OFERTA ESPECIAL -40%
Subscriu-t'hi ara i gaudeix de tot un any d'un descompte únic!
Subscriu-t'hi ara i gaudeix de tot un any d'un descompte únic!
Batalla monumental

Cinc obres imprescindibles de Lluís Domènech i Montaner

L'arquitecte modernista té una llarga llista d'edificis que mereixerien una visita. De moment, comencem amb aquests cinc

Dijous 27 de gener, el Palau de la Música Catalana es bat en duel contra la Colònia Güell en el tercer capítol de Batalla monumental, el concurs de TV3 que escollirà el nou monument favorit dels catalans. Aquesta és la raó per la qual no trobareu el Palau de la Música en aquest article, perquè li hem dedicat una peça a part. Des del moment de l'emissió, podeu votar a les xarxes socials de Batalla monumental (FacebookTwitter i Instagram) per una d'aquestes dues grans icones del Modernisme.

1 El Recinte Modernista de Sant Pau (1902)
Recinte Modernista de Sant Pau
Recinte Modernista de Sant Pau Robert Ramos / Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya

Lluís Domènech i Montaner es va inspirar en els hospitals més moderns d’Europa a l’hora de dissenyar l’antic Hospital de Sant Pau, l’any 1902, i va entendre que la il·luminació natural, l’aire fresc, els espais verds i la bella decoració de les estances incidien favorablement en la recuperació dels pacients.

El resultat va ser una ciutat hospitalària única al món formada per 27 pavellons de maó vermell envoltats de jardins i connectats per uns passadissos subterranis que permetien traslladar els malalts sense sortir a l’exterior. Aquestes joies modernistes s’aixecaven sobre una planta quadrada dividida per dos eixos que formaven una creu, l’emblema de l’antic hospital medieval.

Els pavellons acollien els serveis, tant els mèdics com els generals i els diferents departaments. Ara acullen diverses institucions, que s’hi van instal·lar a partir del 2009, quan l’hospital es va traslladar a unes noves instal·lacions. Dotze anys abans, el 1997, el recinte va ser inscrit a la Llista de Patrimoni Mundial de la Unesco.

2 La Casa Lleó Morera (1902-1906)
La Casa Lleó Morera
La Casa Lleó Morera Getty Images

'Directors d'orquestra'. És el que eren els arquitectes modernistes, que treballaven amb un grup de mestres artesans i convertien els edificis en obres d'art. La Casa Lleó Morera n'és un bon exemple, una obra d'art modernista amb vitralls, mosaics, ceràmica, fusta, marbre, esgrafiat i escultura que llueix al passeig de Gràcia de Barcelona.

Lluís Domènech i Montaner va rebre l'encàrrec de remodelar la Casa Rocamora l'any 1902, la casa que Francesca Morera i Ortiz havia heretat del seu oncle. Aquesta li va demanar de refer la façana, tot afegint tres tribunes i balcons de pedra als pisos, i l'interior de l'edifici. Francesca va morir abans que les obres acabessin i no en va veure el resultat: la façana, coronada per un temple, era només el preludi d'un edifici modernista en què hi van treballar nombrosos artistes i artesans que actuaven sota la batuta de Domènech i Montaner, entre els quals l'escultor Eusebi Arnau, el mosaïcista Mario Maragliano i l'ebenista Gaspar Homar.

Un bon exercici és buscar a la façana les al·lusions al cognom de la família (la flor de la morera) i les al·legories dels invents del segle XX. També cal mirar cap amunt i buscar el templet que corona un dels tres edificis de l'anomenada 'Illa de la discòrdia'.

3 L'Institut Pere Mata de Reus (1898)
Finestra interior de l'Institut Pere Mata de Reus
Finestra interior de l'Institut Pere Mata de Reus Institut Pere Mata / Reus.cat

Renascitur ('es refaran'). L'optimisme del lema de l'institut psiquiàtric Pere Mata de Reus reflecteix l'esperit del que Lluís Domènech i Montaner va transmetre arquitectònicament. El recinte va ser l'antítesi del que eren els sanatoris mentals de l'època: llocs tancats, foscos, semblants a presons. Esperonat per les consignes que va rebre del doctor Emili Briansó, impulsor del psiquiàtric, Domènech i Montaner va projectar un complex hospitalari amb 11 pavellons, un precedent del que seria l'Hospital de Sant Pau.

L'edifici es va començar a construir el 1898 i va incorporar els materials propis del Modernisme: pedra, maó, ceràmica, mosaic… Domènech i Montaner va dissenyar un hospital d'espais amplis, amb pavellons separats per jardins, i es va encarregar de tots els detalls, també dels interiors. Un dels pavellons més bells és el número 6, el dels Distingits, que encara conserva el mobiliari original i que és l'únic visitable de l'edifici.

L'emblema de l'Institut és una figura femenina que duu els ulls embenats, una torxa en una mà i una llàntia d'oli en l'altra. La inscripció que acompanya la imatge diu Flammabo Iterum ('de nou lluirà'). Un altre cant a l'optimisme d'una joia modernista que va posar l'arquitectura al servei dels pacients i de la medicina.

