A l’edat mitjana, la cultura jueva, representada per una minoria que destacava per la fe, el pensament i la literatura, habitava entre nosaltres, formava part de nosaltres. Però avui, rastrejar físicament els jueus allà on sabem que hi havia els seus calls és difícil, si no impossible: fora dels banys de Besalú i les cases del call de Girona, hi ha pocs vestigis arquitectònics reconeixedors. Com es pot recuperar una presència feta de murmuris i pregàries, de càntics, de les llums osc
Jueus a Catalunya
Fora dels calls, és difícil resseguir l’empremta dels jueus que van viure al nostre país, una comunitat minoritària i alhora cabdal que va finançar l’expansió de la corona catalanoargonesa i que va veure néixer intel·lectuals de gran rellevància
![Escena que recrea l’àpat pasqual a l’Hagadà Rylands, que es considera una obra mestra medieval i que va ser produïda a Catalunya en el segle XIV. El consum de la matzà, el pa àzim (sense llevat), commemora la fugida d’Egipte en temps bíblics Escena que recrea l’àpat pasqual a l’Hagadà Rylands, que es considera una obra mestra medieval i que va ser produïda a Catalunya en el segle XIV. El consum de la matzà, el pa àzim (sense llevat), commemora la fugida d’Egipte en temps bíblics](https://www.sapiens.cat/uploads/s1/16/92/31/0/jueusok.webp)
Assessor
Manuel Forcano