Subscriu-t'hi
NO EREN BRUIXES. EREN DONES
Recuperem la memòria de totes les dones jutjades i executades per bruixeria, un crim inexistent. Signa el manifest
Recuperem la seva memòria. Signa el manifest
Batalla monumental

Cinc obres imprescindibles de Lluís Domènech i Montaner

L'arquitecte modernista té una llarga llista d'edificis que mereixerien una visita. De moment, comencem amb aquests cinc

Diumenge 31 de gener, el Recinte Modernista de Sant Pau es bat en duel contra la Pedrera en el tercer capítol de Batalla monumental, el concurs de TV3 que escollirà el nou monument favorit dels catalans. Aquesta és la raó per la qual no trobareu Sant Pau en aquest article, perquè li hem dedicat una peça a part. Llegiu-la i, diumenge a les 22.45 h, mireu el programa a TV3. Des del moment de l'emissió, podreu votar a les xarxes socials de Batalla monumental (FacebookTwitter i Instagram) per una d'aquestes dues grans icones del Modernisme.

1 El Palau de la Música (1905-1908)
Façana del Palau de la Música
Façana del Palau de la Música Getty Images

Edificat entre els anys 1905 i 1908 al barri de Sant Pere de Barcelona, el Palau de la Música és l'única sala de concerts declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. La Fundació de l'Orfeó Català va encarregar-ne la construcció per tal de convertir l'auditori en la seva seu.

Lluís Domènech i Montaner va revestir l'edifici de vitralls acolorits per on entra la llum, cosa que fa la impressió d'estar en un lloc fantàstic. L'exemple perfecte és la sala de concerts, amb una gran claraboia de vidre al centre. L'arquitecte modernista va voler que l'edifici tingués elements de totes les arts aplicades: vitrall, forja, escultura i mosaic. Aquests elements ja són presents a la façana, que amaga una estructura central metàl·lica recoberta de vidre que permet l'entrada de llum natural a la sala de concerts. A l'interior els ulls no donen l'abast: van de l'orgue central a les muses que envolten l'escenari o a les valquíries de Wagner que sorgeixen del sostre. També són espectaculars el foyer o la sala Lluís Millet, un gran saló amb vitralls i columnes ornamentats amb motius florals.

2 La Casa Lleó Morera (1902-1906)
La Casa Lleó Morera
La Casa Lleó Morera Getty Images

'Directors d'orquestra'. És el que eren els arquitectes modernistes, que treballaven amb un grup de mestres artesans i convertien els edificis en obres d'art. La Casa Lleó Morera n'és un bon exemple, una obra d'art modernista amb vitralls, mosaics, ceràmica, fusta, marbre, esgrafiat i escultura que llueix al passeig de Gràcia de Barcelona.

Lluís Domènech i Montaner va rebre l'encàrrec de remodelar la Casa Rocamora l'any 1902, la casa que Francesca Morera i Ortiz havia heretat del seu oncle. Aquesta li va demanar de refer la façana, tot afegint tres tribunes i balcons de pedra als pisos, i l'interior de l'edifici. Francesca va morir abans que les obres acabessin i no en va veure el resultat: la façana, coronada per un temple, era només el preludi d'un edifici modernista en què hi van treballar nombrosos artistes i artesans que actuaven sota la batuta de Domènech i Montaner, entre els quals l'escultor Eusebi Arnau, el mosaïcista Mario Maragliano i l'ebenista Gaspar Homar.

Un bon exercici és buscar a la façana les al·lusions al cognom de la família (la flor de la morera) i les al·legories dels invents del segle XX. També cal mirar cap amunt i buscar el templet que corona un dels tres edificis de l'anomenada 'Illa de la discòrdia'.

3 L'Institut Pere Mata de Reus (1898)
Finestra interior de l'Institut Pere Mata de Reus
Finestra interior de l'Institut Pere Mata de Reus Institut Pere Mata / Reus.cat

Renascitur ('es refaran'). L'optimisme del lema de l'institut psiquiàtric Pere Mata de Reus reflecteix l'esperit del que Lluís Domènech i Montaner va transmetre arquitectònicament. El recinte va ser l'antítesi del que eren els sanatoris mentals de l'època: llocs tancats, foscos, semblants a presons. Esperonat per les consignes que va rebre del doctor Emili Briansó, impulsor del psiquiàtric, Domènech i Montaner va projectar un complex hospitalari amb 11 pavellons, un precedent del que seria l'Hospital de Sant Pau.

L'edifici es va començar a construir el 1898 i va incorporar els materials propis del Modernisme: pedra, maó, ceràmica, mosaic… Domènech i Montaner va dissenyar un hospital d'espais amplis, amb pavellons separats per jardins, i es va encarregar de tots els detalls, també dels interiors. Un dels pavellons més bells és el número 6, el dels Distingits, que encara conserva el mobiliari original i que és l'únic visitable de l'edifici.

L'emblema de l'Institut és una figura femenina que duu els ulls embenats, una torxa en una mà i una llàntia d'oli en l'altra. La inscripció que acompanya la imatge diu Flammabo Iterum ('de nou lluirà'). Un altre cant a l'optimisme d'una joia modernista que va posar l'arquitectura al servei dels pacients i de la medicina.

