A l’inici del setge nazi de Leningrad, el 1941, el cèlebre compositor rus Dimitri Xostakóvitx va seure al piano tot dient al seu secretari: “Avui he començat una nova simfonia. No sé si la necessitarà algú enmig del furor d’aquesta guerra”, i va tocar els primers acords de la número 7, 'Leningrad', dedicada a la seva ciutat. La composició va estrenar-se el 1942 a Kuibixev, la població on s’havia instal·lat el Govern rus. Aleshores, la partitura va emprendre un viatge èpic a través de Teheran, el Caire i l’Amèrica del Sud abans d’arribar a Nova York, on la peça s’estrenaria al juliol. El ressò d’aquella gesta va valdre a Xostakóvitx una portada al 'Time'. 

En territori rus
Mentrestant, al Leningrad assetjat, la simfonia s’estrenava al mes d’agost gràcies a l’esforç dels músics de l’orquestra de la ràdio, que l’havien apresa en menys de dos mesos. Els músics van tocar sota l’estrèpit dels obusos davant d’un públic conscient que potser aquell concert era l’última cosa que feien a la seva vida. “No és només sobre el Leningrad del setge, també és del Leningrad que Stalin destrueix i que Hitler només vol rematar”, va dir Xostakóvitx. El músic purgaria la crítica quan el Partit Comunista prohibí part de la seva obra i quan, paradoxalment, va ser convertit en el compositor de capçalera del cinema de propaganda d’Stalin.