4 L'editorial Montaner i Simón (1879)
La façana de la Fundació Antoni Tàpies
La façana de la Fundació Antoni Tàpies Getty Images

El 1878 Lluís Domènech i Montaner va publicar al diari La Renaixensa l'article En busca de una arquitectura nacional, en què expressava la idea de buscar una arquitectura que representés una nació però que alhora recollís les inquietuds de modernitat d’una nova era. Els plantejaments que formulava l'arquitecte en aquell article són els que va reflectir en el projecte de l’editorial Montaner y Simón, que se li va encarregar el 1879. El resultat va ser el primer edifici de l'Eixample que integrava la tipologia i la tecnologia industrial, que combina el maó vist i el ferro, al teixit del centre urbà.

La façana es va concebre com un palauet entre mitgeres i, tot i que en principi s'havia d'utilitzar pedra de Montjuïc, finalment es va fer tota de maó vist. L'estructura de la zona industrial (una planta diàfana amb una estructura de pilars i jàsseres metàl·liques a la vista i un pati central) va ser un exemple de la racionalitat espacial de les obres de Domènech i Montaner. A la Montaner i Simón, l'arquitecte també va iniciar un altre dels trets característics dels seus edificis: la recuperació de les arts artesanals com la forja, la vidrieria, la ceràmica i el mosaic.

L'empresa familiar que havien fundat el 1861 Ramon Montaner i Francesc Font va canviar de mans el 1952, quan va ser comprada per un altre editor. A l'editorial, que va acabar tancant les seves portes el 1981, hi van treballar escriptors com Pere Calders i Jesús Moncada. El 1990 es va convertir en la seu de la Fundació Antoni Tàpies i va acollir l'escultura que des de llavors corona l'edifici, Núvol i cadira.

5 Casa Domènech i Montaner (1918)
Llar de foc de la Casa Domènech
Llar de foc de la Casa Domènech Enfo / Wikimedia Commons

Quaranta-dues pessetes. És el que va pagar, el 1886, Domènech i Montaner per la Casa Domènech, una construcció del segle XVIII de Canet de Mar que es trobava al costat mateix de la Masia Rocosa, la casa pairal de la família de la seva dona, Maria Roura, on l'arquitecte tenia el seu taller. El 1918, Domènech i Montaner va tirar la paret mitgera que separava els dos edificis i els va unir, reservant la Casa Domènech per a la família, que era ben gran. L'arquitecte s'havia casat el 1875 amb Maria Roura, amb qui va tenir vuit fills, tres noies i cinc nois.

Abans de traslladar-s'hi, Domènech i Montaner va rehabilitar la casa, fent que totes les estances tinguessin ventilació i llum natural, i va incorporar elements decoratius d'artistes amb els quals havia col·laborat. Així, a l'habitació de les cosidores va construir una llar de foc amb un guix escultòric de Pau Gargallo, que va servir per fer l'escultura de la porta d'accés al pavelló de l'Administració de l'Hospital de Sant Pau, o a la xemenia del menjador va col·locar una obra d'Eusebi Arnau, amb qui havia treballat durant la remodelació de la Casa Lleó Morera. Al pis de dalt, Domènech i Montaner va situar les habitacions dels seus fills i, el que va ser la gran novetat en el Canet de Mar d'aquella època, un bany per a la seva esposa.

Avui dia, tant la Masia Rocosa com la Casa Domènech formen la Casa Museu Lluís Domènech i Montaner.

6 El Palau de la Música i 'Batalla monumental'
La sala de concerts del Palau de la Música
La sala de concerts del Palau de la Música Wikimedia Commons

Com us dèiem al principi, en aquest article trobareu a faltar el Palau de la Música Catalana. Per què? Perquè és un dels monuments del concurs Batalla monumental, en què deu icones patrimonials del nostre país competeixen per ser el nou monument favorit dels catalans. El programa, que s'emet els dijous al vespre a TV3, consta de cinc enfrontaments, un per capítol, en què es posen cara a cara monuments de característiques semblants: el castell de Montsoriu i el de Mur; els recintes emmurallats de Montblanc i de Cervera; el Palau de la Música Catalana i la Colònia Güell amb la seva cripta; la cartoixa d’Escaladei i el monestir de Santa Maria de Ripoll, i el Poble Vell de Corbera d’Ebre i el Born Centre de Cultura i Memòria de Barcelona. El guanyador de cada duel, que l'escull el públic amb els seus vots a les xarxes socials, passarà a la gran final, que serà un programa en directe.

En cada programa, les reporteres Candela Figueras i Laia Fontàn defensen un dels dos monuments, amb Roger de Gràcia com a conductor. El monument guanyador de cada programa el decideix l'audiència amb els seus vots, que es poden emetre a les xarxes socials del programa: Facebook, Twitter i Instagram. Us convidem a passejar per tots els monuments participants en aquest mapa interactiu.

Subscriu-t'hi

Portada del número 249 de SÀPIENS (desembre 2022)

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

SUBSCRIU-T'HI​

Comentaris

Portada del número 249 de SÀPIENS (desembre 2022)

Nou reines

Les dones més influents de la història medieval catalana

ESCULL LA TEVA OFERTA I SUBSCRIU-T’HI AVUI MATEIX!

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

 
Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per recopilar informació amb una finalitat tècnica. No es guarden ni cedeixen les dades de caràcter personal de ningú sense el seu consentiment. Igualment, s'informa que aquest lloc web disposa d'enllaços a llocs web de tercers amb polítiques de privacitat alienes a Abacus. Més informació Accepto