Entrevistem Napoleó Bonaparte la nit del 2 de desembre del 1805 a l'estafeta de la localitat de Posoritz (Moràvia, actual República Txeca), reconvertida en quarter general de l'emperador de França. Napoleó, protegit pels seus guàrdies, està cansat però feliç i parla amb lògica satisfacció. Fa unes hores ha liderat la victòria del seu exèrcit sobre les tropes russes i austríaques a la batalla d'Austerlitz.

Sire, una doble enhorabona: pel triomf i per l'aniversari de la vostra coronació.

Sí, avui en fa un any. Aquest ha estat un motiu més perquè mig Europa formés una nova coalició contra França, la tercera, i s'engegués aquesta guerra.

Admeteu que coronar-vos vós mateix no va ser gaire ortodox?

El que admeto és que instituir l'imperi va enutjar els qui buscaven proclamar de nou rei de França un Borbó. Volien anorrear tot allò assolit des de la Revolució.

I a banda d'aquest, creieu que hi ha hagut altres motius que hagin generat l'actual conflicte?

Miri, tot això ho van encetar els anglesos fa dos anys, quan estàvem en pau amb ells. Per mantenir l'equilibri al Mediterrani, havien pactat amb nosaltres que abandonarien Malta perquè es convertís en un estat independent, però al final no van fer-ho i van reprendre les hostilitats. I perquè ens assetgessin per terra, atès que la seva força és sobretot naval, van aliar-se amb Rússia, Àustria, Nàpols i Suècia.

Em dieu que aquests països van declarar la guerra a França només per acontentar els britànics?

No és això el que vull dir-li. Em refereixo al fet que totes són velles monarquies que han lluitat contra una nació, França, que fins fa poc era una jove república amb principis revolucionaris. Ells temen que els seus pobles, als quals sempre han oprimit, adoptin aquestes idees.

Fa tres mesos éreu a la costa del canal de la Mànega enmig d'uns preparatius per envair la Gran Bretanya que venien de lluny. Ara sou a Moràvia. Això és una veritable bogeria...

Certament, però a l'agost se'm va informar que els russos i els austríacs es bellugaven cap a les nostres fronteres i això em va obligar a canviar els plans. Calia més vigilar l'est que rumiar a atacar els anglesos, i més des que al setembre els austríacs van apoderar-se de Baviera, aliada nostra. Vaig retirar els meus homes de la costa per situar-los en el front adient.

I l'enemic no claudica malgrat que se l'expulsi de Baviera, s'endinsin en el seu territori i li prenguin Viena.

Exacte. Necessitava tombar-lo del tot abans que a la moral de la meva tropa, cada cop més lluny de casa, l'afectessin notícies com les de la recent derrota de la nostra tropa a Trafalgar. I fa uns dies se'm va acudir un parany per provocar el combat.

Dos exèrcits que sumaven 85.000 homes, amb els seus respectius monarques al capdavant van caure en un parany?

I tant. Vaig explorar i condicionar a la meva conveniència l'àrea d'Austerlitz i després vaig fer evident que jo només tenia 53.000 soldats. Per reblar la il·lusió de la nostra feblesa, vaig enviar emissaris al tsar i a l'emperador austríac per demanar-los negociacions, i finalment vaig començar a retirar les meves tropes. Tot plegat els ha fet decidir a empaitar-nos. Estaven massa confiats, per això, quan se n'han volgut adonar estaven posats en un terreny que no controlaven. Allà, amb 22.000 homes més arribats de Viena i d'altres llocs, els he esclafat. Crec que la d'Austerlitz serà d'aquestes batalles que s'estudiaran durant segles a les acadèmies militars.

Fa uns minuts he vist sortir d'aquí un oficial austríac amb bandera de treva. Què ha succeït?

Ha vingut a acordar una reunió entre el seu emperador i jo per a demà passat. Si no em falla l'instint, m'ensumo que voldrà sol·licitar un armistici.

Cosa que trencaria la coalició i liquidaria aquesta guerra, oi?

Tant de bo. Fora del record que pugui quedar de qualsevol companya meva, espero i desitjo llegar a la humanitat obres més duradores i pacífiques.