Un cop es van tancar les portes de la muralla de Barcelona, la ciutat va deixar de ser un centre dinàmic i cosmopolita per centrar-se en la supervivència. La fam i les malalties s’afegien als estralls que provocaven els constants bombardejos
La bellesa i el luxe de la República de Venècia del segle XIV explicaven al món el poder i la riquesa d’una població crescuda literalment sobre el fang. La clau del seu èxit: ser els primers a comerciar amb la Mediterrània oriental
Entre el segle XIV i el Decret de Nova Planta, Barcelona va acollir una fàbrica de moneda capdavantera. Qui eren els encarregats de fer aquelles monedes? Com s’establia la seva mida i valor? Quins perills comportava tenir el control d’una fàbrica?
Lluny dels camps de batalla, la vida tampoc no era fàcil. Les dones es van convertir en el motor d’uns països afeblits pels elevats costos humans i econòmics de la guerra, la fam i els bombardejos