És molt probable que el polonès Nicolau Copèrnic (1473-1543), que havia estudiat medicina, dret, teologia i llegia perfectament el grec, hagués llegit Arquimedes i, concretament, una obra seva, ‘Arenari’, en què cita una teoria d’Aristarc de Samos segons la qual la Terra, com Mercuri, Mart i els altres planetes, giraven al voltant del Sol. Evidentment, la teoria de Copèrnic -tot i que no cita aquesta font- no és menyspreable, ja que la va formular en un moment en què no era ni políticament ni religiosament correcta (i llavors la incorrecció era més que perillosa) i despertà els astrònoms d’un mil·lenni i mig a la lluna de València: Aristarc de Samos havia exposat les seves teories, que incloïen també una explicació racional dels eclipsis de Lluna, 1.700 anys abans, entre el 280 aC i el 264 aC.

Les teories d’Aristarc no transcendiren perquè, tot i la seva reputació d’home savi i professor del Museu d’Alexandria, bona part dels científics, entre ells l’esmentat Arquimedes, les van rebutjar i, com després els va passar a Copèrnic i Galileu, va ser acusat d’heretgia, en el seu cas per ofendre la deessa Hestia. Desconeixem si aquesta acusació li va costar la vida.

Una altra mentida: la comunitat científica no va acceptar immediatament el sistema heliocèntric
Una altra mentida és que, després de Galileu, la comunitat científica va acceptar immediatament el sistema heliocèntric, o que els planetes giren al voltant del Sol. Quan Galileu (Pisa, 1564-Arcetri, 1642) recuperà la teoria copernicana, 70 anys després de la mort del polonès, no tots els astrònoms li van donar la raó (l’Església, com sabem, va fer tot el que va poder per treure-la-hi). Tot i que estava molt més argumentada i provada que la de Copèrnic, la teoria heliocèntrica de Galileu no va ser acceptada fins que va arribar Newton.

Ho explica el prestigiós físic Stephen Hawking en la introducció del llibre ‘On the shoulders of giants’, que recull els principals textos de Copèrnic, Galileu, Kepler, Newton i Einstein. “En els ‘Diàlegs’ sobre les dues noves ciències, els personatges de Galileu Salviati i Sagredo presentaven arguments persuasius a favor de la teoria de Copèrnic. Tot i així, el seu tercer personatge, Simplici, encara podia defensar Aristòtil i Ptolemeu i sostenir que en realitat la Terra estava en repòs i el Sol girava al seu voltant. De fet, fins que els treballs de Kepler no van donar més precisió al model heliocèntric i Newton no va formular les lleis del moviment, el model geocèntric no va perdre tota la seva credibilitat”.

Kepler era contemporani del toscà, però Newton no va néixer fins l’any després de la mort de Galileu.