Va ser el comte que va conquerir el territori de Miravet als sarraïns. Aquests es van rendir el 24 d’agost de 1153, data en què Ramon Berenguer IV va deixar el castell de Miravet “amb tots els seus termes” en mans de l’orde del Temple. El comte deixava en mans dels templers la defensa de la frontera cristiana.

La puixança dels monjos de l’orde del Temple no va agradar al rei Felip IV de França, que el 1307, conxorxat amb el papa Climent V i una gran part de monarquies europees, va ordenar d’arrestar els cavallers i apropiar-se dels seus béns. Amb tot, convé matisar que, a casa nostra, els cavallers van ser absolts d’heretgia, a diferència del que va passar a d’altres llocs d’Europa.

Va ser el rei que va conduir el setge contra els monjos de l’orde del Temple que habitaven el castell. Aquests van lliurar la fortalesa el desembre de 1308.

Era el cavaller que representava el rei Jaume II davant dels templers de Miravet. Va ser a ell a qui els monjos guerrers van lliurar la fortalesa, el desembre de 1308.

Miravet és ple de llegendes. Una d’elles explica que, cap al mes de desembre, a les dotze en punt de la nit, el fantasma del mestre dels cavallers templers immolats, vestit amb el mantell blanc i la creu vermella, recorre la fortalesa i convoca els seus companys per anar a conquerir els llocs sagrats. Com que, òbviament, no hi compareix ningú, l’esperit torna, decebut, a la seva tomba. Apareix al desembre perquè va ser aquest mes del 1308 quan van succeir els episodis finals del setge del castell.

Entre el 1929 i el 1930, el pintor postmodernista Joaquim Mir (Barcelona, 1873-1940) va dedicar una quarantena de teles a Miravet. Un conjunt que posava èmfasi en el color, la llum, els jocs d’aigua i el retrat de la vida quotidiana. Les obres —considerades un dels millors exponents del postmodernisme— van formar part d’una exposició monogràfica que el 1930 es va presentar a la Sala Parés de Barcelona. Avui, al Centre d’Art Joaquim Mir, ubicat al Casal dels Hostes de Miravet —un edifici originari del segle XIV i encarat a l’Ebre—, s’exposen còpies dels seus quadres.

Fins als anys seixanta, alguns intel·lectuals no van començar a reivindicar la recuperació del castell. Un d’ells va ser el periodista i escriptor Artur Bladé (Benissanet, 1907 - Barcelona, 1995), que va trepitjar per primera vegada el castell cap a l’any 1914. Tenia sis o set anys i ho va fer mig d’amagat, en una “arriscada” expedició infantil.

La matinada del 25 de juliol de 1938, els soldats de l’11a Divisió del V Cos d’Exèrcit del tinent coronel Enrique Líster van travessar el riu amb pontones de fusta, perquè feia més de tres mesos que havien dinamitat els ponts. L’Ebre s’havia convertit en la línia de front que separava els dos bàndols. A Miravet, la guarnició franquista instal·lada al castell estava preparada per defensar la fortalesa amb fusells, metralladores i bombes de mà. El 7è Batalló d’Arapiles va resistir els primers atacs, però els republicans van instal·lar peces d’artilleria pesant davant del castell i la fortalesa va ser bombardejada. El comandant del batalló va morir i els seus soldats es rendiren. A les 14 hores, ja onejava la bandera republicana a dalt del castell. Només per uns mesos, perquè el 5 de novembre, la fortalesa seria reconquerida de nou pels franquistes.