Arnau Cònsul

Pere de Mitjavila va obtenir la ciutadania de Barcelona el 1328, però, des de feia anys tenia contactes amb els mercaders de la ciutat que operaven al port
Sàpiens 266

Pere de Mitjavila, el gran mercader medieval

La família Mitjavila, originària de Banyoles, va ser una de les nissagues de comerciants catalanes més importants del segle XIV. El fundador de la companyia, Pere de Mitjavila, va ser ambaixador i prestador reial i va aconseguir que els seus vaixells naveguessin de punta a punta de la Mediterrània
'Els suplicants l'expulsió dels gitanos d'Espanya' d'Edwin Longsden Long
Sàpiens 261

1749. La gran batuda gitana

La nit del 30 de juliol del 1749, Ferran VI va ordenar la captura i l’empresonament de més de deu mil persones: tots gitanos. Un extermini massiu contra una comunitat que era qualificada per les autoritats de “malaltia social”
Els catalans de Felip V
Sàpiens 259

Els catalans de Felip V

Durant la Guerra de Successió i també després, una bona colla de catalans van beneficiar-se econòmicament de la presència de soldats borbònics a Catalunya. Posem noms i cognoms als empresaris catalans que van proveir els borbons
L'or i la plata de l'imperi espanyol es va acabar esfumant per la mala gestió
Sàpiens 250

Per què es va enfonsar l'imperi espanyol?

La quantitat de fronteres que calia defensar, l’or i la plata d’Amèrica que es perdia pel camí, la incapacitat de gestionar els seus recursos i l’absolutisme van ser els llastos principals de l'imperi
Antiga il·lustració del port de Barcelona
Sàpiens 248

Barcelona port d'esclaus

A mitjan segle XV, la capital catalana va viure un autèntic segle d’or de l’esclavitud. Aquell costum venia d’antic, però es va disparar d’ençà de l’epidèmia de pesta negra, el 1348
El final de l’imperi romà va coincidir amb un refredament climàtic que es va sumar a un procés de desertització que va causar problemes als conreus i, per tant, en l’economia i l’alimentació
Sàpiens 244

Com el canvi climàtic va fer caure l'imperi romà

L’explicació clàssica sobre la caiguda de l’imperi romà apuntava a la corrupció i les invasions bàrbares. Però investigacions recents han demostrat que els bàrbars van haver de travessar els límits de l’imperi pels efectes del canvi climàtic
Els motius que argüia Felip II per reclamar la regència de Portugal era que la seva mare, Isabel de Portugal, era una princesa lusitana i filla de Manuel I, un dels reis més estimats del país veí
Sàpiens 241

La conquesta de Portugal

A finals del segle XVI, Felip II de Castella es va posar com a objectiu dominar el tron de Portugal. Després d’intentar-ho reclamant drets dinàstics i subornant la noblesa lusitana perquè el proclamessin rei, ho va aconseguir per drets d’armes
Charles Lyell, el pare de la geologia moderna, va elegir la zona volcànica de la Garrotxa per al seu treball de camp
Sàpiens 239

El viatge de Charles Lyell a Olot

Aquest geòleg, considerat, conjuntament amb el seu amic Charles Darwin, un dels científics britànics més importants de tots els temps, va venir a Catalunya el juliol del 1830 amb la voluntat de visitar la zona volcànica de la Garrotxa
Pere I el Gran va provocar una transformació cultural a Rússia: va introduir modes europees, va reformar d'Administració i va plantar cara a l'Església
Sàpiens 237

Pere I el Gran, el pare de la Rússia imperial

Intrigues de palau, banys de sang familiars, revoltes nobiliàries... El seu camí cap al tron va estar carregat d'obstacles, però un cop hi va arribar va liderar una transformació política i cultural que va convertir Rússia en una gran potència
El gran enemic de Felip IV
Sàpiens 234

El gran enemic de Felip IV

Josep de Margarit i de Biure era un jove baró multipropietari que bandolejava al camp per protegir els seus dominis. Durant la guerra va convertir-se en la bèstia negra de la Monarquia Hispànica i en el màxim valedor de la unió amb França