El primer que s'imposa davant del visitant quan arriba al castell de Montsoriu, després d'una passejada que puja 2,8 quilòmetres, és un mur immens. És el primer obstacle que us farà entendre per què el castell va ser inexpugnable a tots els atacs enemics. La base del recinte emmurallat s'inclina en forma de rampa perquè les roques llançades des dels merlets pels defensors, en temps d'atacs, rebotessin en direcció als invasors.

Seu militar i residència dels vescomtes de Cabrera, l’existència d’una fortificació al turó de Montsoriu es remunta al segle XI, però el complex que avui coneixem correspon a una monumental reforma del segle XIV. Va ser aleshores que l'antic castell romànic va esdevenir una inexpugnable fortalesa gòtica amb tres recintes emmurallats concèntrics i esglaonats: el recinte jussà, el pati d'armes i el recinte sobirà.

Situat en el nivell inferior del conjunt defensiu, el recinte jussà era un espai entre muralles pensat com a albacar, és a dir, una zona d'ús domèstic i de servei que, en temps de guerra, podia usar-se per refugiar-hi gent de les poblacions veïnes. Per una única via d'accés s'accedeix a la barbacana, l'espai que protegeix la porta principal del castell.

Un cop dins, el recorregut que els invasors havien de seguir presentava tota mena de trampes: una escalinata en forma de 'S' que obligava els soldats a deixar la banda dreta del cos al descobert, un doble mur ple d'espitlleres, un fossar, una passarel·la estreta a la intempèrie, un fals terra… Davant aquest desplegament d'enginys defensius, tothom es pregunta com s'ho van fer els soldats de Pere III el Cerimoniós per conquerir el castell de Montsoriu. La resposta és senzilla: mai no ho van aconseguir.

Al nivell intermedi hi ha el pati d'armes, construït pels volts de l'any 1200 durant l'etapa romànica. Una plaça s'obre davant nostre amb un passadís que la circumval·la. Al llarg del mur, encara s'hi veuen també les parets que dibuixen l'antiga capella i les estances dels soldats. Hem d'imaginar el pati d'armes igual que el claustre d'un monestir, amb columnes i passos porticats que feien de distribuïdor. Aquest recinte era la zona més noble del castell, on els vescomtes de Cabrera tenien les seves estances privades. En destaca la sala noble o menjador privat, la més gran del conjunt.

De nou a la plaça, crida l'atenció una canalera de terrissa. És el fil que ens descobreix el secret més ben guardat del pati d'armes: una supercisterna medieval amb capacitat per a 250.000 litres d'aigua disposada al sòl del pati. La infraestructura és una veritable obra d'enginyeria. Quatre canaleres recollien l'aigua de la pluja des de cada extrem de la plaça i, quan feia falta, s'extreia a través d'un pou. Tant servia per cobrir les necessitats diàries del castell com per abastir la guarnició en cas de setge. És un altre dels secrets que permet entendre per què a Montsoriu s'hi podien resistir els setges durant mesos.

Si els atacants haguessin aconseguit superar les defenses prèvies, arribarien al nivell superior, el recinte sobirà, el cor del castell de Montsoriu. La sensació és la d'un castell dins d'un altre castell. Aquí tot és més reduït, però hi ha les mateixes estances que en el nivell inferior: una sala noble, un dormitori, una cuina, una capella...

Dins del recinte sobirà es troba la torre dita de l'Homenatge. Amb 16 metres d'alçària, és el punt més enlairat del castell i ofereix una impressionant panoràmica de 360 graus. Des d'aquest cim de prop de 640 metres d'altitud s'albiren no solament Arbúcies, Breda i Hostalric, sinó també les localitats marítimes de Blanes i Palafolls i tot el corredor que s'estén entre el Montseny i el Montnegre i que connecta Girona amb Barcelona, així com la vall que s'obre entre la Selva i Osona.

Si us acosteu a Arbúcies després de la visita al castell i passegeu pels seus carrers, potser us fixareu en una bonica casa pairal del segle XVII perfectament restaurada. Antigament era el magatzem dels productes bàsics sotmesos a un impost conegut com a gabella, que també ha donat el nom popular a l'edifici. Avui acull el Museu Etnològic del Montseny - La Gabella, un centre de conservació, estudi i difusió del patrimoni cultural del massís.

Amb l'entrada al castell de Montsoriu teniu accés gratuït a aquest equipament dedicat a l'evolució de la vida al Montseny al llarg de la seva història. En una de les seves sales, s'hi conserva un bon nombre d'objectes extrets de les excavacions arqueològiques que s'han fet a la fortalesa, entre les quals hi ha la vaixella de Montsoriu. El 2007, durant l'excavació de la cisterna de la bestorre est del pati d'armes aparegué un important conjunt de materials abocat al seu interior. Es tracta de més de 400 objectes que formaven part de l’aixovar del castell en la darreria del segle XVI i que conté objectes de luxe com copes de vidre i utensilis de la vida quotidiana com olles i cassoles, greixoneres i greixeres, gerres, plats i escudelles.

Des del 13 de gener, la gran batalla dels monuments es viu a TV3, en la segona temporada del concurs Batalla monumental, que té Roger de Gràcia com a mestre de cerimònies i Candela Figueras i Laia Fontàn com a reporteres.

Les fortaleses de Montsoriu i de Mur, les muralles de Montblanc i Cervera, el Palau de la Música Catalana i la Cripta i Colònia Güell, la cartoixa d'Escaladei i el monestir de Santa Maria de Ripoll, i el Poble Vell de Corbera d'Ebre i el Born Centre de Cultura i Memòria de Barcelona són els deu monuments que han competit durant les darreres cinc setmanes per fer-se un lloc a la gran final. Podeu veure'ls tots en aquest mapa interactiu.

L'audiència ha decidit el guanyador de cada setmana votant a través de les xarxes socials del programa: Facebook, Twitter i Instagram. El castell de Montsoriu és un dels cinc monuments finalistes que s'ha classificat per a la gran final, que es disputarà en un programa especial en directe dijous 17 de febrer.