L'entrevista

L'historiador presenta un llibre en el qual explica per primera vegada quina funció van tenir els infiltrats de la diplomàcia espanyola en els moviments independentistes catalans dels anys vint i el fracàs del complot de Prats de Molló

Aquest autor s'endinsa en els fets de la quarta croada amb una obra vibrant farcida de petits grans detalls

Després d’anys capbussat en el voluminós arxiu Tarradellas, Joan Esculies publica un volum que no pretén ser la biografia definitiva del president de la Generalitat, però sí la que trenca certs mites entorn de la seva figura

El 26 de juliol del 1708, Giovanni Gemelli, un viatger italià conegut arreu per haver fet la volta al món, arriba a Barcelona per obtenir un càrrec de l’arxiduc Carles III, que ha instal·lat la seva cort a la capital catalana

El 26 d’agost del 1936, la Generalitat va crear l’escola popular de guerra per formar comandaments per a les milícies antifeixistes. L’organisme va tenir una vida efímera

A la portada del llibre 'Ahir Roma, avui nosaltres', Isabel Rodà de Llanza, catedràtica d’arqueologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, ens recorda que “qui perd els orígens perd la identitat"

El cridador ho anunciava pels carrers: “Avui es penjarà un condemnat”. La pena de mort era un acte públic, es considerava un càstig amb efecte dissuasiu. Ho explica Flocel Sabaté al seu darrer llibre, ‘La pena de mort a la Catalunya baixmedieval’