Subscriu-t'hi
Batalla monumental

El setge al castell de Miravet, pas a pas

Recordem l'atac a un dels feus templers més importants de la Corona i la resistència que van oposar els monjos guerrers de la fortalesa ebrenca

Pere Puig (text) / Josep M. Sans Travé (assessorament)

 El 1308, Jaume II va iniciar un setge a la gran fortalesa templera catalana, Miravet. L'orde del Temple havia caigut en desgràcia després de la pèrdua dels últims reductes cristians a Terra Santa (Trípoli i Sant Joan d’Acre) i després de l'elecció, el 1305, del papa Climent V, una elecció que Felip IV el Bell havia aprofitat per moure fitxa contra els templers, dels quals n'ambicionava els béns. Així, el rei francès va alertar el Papa que tenia sospites que els cavallers de l’orde s’havien convertit en heretges, i davant la inacció papal, el 13 d’octubre de 1307 va detenir simultàniament tots els templers del regne a petició de la Inquisició. Felip IV va enviar una carta al seu homòleg català, Jaume II, en què li recomanava que actués contra els templers. Al principi el rei català va optar per no fer res sense petició directa del Papa, però més endavant va arribar a la conclusió que l’orde estava condemnada a l’extinció i que, si havia de ser així, ell no volia quedar-se sense el seu tros de pastís. Era l'inici de la fi.

1 Febrer del 1308: l'inici del setge
Fresc de la capella templera de Cressac-Saint-Genis (França) que mostra uns croats partint cap a la batalla de La Bocquée (1163)
Fresc de la capella templera de Cressac-Saint-Genis (França) que mostra uns croats partint cap a la batalla de La Bocquée (1163)

El setge de Miravet comença el febrer del 1308 amb pronòstic incert per a tots dos bàndols. El castell s’alça imponent enmig d’un terreny escarpat, amb murs de 25 metres d’alçària i 5 d’amplària. Extramurs, conviuen en cases habitants de totes les religions, i, 100 metres més enllà, l’Ebre discorre per la vall, convertint Miravet en el peatge que ha de pagar qualsevol que el vulgui navegar entre Tortosa i Saragossa. Dins el castell, 28 templers i el triple de laics s’hi fan forts, conscients que el seu èxit depèn de resistir com més temps millor per aconseguir termes de rendició favorables i defensar-se millor dels crims que se’ls imputen.

Per la seva part, Jaume II vol una rendició incondicional, i per aquest motiu disposa que la fortalesa sigui envoltada de bastides o torres per impedir la sortida dels templers i els seus aliats, així com per barrar el pas a tota ajuda exterior. Al principi la mesura sembla que dóna els seus fruits, ja que fra Ramon de Saguàrdia ‒lloctinent del mestre provincial dels templers a Catalunya i Aragó i màxim responsable de la resistència de l’orde contra el seu extermini‒ demana a Guillem de Ceret, batlle de Tortosa, un dels responsables del setge, que permeti als laics abandonar l’alcàsser. Però abans que l’acord fructifiqui del tot, cavallers benefactors i altres amics dels templers esquiven el setge i se sumen a les files dels defensors de Miravet. Aquests reforços inesperats enutgen el rei, qui el 15 de març de 1308 retreu als seus oficials la seva incompetència.

2 Abril: el bombardeig de les muralles
El castell de Miravet
El castell de Miravet Getty Images

La moral dins el castell és alta, de manera que a l’abril els templers passen a l’ofensiva i bombardegen durant 10 dies el poblat sarraí de les Blores, on estaven allotjats els soldats reials, amb pedres de 20 quilos llançades mitjançant una brigola, un tipus de catapulta molt comuna a l’època. El comanador d’Ascó, fra Berenguer de Sant Marçal, també va construir una carabuca, un tipus de trabuquet molt lleuger i manejable capaç de disparar dards incendiaris. L’objectiu de l’atac era expulsar els enemics per obrir un camí cap a l’Ebre, des d’on enviar missatges d’ajuda i potser rebre provisions. Malauradament per als templers, només la població sarraïna abandona el poblat, i Jaume II els paga l’atac amb la mateixa moneda ordenant la construcció de dues brigoles. “Amb aquestes màquines, vós podeu fer el mateix que fan els del castell”. D’aquesta manera Jaume II autoritza el bombardeig de les muralles amb pedres de 40 quilos, el doble de pes que els projectils templers. L’ordre reial, però, només es compleix parcialment.

3 Abril-maig: negociacions entre Jaume II i els templers
Retrat de Jaume II el Just, de Manuel Aguirre y Monsalve
Retrat de Jaume II el Just, de Manuel Aguirre y Monsalve Wikimedia Commons

Malgrat el setge, la comunicació entre atacants i assetjats era constant. De fet, Saguàrdia intenta sense èxit fer canviar d’opinió el rei via correspondència en diverses ocasions. En una carta datada del 24 d’abril el lloctinent comunica la seva determinació i la dels seus germans de no rendir-se: “nós volem més morir ab corona de martiry que no viure tostemps ab desonorde nós et de tots nostres amics”. Jaume II no dóna el seu braç a tòrcer, i designa diversos emissaris per negociar la rendició dels templers. El primer fou Pere de Queralt, qui s’entrevista amb Saguàrdia el 9 de maig. Les negociacions no arriben a bon port perquè els templers, malgrat no rebutjar la dissolució del Temple ni la fusió amb els altres ordes si així era el desig del Papa, sí que refusen admetre els càrrecs d’heretgia. Al maig ho prova l’emissari reial Ramon de Canet, al qual els templers convencen del seu honor, reverència i amor a Jaume II. Quan l’emissari fa saber per carta aquestes impressions al seu sobirà, l’enuig del rei queda palès amb la resposta reial: “noluit respondere”. És a dir, no ha volgut contestar.