4 L'editorial Montaner i Simón (1879)
La façana de la Fundació Antoni Tàpies
La façana de la Fundació Antoni Tàpies Getty Images

El 1878 Lluís Domènech i Montaner va publicar al diari La Renaixensa l'article En busca de una arquitectura nacional, en què expressava la idea de buscar una arquitectura que representés una nació però que alhora recollís les inquietuds de modernitat d’una nova era. Els plantejaments que formulava l'arquitecte en aquell article són els que va reflectir en el projecte de l’editorial Montaner y Simón, que se li va encarregar el 1879. El resultat va ser el primer edifici de l'Eixample que integrava la tipologia i la tecnologia industrial, que combina el maó vist i el ferro, al teixit del centre urbà.

La façana es va concebre com un palauet entre mitgeres i, tot i que en principi s'havia d'utilitzar pedra de Montjuïc, finalment es va fer tota de maó vist. L'estructura de la zona industrial (una planta diàfana amb una estructura de pilars i jàsseres metàl·liques a la vista i un pati central) va ser un exemple de la racionalitat espacial de les obres de Domènech i Montaner. A la Montaner i Simón, l'arquitecte també va iniciar un altre dels trets característics dels seus edificis: la recuperació de les arts artesanals com la forja, la vidrieria, la ceràmica i el mosaic.

L'empresa familiar que havien fundat el 1861 Ramon Montaner i Francesc Font va canviar de mans el 1952, quan va ser comprada per un altre editor. A l'editorial, que va acabar tancant les seves portes el 1981, hi van treballar escriptors com Pere Calders i Jesús Moncada. El 1990 es va convertir en la seu de la Fundació Antoni Tàpies i va acollir l'escultura que des de llavors corona l'edifici, Núvol i cadira.

5 Casa Domènech i Montaner (1918)
Llar de foc de la Casa Domènech
Llar de foc de la Casa Domènech Enfo / Wikimedia Commons

Quaranta-dues pessetes. És el que va pagar, el 1886, Domènech i Montaner per la Casa Domènech, una construcció del segle XVIII de Canet de Mar que es trobava al costat mateix de la Masia Rocosa, la casa pairal de la família de la seva dona, Maria Roura, on l'arquitecte tenia el seu taller. El 1918, Domènech i Montaner va tirar la paret mitgera que separava els dos edificis i els va unir, reservant la Casa Domènech per a la família, que era ben gran. L'arquitecte s'havia casat el 1875 amb Maria Roura, amb qui va tenir vuit fills, tres noies i cinc nois.

Abans de traslladar-s'hi, Domènech i Montaner va rehabilitar la casa, fent que totes les estances tinguessin ventilació i llum natural, i va incorporar elements decoratius d'artistes amb els quals havia col·laborat. Així, a l'habitació de les cosidores va construir una llar de foc amb un guix escultòric de Pau Gargallo, que va servir per fer l'escultura de la porta d'accés al pavelló de l'Administració de l'Hospital de Sant Pau, o a la xemenia del menjador va col·locar una obra d'Eusebi Arnau, amb qui havia treballat durant la remodelació de la Casa Lleó Morera. Al pis de dalt, Domènech i Montaner va situar les habitacions dels seus fills i, el que va ser la gran novetat en el Canet de Mar d'aquella època, un bany per a la seva esposa.

Avui dia, tant la Masia Rocosa com la Casa Domènech formen la Casa Museu Lluís Domènech i Montaner.

6 El Recinte Modernista de Sant Pau i 'Batalla monumental'
Recinte Modernista de Sant Pau
Recinte Modernista de Sant Pau Robert Ramos / Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya

Com us dèiem al principi, en aquest article trobareu a faltar el Recinte Modernista de Sant Pau. Per què? Perquè és un dels monuments del concurs Batalla monumental, en què dotze icones patrimonials del nostre país competeixen per ser el nou monument favorit dels catalans. El programa, que s'emet els diumenges al vespre a TV3, consta de sis enfrontaments, un per capítol, en què es posen cara a cara monuments de característiques semblants: Empúries i Tàrraco (batalla de clàssics); Cardona i Miravet (batalla de castells); Sant Pere de Rodes i Sant Climent de Taüll (batalla del romànic, 24 de gener); la Pedrera i el Recinte Modernista de Sant Pau (batalla de Modernisme, diumenge 31 de gener); Poblet i Santes Creus (batalla de monestirs), i Santa Maria de Girona i la Seu Vella de Lleida (batalla de catedrals). El guanyador de cada duel, que l'escull el públic amb els seus vots a les xarxes socials, passarà a la gran final, que serà un programa en directe.

En cada programa, els reporters Candela Figueras i Ivan Medina defensen un dels dos monuments, amb Roger de Gràcia com a conductor. El monument guanyador de cada programa el decideix l'audiència amb els seus vots, que es poden emetre a les xarxes socials del programa: Facebook, Twitter i InstagramAquí us expliquem com. També us convidem a passejar per tots els monuments participants en aquest mapa interactiu.

Subscriu-t'hi

Portada del número 229 del SÀPIENS (abril 2021)

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

SUBSCRIU-T'HI​

Comentaris

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Portada del número 229 del SÀPIENS (abril 2021)

La revolució Neandertal

Les darreres investigacions han desmuntat una pila de teories. Us ho expliquem amb els principals especialistes

ESCULL LA TEVA OFERTA I SUBSCRIU-T’HI AVUI MATEIX!

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis i, també, l'anàlisi dels hàbits de navegació dels usuaris. Si contineu navegant, accepteu la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per, si així ho desitja, impedir que aquestes siguin instal·lades en el seu disc dur, tot i que haurà de tenir en compte que aquesta acció podria ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web. Més informació Accepto