Preguntes i respostes

Què hauria passat si els Reis Catòlics no haguessin expulsat els jueus l’any 1492?

La pervivència dels jueus hauria accelerat la sortida de la crisi baixmedieval i Catalunya hauria disposat d’una gran banca

Una 'història-ficció' d'Agustí Alcoberro
27 de març de 2018
1 El fet històric
'Expulsió dels jueus d'Espanya', obra d'Emilio Sala (1889)
'Expulsió dels jueus d'Espanya', obra d'Emilio Sala (1889)

El 31 de març del 1492, a Granada, Ferran II d’Aragó i Isabel de Castella van signar el decret d’expulsió dels jueus residents als seus dominis. El decret va ser publicat simulàniament en tots els seus regnes l’1 de maig. El text assenyalava que els hebreus disposaven de tres mesos -fins al 31 de juliol- per convertir-se a la fe catòlica o per abandonar els territoris de la corona. Com a conseqüència d’aquest edicte, unes 2.000 persones van abandonar Catalunya i unes 120.000, els regnes hispànics peninsulars.

2 La hipòtesi
El 'Desembarco de Colón', de Dióscoro Puebla
El 'Desembarco de Colón', de Dióscoro Puebla

La mesura trencava amb la tradicional tolerància que havien mantingut els regnes peninsulars amb les minories ètniques i religioses. Confirmava, tanmateix, la política d’hostilitat iniciada amb la creació de la Inquisició castellana (1478) i amb la seva extensió a la corona catalanoaragonesa. Aquest fet no impedí, però, que alguns jueus i conversos destacats haguessin finançat el descobriment d’Amèrica. Què hauria passat, doncs, si s’hagués mantingut la col·laboració entre la monarquia i la minoria jueva?

3 El desenllaç a casa nostra: Catalunya hauria disposat ben aviat d'una gran banca i hauria entrat abans en una dinàmica capitalista

Els jueus constituïen un col·lectiu urbà i burgès molt emprenedor, amb connexions importnats amb el món financer, la medicina o l’artesanat. La pervivència d’aquest grup ètnic hauria accelerat la sortida de la crisi baixmedieval. Els empresaris i mercaders jueus haurien tingut un paper important en la consolidació de les transformacions econòmiques que va viure el país, en especial durant la segona meitat del segle XVI.

Si els jueus no haguessin estat expulsats, Catalunya també hauria disposat ben aviat d’una gran banca, com s’esdevingué al nord d’Itàlia, als Països Baixos i en algunes regions d’Alemanya. La consolidació dels banquers jueus hauria esperonat l’aparició de nissagues de banquers cristians, en oberta contradicció amb la doctrina tradicional de l’Església, que condemnava els préstecs amb interès, considerat pecat d’usura. En definitiva, Catalunya hauria entrat força abans en una dinàmica plenament capitalista.

La no expulsió dels jueus hauria moderat l’actuació del Tribunal de la Inquisició, que perseguia els cristians nous; és a dir, els conversos, acusats de judaïtzar. Això hauria significat el retorn dels cristians nous que s’havien exiliat del Principat amb motiu de la instauració de la Inquisició castellana (1487).

Aquest col·lectiu era format per prop de 3.000 persones, la majoria amb un important pes econòmic. La desactivació de la Inquisició hauria instaurat un clima de més tolerància religiosa i social, la qual cosa hauria afavorit la plena integració dels cristians nous, un procés que, d’altra banda, ja es trobava molt avançat a Catalunya a la fi del segle XV.

Per raons demogràfiques i econòmiques evidents, la no expulsió dels jueus hauria tingut unes repercussions encara més significatives als altres regnes peninsulars, i molt en particular a Castella-la Manxa i a l’Andalusia occidental.

4 El desenllaç a Castella: la corona s'hauria revitalitzat econòmicament
Felip II (a la imatge, retratat per Ticià) va heretar un deute molt elevat del seu pare i va deixar al seu successor un deute que superava amb escreix l'heretat
Felip II (a la imatge, retratat per Ticià) va heretar un deute molt elevat del seu pare i va deixar al seu successor un deute que superava amb escreix l'heretat

La corona castellana hauria desactivat les principals causes de la seva decadència del segle XVII, Les molt actives i riques comunitats jueves haurien impulsat la conformació d’una classe mitjana urbana. No s’hauria produït, doncs, la paràlisi productiva, l’aparició de col·lectius rendistes i econòmicament parasitaris, la polarització social extrema i l’hegemonia cultural i social de les grans famílies nobiliàries. També Castella hauria engegat una dinàmica similar a la que es vivia en altres regions d’Europa.

La gran beneficiada de la no expulsió dels jueus hauria estat la monarquia hispànica. Amb banquers del país -encara que d’una altra religió- els monarques no haurien hagut de demanar crèdits a banquers flamencs o genovesos. La plata americana hauria restat a la península. I el col·lectiu jueu hauria continuat essent el primer contribuent de l’Estat.

Subscriu-t'hi

Portada 193

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

Portada 193

Madame Companys

Descobrim Carme Ballester, qui va ser la primera dama de Catalunya

1 any de SÀPIENS + l'Atles Català DE REGAL per 24,90 €

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família.
Ja som més de 22.000

En donar-te d'alta acceptes la política de privacitat

Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Si continua navegant, considerem que n'accepta el seu ús. Més informació Accepto