La sorprenent història del rei Zogu I d'Albània
Ahmet Zogu va sembrar el terror al país després de la Gran Guerra, va canviar de bàndol en casar-se amb la filla del president del partit d'extrema dreta, va proclamar la República i es va nomenar rei d'una nova monarquia

És sabut entre els afeccionats a les aventures de Tintín que bona part dels personatges de la sèrie estan inspirats en persones reals de l’època del dibuixant Hergé. Una de les persones que podrien haver inspirat —segons els tintinòlegs— diversos personatges del còmic és el rei Zogu I d’Albània. Ahmet Zogu era el primogènit d’un dels clans familiars que manaven a Albània durant el segle XIX. Quan va esclatar la Primera Guerra Mundial, Zogu es va posar al costat dels austrohongaresos. Com que, amb només 19 anys, era un intrigant i un indisciplinat, els austríacs el va nomenar coronel i, amb enganys, el van obligar a exiliar-se.
Quan va acabar la guerra, va organitzar una rebel·lió i va fer pujar al tron el seu oncle, mentre ell era nomenat ministre de l’Interior i cap de l’Exèrcit amb 25 anys. Durant quatre anys va sembrar el terror a Albània, al mateix temps que esdevenia membre del Partit Popular que, com el seu nom indica, era un partit de dretes. Però com que es va casar amb la filla del president del partit d’extrema dreta, es va canviar de bàndol i es va dedicar a matar opositors, al mateix temps que intentava modernitzar el país. Mentrestant iniciava contactes amb Itàlia i Sèrbia, intentant jugar a la diplomàcia. Les ambicions el van portar a proclamar la República, ser-ne el president i, després, l'1 de setembre de 1928, nomenar-se rei d’una nova monarquia. Entremig, el seu sogre i ell van intentar assassinar-se, disputa familiar que sempre afegeix interès a una història.
Anys d’exili per Europa
Tants estira-i-arronses van fer que, finalment, Mussolini decidís annexionar-se Albània i el rei Zogu I va haver d’anar a prendre les amargues ostres de l’exili. Fins als anys seixanta va anar rondant per tot Europa, seguit d’una cort d’un centenar de persones, i fins i tot es va instal·lar a Egipte, amb l’esperança de ser cridat pels albanesos contraris al govern comunista d’Enver Hoxha. No sabem realment si Hergé s’hi va inspirar, però segur que els directors de cinema Ernst Lubitsch o Billy Wilder haurien pogut treure molt de suc de la història del rei Zogu.
Comentaris