Subscriu-t'hi
NO EREN BRUIXES. EREN DONES
Recuperem la memòria de totes les dones jutjades i executades per bruixeria, un crim inexistent. Signa el manifest
Recuperem la seva memòria. Signa el manifest
Batalla monumental

La Pedrera: Gaudí contra tothom

La construcció de la Casa Milà va ser polèmica: l'arquitecte va tenir problemes amb els propietaris i amb l'Ajuntament. Us els expliquem

La Pedrera és un dels monuments que competeixen a Batalla monumental, el concurs de TV3 que escollirà el nou monument favorit dels catalans. Es batrà en duel contra el Recinte Modernista de Sant Pau el diumenge 31 de gener. El guanyador el decidirà l'audiència, que podrà votar a les xarxes socials del programa: FacebookTwitter i Instagram.

Sobre el 'quiz'
Només hi ha una opció correcta. Tingueu en compte que sols apareix l'explicació i es pot passar a la següent pregunta quan es clica sobre l'opció correcta.

1 Les desavinences amb el matrimoni Milà
El terrat de la Pedrera
El terrat de la Pedrera Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya

La construcció de la Casa Milà va ser polèmica, especialment per les desavinences dels propietaris de l'edifici, el matrimoni format per Pere Milà i Rosario Segimon, però, també, per les topades d'Antoni Gaudí amb l'Ajuntament de Barcelona. Nascuda a Reus el 1870, Rosario s'havia casat amb Josep Guardiola, un ric indià 40 anys més gran que ella. En morir, va llegar-li tota la seva fortuna. Temps després, la jove vídua es va casar amb Pere Milà. El matrimoni va comprar un xalet al passeig de Gràcia i el va enderrocar per fer-hi un gran bloc de pisos. L'obra la sufragava ella i a Barcelona es feia broma sobre si Milà "s'havia casat amb la vídua d'en Guardiola o amb la guardiola de la vídua". Bromes a part, el cas és que a Rosario mai no li va agradar la decoració de l'arquitecte i, a la seva mort, el juny de 1926, va redecorar l'habitatge a l'estil Lluís XIV i es va desfer dels mobles dissenyats per Gaudí.

A la propietària tampoc no li agradava l'escultura de la Mare de Déu del Roser amb què Gaudí volia coronar l'edifici: una figura de vidre i metall daurat de la mida del colós de Rodes que, finalment, es va quedar per col·locar. L'arquitecte, que aleshores ja tenia fama d'esquerp i geniüt, es va cansar de tantes discussions i va acabar abandonant el projecte. En saber-ho, els Milà van decidir no pagar-li la darrera bestreta dels honoraris i Gaudí els va demandar. El tribunal va sentenciar a favor d'ell, però l'arquitecte no se'ls va quedar. Per demostrar que la denúncia tenia més a veure amb una qüestió d'honor que no pas de diners, l'arquitecte va regalar-los al jesuïta Ignasi Cànovas per a obres de caritat.

2 Els problemes amb l'Ajuntament
Vista aèria de la Pedrera
Vista aèria de la Pedrera Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya

La Pedrera es va començar a construir a l'inici de 1906, a l'espai de passeig de Gràcia on hi havia una torre amb jardí que ocupava 1.835 metres quadrats. El primer any tot va anar bé amb l'Ajuntament, però el desembre de 1907 van començar els problemes. Primer, per una columna de la façana, que ocupava una part de la vorera del passeig de Gràcia. Emprenyat en saber que un inspector de l'Ajuntament havia alertat el constructor de l'edifici per aquesta "il·legalitat", Gaudí va amenaçar de posar-hi un cartell que digués "El tros de columna que falta ha estat tallat per ordre de l’Ajuntament".

L'agost de 1908, els Milà van rebre una multa de l'Ajuntament: l'edifici excedia el volum permès i la solució passava per enderrocar les golfes i el terrat. Per sort, la Comissió de l'Eixample va resoldre que l'edifici tenia caràcter monumental i que, per tant, no havia de complir al peu de la lletra la normativa municipal. Això sí, els propietaris van haver de pagar una multa de 100.000 pessetes per regularitzar la situació.

Les obres de la Pedrera, problemes pels honoraris de Gaudí inclosos, van fer que el matrimoni arrossegués deutes la resta de la seva vida. Finalment, el 1946 Rosario Segimon ‒vídua des de feia set anys‒ va vendre la casa a una immobiliària i ella es va quedar a viure a la planta principal fins a la seva mort l'any 1964, als 93 anys.

Subscriu-t'hi

Portada del número 229 del SÀPIENS (abril 2021)

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

SUBSCRIU-T'HI​

Comentaris

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Portada del número 229 del SÀPIENS (abril 2021)

La revolució Neandertal

Les darreres investigacions han desmuntat una pila de teories. Us ho expliquem amb els principals especialistes

ESCULL LA TEVA OFERTA I SUBSCRIU-T’HI AVUI MATEIX!

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis i, també, l'anàlisi dels hàbits de navegació dels usuaris. Si contineu navegant, accepteu la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per, si així ho desitja, impedir que aquestes siguin instal·lades en el seu disc dur, tot i que haurà de tenir en compte que aquesta acció podria ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web. Més informació Accepto