es tractava de Louie Steven Witt, un venedor d’assegurances de Dallas que assegurava ser el misteriós home del paraigua. Davant els membres del comitè va explicar que aquell dia s’havia acostat a la Dealey Plaza per protestar contra la posició del president respecte al feixisme. El pare de JFK havia donat suport a Neville Chamberlain, primer ministre britànic que havia estat tolerant amb el nazisme. El paraigua negre era un dels símbols més característics del 'Premier', i per això l’havia triat per manifestar la protesta. Per si encara quedava algun dubte, un dels assessors de la comissió va preguntar: “La prova documental número 405 ha contingut alguna vegada una arma?”. “Aquest paraigua?”, va respondre Witt, astorat. “Sí”, va confirmar l’assessor. “No”, va concloure el venedor.

Van transcendir més detalls d’aquella sessió, com el fet que Witt no va ser conscient fins anys després que algunes teories de la conspiració l’involucraven en el magnicidi. També va dir que si el 'Llibre Guinness dels rècords' tingués una categoria per a persones que fessin alguna cosa incorrecta en el lloc i moment equivocats, ell en seria el vencedor indiscutible. Per descomptat, molts no el van creure, alguns van afirmar que ni tan sols era ell l’home del paraigua i van buscar inconsistències en el seu relat.

Louie Steven Witt va presentar davant els membres del comitè de la Cambra de Representants de Washington el seu famós paraigua i es va comprovar que no tenia res d’especial. Molts assistents s’ho van agafar amb humor, però els partidaris de la teoria de la conspiració no el van creure. Ja havien circulat diagrames com el de la imatge en què es podien veure sofisticats mecanismes a l’interior del paraigua. Al mànec hi havia la bateria i el gallet, tot connectat amb un cable fins al canó, dissimulat a la part superior.

L'any 1991, en el film 'JFK' d’Oliver Stone apareix clarament l’home del paraigua fent senyals a l’assassí. La llegenda, com una bola de neu desfermada, ja era més gran que la realitat.

El 2011, el periodista de 'The New York Times' Errol Morris va publicar un curt en què s’analitzava aquest fenomen. Al vídeo hi apareix l’investigador i filòsof Josiah Thompson, que explica com la recerca històrica s’assembla a la dimensió quàntica. Si poses qualsevol esdeveniment a sota d’un microscopi, hi trobaràs un univers sencer, on passen fenòmens completament increïbles. Però quan amplies la mirada tot sembla normal, coherent, un marc en el qual no passen esdeveniments estranys. Però no deixa de ser un miratge, per això Thompson ens convida a acceptar que no sempre trobarem una explicació plausible per a tot el que passa. Podeu veure'l a continuació.