Els Beatles, al principi, tenien la fama de no haver trencat mai un plat. Mentre que els Rolling Stones eren els dolentots, Paul, John, Ringo i George no semblava que fossin capaços de transgredir els hàbits socials més enllà de dur el cabell una mica més llarg de l’habitual. Després s’ha sabut que, com tothom, la imatge que projectaven inicialment no es corresponia del tot amb la seva manera de ser. A finals d’agost del 64 els Beatles estaven allotjats a l’hotel Delmonico, de Nova York. Un periodista amic de Bob Dylan va arranjar una trobada entre el músic i la banda anglesa, perquè no es coneixien i en tenien ganes. Va tenir lloc el 28 d'agost del 1964.

La música de Dylan fascinava els de Liverpool i al nord-americà li encantava la música del grup. Per trencar el gel, Dylan va treure una bossa de marihuana i va fer una cigarreta. Els anglesos havien compartit un cop un cigarret de maria entre cinc persones a Liverpool i l’efecte no havia estat gaire intens. Dylan pensava que, com era habitual entre els músics nord-americans, fumar herba no era cap cosa extraordinària. Va encendre la cigarreta i la va passar a John Lennon, que la va xuclar un cop i la va passar a Ringo Starr. Ringo, com que no sabia que s’esperava que xuclés i passés la cigarreta, se la va quedar i se la va fumar sencera.

Dylan va fer més cigarretes i van fumar tota la nit tots els presents a l’habitació. Segons sembla, van riure molt, van cantar tota la nit i van descobrir plegats els efectes del cànnabis. Però aquella nit tots els músics van descobrir moltes més coses que l’efecte embriagador de la marihuana. Dylan va canviar la manera d’interpretar i va introduir la guitarra elèctrica i més melodia en la seva música, mentre que els Beatles van ser més incisius en les seves cançons i van començar a treure’s de sobre, per sempre, l’etiqueta dels nois bons de la música pop dels seixanta.