La millor manera, i la més èpica també, d’arribar a Miravet és pel riu. La nostra recomanació és que ho feu amb caiac. Si hi aneu amb temps, val la pena contractar els serveis d’alguna de les empreses especialitzades i salpar de Móra d’Ebre, deixar-se guiar pel corrent durant una hora i apropar-se al poble i al castell des de l’aigua. En el darrer meandre, només us caldrà virar una mica a llevant i mirar cap amunt, per comprendre amb tot el seu pes el significat de la paraula imponent. El pla contrapicat de la fortalesa al damunt del penya-segat que s’aboca a l’Ebre us deixarà astorats. A peu des de la plaça de l’Arenal, a la part baixa del nucli, hi ha una petita platja on podeu deixar els caiacs.

S’hi arriba a través de l’escala de caragol de quaranta-quatre graons que surt de la capella romànica. La vista és grandiosa i permet fer-se una idea de fins a quin punt n’era, d’estratègic, aquest enclavament. Des d’aquí també es pot veure l’estructura perimetral i la magnitud d’una fortalesa que, a grans trets, es divideix en dues parts: el recinte sobirà ‒el superior‒ i el recinte jussà ‒l’inferior.

S’hi arriba a través d’un passadís. L’espai es coneix popularment com la plaça de la Sang perquè, d’acord amb la llegenda, aquí hi foren degollats els frares del Temple que es van resistir a les forces de Jaume II i el veguer de Tortosa en la persecució ordenada pel papa Climent V (tot i que, a la realitat, cap d’ells no va ser executat). El periodista i escriptor Artur Bladé, un dels primers intel·lectuals que va reivindicar-ne la recuperació, va escriure que era “prou vast per encabir dos-cents guerrers amb tots llurs petrets”. El castell s’estructura segons l’esquema clàssic del castrum: una estructura quadrangular que s’articula al voltant d’un pati. Aquest separa el recinte sobirà del jussà, les dues parts en què es divideix el castell.

És la part superior. Inclou el palau amb l’antic menjador, els dormitoris i la capella romànica, la qual és fosca i severa, de nau única i absis semicircular, amb cinc finestres estretes i una rosassa per on entra un fil de llum.

És la part inferior. Està formada per dues estructures esglaonades limitades per un tram de muralla. Es tracta d’una superfície diàfana i esquerpa que s’aboca al riu. A aquesta part, hi van destinar els serveis bàsics per al bon funcionament del recinte: una petita capella vora la porta d’accés, les cavallerisses, els graners i un aljub que recollia l’aigua de la pluja.

Els monjos templers van transformar l'antic castell andalusí en una fortalesa inexpugnable, edificant-hi unes muralles que fan fins a 25 metres d’alçària.

Després d'un primer capítol en què es van enfrontar els jaciments d'Empúries i Tàrraco, diumenge 17 de gener, torna Batalla monumental amb un duel de castells que posarà cara a cara les fortaleses de Cardona i Miravet. De nou, Candela Figueras i Ivan Medina defensaran un dels dos monuments, amb Roger de Gràcia com a conductor. Aquest és un dels sis enfrontaments que tindrà el concurs, un per capítol. Els sis monuments finalistes passaran a la gran final, que es disputarà en un programa especial en directe. Podeu veure la resta de concursants a aquest mapa interactiu.

L'audiència decidirà el guanyador de cada setmana votant a través de les xarxes socials del programa: Facebook, Twitter i Instagram. Aquí us expliquem com.