Arthur Schopenhauer va néixer el 1788 en el si d’una família de comerciants rics de Danzig i va estudiar a la Universitat de Gotinga, on va conèixer a fons el pensament de Kant i Hegel. Ben aviat va esdevenir molt crític amb el seu idealisme il·lustrat, que confiava en el poder de la raó per millorar l’individu i la societat.

El desig i el patiment
Per Schopenhauer, als homes només els mou la “voluntat de viure”, una força cega que els impulsa a perseguir els seus desitjos més bàsics. Desitjos que són sempre fútils, il·lògics i mancats de direcció, i que només provoquen patiment. Aquest pessimisme radical el portà a proposar una fugida del món i una triple recepta per evitar sofrir: la contemplació d’obres d’art, la compassió envers els altres i l’autonegació del jo. En això, hi va tenir molt a veure que Schopenhauer fos el primer gran filòsof occidental que va entrar en contacte amb el pensament hindú i budista.

En vida va tenir poc èxit, però la seva obra va exercir una gran influència sobre altres autors, com Nietzsche i, especialment, sobre artistes com Wagner, Tolstoi o Borges.