4 L'estiu: els laics abandonen els monjos
Recreació del castell de Miravet
Recreació del castell de Miravet Aurelio López Monge

Al juny Guillem de Ceret informa el rei que només disposen d’una brigola (un tipus de catapulta capaç de llançar rocs de 20 quilos a gran distància), però que no tenen ningú que sàpiga on emplaçar-la ni utilitzar-la, i que per tot plegat sol·licita el retorn de l’enginyer Pere de Mas traslladat al setge de Montsó. La demanda és legítima, però impossible de complir. L’artilleria desplegada contra els templers en aquest altre front és de tal magnitud que el monarca no pot permetre’s prescindir de Pere de Mas, i encara que pogués, intentar duplicar aquest dispositiu a Miravet està fora de l’abast de la tresoreria reial. Per aquest motiu decideix emprar una altra tàctica contra el castell on resisteixen els templers de més rang. L’estiu del 1308 reforça les tropes destinades a Miravet amb 500 nous efectius, dividits en 250 ballestes i 250 llancers de Barcelona, a més d’altres soldats provinents de Cambrils, Prades, Montblanc, Tàrrega, Vilagrassa i Vilafranca del Penedès. En paral·lel, Jaume II demana al rei de Mallorca, anomenat també Jaume II, i al vescomte de Castellbò que enviï enginyers militars per realitzar treballs de sapa de la fortalesa. La idea és desmoralitzar els templers i propiciar les desercions. I funciona. El mateix estiu la majoria de laics concentrats a Miravet abandonen els seus companys d’armes.

5 Novembre: negociació cara a cara entre els templers i Jaume II
Templers
Templers Wikimedia Commons

A finals d’octubre el front es manté estable. Dins el castell, l’escassetat de queviures passa factura entre els defensors, que a poc a poc comencen a caure malalts. Però fora del castell la factura s’acarnissa amb el tresor reial, que no comptava amb un setge de llarga durada. Per això Jaume II ofereix una última oportunitat als templers: una negociació cara a cara. Els templers designen per a la negociació fra Ramon d’Oliver, qui s’entrevista amb el rei a Calataiud a mitjan novembre.

Les converses donen fruits. Jaume II accepta algunes peticions, com assignar una paga a cada frare, permetre’ls escollir el lloc de residència amb excepcions a l’espera dels judicis i, el més important, escriure al Papa per demanar-li una ràpida solució a l’afer. Al desembre es tanca l’últim serrell, quan un Saguàrdia desgastat pel clima de derrota al seu voltant reclama a Jaume II que li garanteixi el bon nom. “Us tractarem benignament”, promet el rei.

6 Desembre: la rendició
El castell de Miravet
El castell de Miravet Getty Images

El 6 de desembre Miravet consuma la rendició. Saguàrdia espera despert dins la capella. La nit és freda, però l’arribada de l’alba porta aires encara més gèlids per als templers. Amb la primera llum del dia els soldats comandats per Bernat de Libià penetren dins la primera planta del castell de Miravet per una finestra. Saguàrdia i la resta de templers són arrestats i es posa, ara sí, punt final al setge de Miravet. Abans que se l’emportin pres a Lleida i després a Barcelona, Saguàrdia té temps de presenciar com els soldats irrompen a la torre del tresor, amb ordres concretes d’inventariar el botí. La desfeta de Miravet propicia la rendició al gener de Montsó, mentre que Ascó i Xalamera cauen l’estiu del 1309. Els templers són neutralitzats, però no pas la seva determinació. En els posteriors interrogatoris als quals fou sotmès, fra Ramon de Saguàrdia negà un cop rere l’altre els càrrecs d’heretgia. Ja ho va avisar per carta el 24 d’abril de 1308: abans mort que viure amb deshonor.

7 'Batalla monumental'
'Batalla monumental'
'Batalla monumental'

Després d'un primer capítol en què es van enfrontar els jaciments d'Empúries i Tàrraco, diumenge 17 de gener Batalla monumental va tornar amb un duel de castells que va posar cara a cara les fortaleses de Cardona i Miravet. Aquest és un dels sis enfrontaments que tindrà el concurs, un per capítol. Els sis monuments finalistes passaran a la gran final, que es disputarà en un programa especial en directe. Podeu veure la resta de concursantsaquest mapa interactiu.

L'audiència decidirà el guanyador de cada setmana votant a través de les xarxes socials del programa: Facebook, Twitter i InstagramAquí us expliquem com.

Subscriu-t'hi

Portada SÀPIENS 227 (febrer 2021)

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

SUBSCRIU-T'HI​

Comentaris

Portada SÀPIENS 227 (febrer 2021)

Jaume Mir, el gran espia català de la Primera Guerra Mundial

Descobrim als arxius nacionals belgues la xarxa d'espionatge liderada per Mir a la Bèlgica ocupada pels alemanys

ESCULL LA TEVA OFERTA I SUBSCRIU-T’HI AVUI MATEIX!

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis i, també, l'anàlisi dels hàbits de navegació dels usuaris. Si contineu navegant, accepteu la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per, si així ho desitja, impedir que aquestes siguin instal·lades en el seu disc dur, tot i que haurà de tenir en compte que aquesta acció podria ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web. Més informació Accepto