Subscriu-t'hi
NO EREN BRUIXES. EREN DONES
Recuperem la memòria de totes les dones jutjades i executades per bruixeria, un crim inexistent. Signa el manifest
Recuperem la seva memòria. Signa el manifest
Batalla monumental

Els personatges de Miravet

Recordem la història del castell templer a través de 10 personatges clau de la seva història

El castell de Miravet és un dels monuments que competeixen a Batalla monumental, el concurs de TV3 que escollirà el nou monument favorit dels catalans. Es va batre en duel contra el castell de Cardona el diumenge 17 de gener. El guanyador el decidirà l'audiència, que podrà votar a les xarxes socials del programa: FacebookTwitter i Instagram.

1 Ramon Berenguer IV
Detall del retrat del casament de Ramon Berenguer IV amb Peronella d'Aragó
Detall del retrat del casament de Ramon Berenguer IV amb Peronella d'Aragó Museo del Prado / Wikimedia Commons

Va ser el comte que va conquerir el territori de Miravet als sarraïns. Aquests es van rendir el 24 d’agost de 1153, data en què Ramon Berenguer IV va deixar el castell de Miravet “amb tots els seus termes” en mans de l’orde del Temple. El comte deixava en mans dels templers la defensa de la frontera cristiana.

2 Felip IV de França i Climent V
Climent V
Climent V Wikimedia Commons

La puixança dels monjos de l’orde del Temple no va agradar al rei Felip IV de França, que el 1307, conxorxat amb el papa Climent V i una gran part de monarquies europees, va ordenar d’arrestar els cavallers i apropiar-se dels seus béns. Amb tot, convé matisar que, a casa nostra, els cavallers van ser absolts d’heretgia, a diferència del que va passar a d’altres llocs d’Europa.

3 Jaume II
Jaume II el Just en un retrat de Manuel Aguirre y Monsalve
Jaume II el Just en un retrat de Manuel Aguirre y Monsalve Wikimedia Commons

Va ser el rei que va conduir el setge contra els monjos de l’orde del Temple que habitaven el castell. Aquests van lliurar la fortalesa el desembre de 1308.

4 Bernat de Libià
Castell de Miravet
Castell de Miravet Rafael López-Monné

Era el cavaller que representava el rei Jaume II davant dels templers de Miravet. Va ser a ell a qui els monjos guerrers van lliurar la fortalesa, el desembre de 1308.

5 Ramon de Saguàrdia

Monjo templer de Miravet. El 6 de desembre de 1308, dia en què els templers van lliurar la fortalesa a Jaume II, va dir als oficials del rei: “Hem pactat amb el rei Jaume que se’ns respectarien les armes. Per no tenir, no teniu ni paraula. Però no patiu, preferim morir amb la corona del martiri abans de viure tostemps en el deshonor”.

6 El fantasma del mestre dels cavallers immolats
Les muralles del castell de Miravet fan fins a 25 metres d'alçària
Les muralles del castell de Miravet fan fins a 25 metres d'alçària Lohen11 / Wikimedia Commons

Miravet és ple de llegendes. Una d’elles explica que, cap al mes de desembre, a les dotze en punt de la nit, el fantasma del mestre dels cavallers templers immolats, vestit amb el mantell blanc i la creu vermella, recorre la fortalesa i convoca els seus companys per anar a conquerir els llocs sagrats. Com que, òbviament, no hi compareix ningú, l’esperit torna, decebut, a la seva tomba. Apareix al desembre perquè va ser aquest mes del 1308 quan van succeir els episodis finals del setge del castell.

7 Joaquim Mir
Retrat de Joaquim Mir fet per Ramon Casas i conservat al MNAC
Retrat de Joaquim Mir fet per Ramon Casas i conservat al MNAC Wikimedia Commons

Entre el 1929 i el 1930, el pintor postmodernista Joaquim Mir (Barcelona, 1873-1940) va dedicar una quarantena de teles a Miravet. Un conjunt que posava èmfasi en el color, la llum, els jocs d’aigua i el retrat de la vida quotidiana. Les obres —considerades un dels millors exponents del postmodernisme— van formar part d’una exposició monogràfica que el 1930 es va presentar a la Sala Parés de Barcelona. Avui, al Centre d’Art Joaquim Mir, ubicat al Casal dels Hostes de Miravet —un edifici originari del segle XIV i encarat a l’Ebre—, s’exposen còpies dels seus quadres.

8 Artur Bladé i Desumvila
Artur Bladé i Desumvila
Artur Bladé i Desumvila

Fins als anys seixanta, alguns intel·lectuals no van començar a reivindicar la recuperació del castell. Un d’ells va ser el periodista i escriptor Artur Bladé (Benissanet, 1907 - Barcelona, 1995), que va trepitjar per primera vegada el castell cap a l’any 1914. Tenia sis o set anys i ho va fer mig d’amagat, en una “arriscada” expedició infantil.

9 Enrique Líster
Enrique Líster parlant davant dels micròfons d'Unión Radio
Enrique Líster parlant davant dels micròfons d'Unión Radio Wikimedia Commons

La matinada del 25 de juliol de 1938, els soldats de l’11a Divisió del V Cos d’Exèrcit del tinent coronel Enrique Líster van travessar el riu amb pontones de fusta, perquè feia més de tres mesos que havien dinamitat els ponts. L’Ebre s’havia convertit en la línia de front que separava els dos bàndols. A Miravet, la guarnició franquista instal·lada al castell estava preparada per defensar la fortalesa amb fusells, metralladores i bombes de mà. El 7è Batalló d’Arapiles va resistir els primers atacs, però els republicans van instal·lar peces d’artilleria pesant davant del castell i la fortalesa va ser bombardejada. El comandant del batalló va morir i els seus soldats es rendiren. A les 14 hores, ja onejava la bandera republicana a dalt del castell. Només per uns mesos, perquè el 5 de novembre, la fortalesa seria reconquerida de nou pels franquistes.

10 'Batalla monumental'

Després d'un primer capítol en què es van enfrontar els jaciments d'Empúries i Tàrraco, diumenge 17 de gener, torna Batalla monumental amb un duel de castells que posarà cara a cara les fortaleses de Cardona i Miravet. De nou, Candela Figueras i Ivan Medina defensaran un dels dos monuments, amb Roger de Gràcia com a conductor. Aquest és un dels sis enfrontaments que tindrà el concurs, un per capítol. Els sis monuments finalistes passaran a la gran final, que es disputarà en un programa especial en directe. Podeu veure la resta de concursants a aquest mapa interactiu.

L'audiència decidirà el guanyador de cada setmana votant a través de les xarxes socials del programa: Facebook, Twitter i Instagram. Aquí us expliquem com.

Subscriu-t'hi

Portada del número 230 del SÀPIENS (maig 2021)

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

SUBSCRIU-T'HI​

Comentaris

Portada del número 230 del SÀPIENS (maig 2021)

La vida privada de Napoleó

Fill, germà, marit, pare... En el dos-centè aniversari de la seva mort desvelem com era l'home que hi ha rere el mite

ESCULL LA TEVA OFERTA I SUBSCRIU-T’HI AVUI MATEIX!

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis i, també, l'anàlisi dels hàbits de navegació dels usuaris. Si contineu navegant, accepteu la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per, si així ho desitja, impedir que aquestes siguin instal·lades en el seu disc dur, tot i que haurà de tenir en compte que aquesta acció podria ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web. Més informació Accepto