Antoni Janer

El cenobi de Valerón, a Gran Canària, era un dels graners col·lectius que feien servir els guanxes. Està format per 298 compartiments excavats a la roca, d’entre un i tres metres quadrats, distribuïts en vuit plantes
Sàpiens 164

La conquesta mallorquina de les Canàries

Abans de ser ocupades per Castella al segle XV, els mallorquins ja havien posat els peus a les Canàries. Els ecos d’aquella aventura del regne de Mallorca es perdrien en la boira durant segles, injustament silenciats per la conquesta espanyola
Amb les aportacions de Ramon Llull (a la imatge) i el suport propagandístic de la Cancelleria Reial, no hi va haver cap gènere literari que es resistís a una llengua que vivia temps d’esplendor
Sàpiens 160

L'esplendor medieval del català

A partir del segle XIII es va produir la gran expansió política de la Corona d’Aragó per la Mediterrània. Aquesta embranzida va permetre al català emancipar-se de l’occità i assolir una gran maduresa formal com a llengua literària
Representació de la unció del cos de Jesucrist
Sàpiens 150

Per què som cristians?

Dos mil anys després del seu naixement, el cristianisme és una de les religions amb més adeptes al món. Però, per què una secta oriental, sorgida del judaisme, es va convertir, en la doctrina oficial de l’imperi Romà?
Els senadors romans mantenien amb suborns una extensa xarxa de contactes
Sàpiens 142

La corrupció a l'antiga Roma

La corrupció política no és un fenomen contemporani, sinó una xacra de tots els temps. A Roma, la institucionalització d’aquesta pràctica assolí límits del tot vergonyosos, tant en temps republicans com imperials
El Temple de la Concòrdia, a Agrigento (Sicília, Itàlia)
Sàpiens 133

Grecs a la Mediterrània

Abans de ser romana, la Mediterrània era grega. A partir del s. VIII aC, l’excedent demogràfic i les tensions civils van obligar els grecs a disputar als fenicis la seva hegemonia marítima. Va ser així com van bastir el seu pont de mar blava
Com els egipcis, per als etruscs la mort era el pas a una nova vida. Tenir un monument funerari era cabdal per a la nova ‘etapa’
Sàpiens 118

Etruscs, els mestres oblidats de Roma

Roma no hauria estat la mateixa sense els etruscs. Aquesta civilització actuà de pont entre el món grec i el llatí. Acusada d'hedonista i de sanguinària, dominà durant cinc segles gran part de la península Itàlica
El papa Gregori XIII, al centre del quadre, presidí la comissió de reforma del calendari el 1582 a Roma
Sàpiens 113

L’origen del nostre calendari

L'home sempre ha tingut la necessitat de comptar els dies que falten per a la collita següent o per a la realització d’un sacrifici. D’aquesta obstinació per mesurar el temps va néixer el calendari, però no sempre ha estat tal com el coneixem
Esparta va acusar l’Atenes de Pèricles de fer servir diners de la lliga de Delos per alçar obres com el Partenó
Sàpiens 107

Atenes, el naixement de la democràcia

Avui tenim una democràcia representativa, però la democràcia que va néixer fa més de 2.500 anys a Atenes era directa. De manera aleatòria, tot ciutadà podia decidir sobre els assumptes de la polis
En l’impressionant recinte arqueològic del santuari de Delfos destaca el tolos d’Atenea Pronaia, un temple circular del segle IV amb vint columnes sobre un pediment esglaonat
Sàpiens 99

L'oracle de Delfos

Us expliquem com va néixer el gran santuari de l'endevinació grega, com funcionaven les consultes oraculars i quin paper van tenir les pitonisses
Durant el segle III aC, la biblioteca d’Alexandria es va omplir amb set-cents mil rotlles de papir que compendiaven tot el coneixement científic i filosòfic. A la imatge, la biblioteca actual
Sàpiens 91

Alexandria i Pèrgam: la guerra de les biblioteques

La biblioteca grega d'Alexandria fou el primer intent de posar per escrit la memòria de la humanitat. Aviat, però, li sortí una rival: la biblioteca de Pèrgam. D'una, en naixé el papir, i de l'altra, el pergamí. Ambdós materials pugnaren per ser els reis