sapiens.cat

Descobreix la teva història

  • Comenta
Segle XX
La conquesta del cim del món

La conquesta de l'Everest

Tots els secrets de les primeres expedicions al cim més alt del món

Sergi Sol

Panoràmica amb l'Everest al fons
Panoràmica amb l'Everest al fons
En aquest reportatge

L'any 1953 l'alpinista neozelandès Edmund Hillary i el xerpa Tensing aconseguien arribar per primer cop al cim de l'Everest, situat a 8.848 metres d'altura. Aquesta, almenys, és la versió acceptada sobre la conquesta del cim del món. I és que gairebé 30 anys abans, el 1924, George Mallory i Andrew Irvine ja ho havien intentat, però no se sap del cert si ho van aconseguir.

Uns intrèpids pioners
Els habitants del país reverenciaven la muntanya. Coneguda pels tibetans amb el nom Chomolungma (‘la Deessa Mare del Món’), regnava per sobre la ser-ralada del Karakorum. Però mai ningú no havia imaginat ascendir-la. De fet, ni tan sols s’ho havien plantejat. Prou dura era la vida en aquestes àrides terres per a la seva gent, per proposar-se la temerària idea d’escalar una muntanya on no hi havia res, ni tan sols oxigen. Però els europeus hi van fixar la seva atenció a la primeria del segle XX, quan alguns aristòcrates, ociosos i àvids d’aventures, es van interessar per aquell cim que ratllava els 9.000 metres d’altitud. De totes maneres, no seria fins després de la Gran Guerra, l’any 1918, quan el propòsit d’intentar conquerir el cim esdevindria una empresa seriosa i, en alguns casos, fins i tot una qüestió d’estat i d’orgull nacional.

No serien ni els francesos, ni els italians, ni els suïssos —que comparteixen la gran serralada centreeuropea dels Alps—, els aguerrits pioners que es plantarien al peu de la muntanya amb el propòsit d’arribar al punt més alt de la terra. Van ser anglesos, impulsats per Sir Francis Youngshusband —el militar que havia envaït el Tibet el 1903—, els protagonistes de l’epopeia de l’Everest.

La muntanya havia pres el nom del coronel britànic George Everest, un dels topògrafs que la metròpoli anglesa havia enviat per cartografiar el subcontinent indi a mitjan segle XIX amb el propòsit de certificar quina era la muntanya més alta del món. Aleshores, la grandesa de l’Everest quedava relativitzada per altres grans cims propers, com el Lhotse (8.515), el Makalu (8.463) o el Cho Oyu (8.201). De fet, no seria Georges Everest sinó el successor del coronel, el també britànic Andrew Scott Waugh, qui acabaria els càlculs matemàtics que concedirien a l’Everest, 8.840 metres, el primer lloc del rànquing. Caldria, però, esperar gairebé setanta anys perquè les primeres expedicions emprenguessin el camí de la conquesta.

Les temptatives pioneres van ser ideades com a expedicions militars i van ser confiades als més reputats escaladors del país. Entre ells, el professor de Cambridge i alpinista George Lee Mallory. L’Everest era un gran repte per a aquell jove de trenta-tres anys que havia començat escalant els arbres i els murs de la casa dels seus pares i que, als divuit anys, havia acompanyat el seu tutor escolar, Graham Irving, a escalar el Montblanc.

Entre expedicionaris i colonitzadors
Al Tibet els estrangers no eren ben vistos i les seves autoritats es negaven obstinadament a concedir cap mena de permís per travessar-lo. Possiblement temien que, rere els expedicionaris, vinguessin els colonitzadors. Però la diplomàcia militar anglesa va aconseguir, amb el temps, suavitzar les reticències tibetanes i, al final, els van concedir l’autorització per ascendir-lo. Corria el 1921. Tan aviat com van tenir coneixement de la notícia, el Comitè de l’Everest, format per la Reial Societat Geogràfica i el Club Alpí, va iniciar els preparatius que havien de donar lloc al primer intent de la història d’ascendir el colós.

Allà on s’acabaven els mapes, començaven quilòmetres de glaceres, amb esquerdes traïdores on els expedicionaris podien desaparèixer fàcilment. Les arestes perillosíssimes també contribuïen a conferir un aire profundament hostil a la mítica muntanya. El pas inicial era, doncs, organitzar una expedició de reconeixement que estudiés el terreny i confegís un itinerari practicable i amb garanties d’èxit.

El punt de partida d’aquella primera caravana experimental integrada per esportistes, geògrafs, naturalistes, metges i militars va ser la ciutat de Darjeling, al nord-est de l’Índia. Aquell mes de maig, davant la impossibilitat d’accedir a la muntanya pel Nepal, tancada als estrangers, l’expedició va haver de dirigir-se cap a l’altiplà del Tibet, a uns 4.500 metres sobre el nivell del mar.

Entre la vida i la mort
Allà descobririen un territori sec, majoritàriament desèrtic, impregnat dels rituals budistes que una població aclimatada a unes duríssimes condicions de vida seguia amb respecte i devoció. La duresa del recorregut i el clima van fer estralls durant l’aproximació. Fins al punt que l’Everest es va cobrar la primera víctima europea de la història: el veterà escalador escocès Alexander Kallas, un metge que havia estat pioner en l’experimentació amb oxigen. La seva mort va ser un primer avís per als pioners del 1921, però no els va fer retrocedir ni un pas en l’obstinada determinació de fer el cim.

Els expedicionaris no van distingir l’Everest fins després d’haver travessat el Tibet. Mallory va quedar impressionat per aquella estampa, tal com es desprèn d’una carta enviada a la seva esposa Ruth. Segons l’escalador britànic, “la muntanya té les arestes més abruptes i els precipicis més espantosos que hagi vist mai”. L’itinerari escollit els va portar fins al poblet de Shekar Dzong, una localitat que mai abans no havia rebut la visita d’un europeu.

Més informació: Revista Sàpiens núm. 50
Comparteix
Escriu el teu comentari
Per fer un comentari, has de ser usuari registrat de Sapiens.cat. Si encara no ho ets, fes-te'n ara. Recorda que el comentari apareixerà amb el teu nom d'usuari.
Cuina.cat fa un pas endavant i presenta un redisseny que aposta clarament per les receptes
Aquest any, les conferències giraran al voltant de la història comuna dels Països catalans
Demà a les 23 hores, s'estrena a TV3 i a internet una producció sobre l'agent literària que va propulsar l'èxit de García Márquez, Vargas Llosa o Isabel Allende
La peça pot ser la més gran estudiada fins al moment si es confirma la identitat del faraó
Sota la plaça Folch i Torres de Barcelona s'amagaven les estructures d'una presó activa entre el 1839 i el 1936
Subscriu-t'hi
Subscriu-t'hi
Segueix-nos
Segueix-nos
Newsletter
Newsletter
© Sàpiens Publicacions. Tots els drets reservats. C/ Premià, 15. 2a planta. 08014. Barcelona Amb la col·laboració de:
Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Si continua navegant, considerem que n'accepta el seu ús. Més informació