Els castells de l’època medieval eren eines militars. No posseïen les comoditats d’un palau. Eren edificis austers i freds, i el seu espai interior era destinat a les necessitats logístiques de la milícia. És el cas del castell de Mur, una fortalesa de frontera entre terres cristianes i musulmanes. La seva estructura ferrenya, que l’inhabilitava com a residència nobiliària, no s’ha modificat al llarg dels segles per convertir-la en un palau amb més luxes. L’espai interior de la torre de l'homenatge és massa reduït per ser habitable de manera continuada, així que tot fa pensar que tenia un ús purament militar.

La defensa de les fortaleses i castells assetjats es realitzava mitjançant el llançament de pedres. Els defensors no vessaven oli bullent sobre els assaltants, ja que era un bé escàs i car. Igual que succeïa amb l’aigua, que en cas de setge era molt valuosa, ja que aquests acostumaven a durar molt de temps. Les armes principals eren les escales, per poder arribar dalt de les muralles, les pedres i les fletxes. Tot i que els arcs van jugar inicialment un paper important, posteriorment van ser substituïts per les ballestes, que tenien més potència.

Un setge podia durar setmanes. Representava un maldecap per als assetjats, que veien tallada l'arribada d'aliments, però també per a l'exèrcit atacant si no s'organitzava per rebre menjar i subministraments, fet que podia obligar-los a aixecar la plaça per no morir de fam abans de la rendició de la fortalesa. És el cas del castell de Montsoriu, que estava més que preparat per suportar llargs assalts. La seva cisterna tenia una capacitat de 250.000 litres d'aigua i permetia abastir la guarnició durant setmanes. Quan, al segle XIV, Pere III el Cerimoniós va posar setge a la fortalesa, va entrar en còlera en descobrir que els seus homes havien comprat queviures als defensors!

Les màquines de guerra eren una mena de catapultes anomenades manganells. Eren emprades per llançar pedres que podien pesar fins a 60 quilos. En ocasions s’utilitzaven per llançar excrements i restes d’animals amb l’objectiu de provocar epidèmies dins la fortalesa enemiga. La salubritat també era un problema per a la tropa assetjant que romania temps establerta en una mateixa zona amb animals i muntures que portaven problemes d’aigües residuals i disenteria. Tot i així, només s’utilitzaven els cavalls en les batusses a camp obert.

L'armadura completa de plaques metàl·liques només s'utilitzà en les batalles dels segles XIV i XV. La predominant durant l’edat mitjana va ser la cota de malles, emprada des dels temps carolingis fins a la baixa edat mitjana

Les espases medievals no eren aptes per a l’art de l’esgrima; eren molt pesades, difícils de fer servir. Rarament produïen talls, eren armes de contusió, trencaven ossos i esquinçaven músculs i lligaments.

L'assalt a una fortalesa altmedieval ocupava molt poca gent. De fet, tot just podia ocupar un centenar de persones, entre defensors i atacants. En el cas del castell de Mur, la guarnició estava formada per un mínim de 20 i un màxim de 28 soldats, que es repartien dos torns de vigilància. La vintena de soldats d'aquesta fortalesa obligava els atacants a comptar amb un centenar d'homes, atès que les muralles multiplicaven per cinc la força dels defensors.

Els castells de Mur i de Montsoriu protagonitzen el primer capítol de Batalla monumental, el concurs de TV3 que escollirà el monument favorit dels catalans. La segona temporada del programa s'estrena dijous, 13 de gener, amb un duel de fortaleses que posa cara a cara els castells de Mur i Montsoriu. Aquest és un dels cinc enfrontaments que tindrà el concurs, un per capítol, que té Roger de Gràcia com a mestre de cerimònies i Candela Figueras i Laia Fontàn com a reporteres. Els cinc monuments finalistes passaran a la gran final, que es disputarà en un programa especial en directe. Podeu veure la resta de concursants en aquest mapa interactiu. L'audiència decidirà el guanyador de cada setmana votant a través de les xarxes socials del programa: Facebook, Twitter i Instagram.