Daniel Alonso Montero

Els hitites disposaven d’un exèrcit molt ben estructurat i jerarquitzat, equipat amb armes i eines d’una gran qualitat
Sàpiens 289

La maledicció dels hitites: ascens, caiguda i redescobriment d’un imperi oblidat

Tot i que l’imperi hitita va ser, durant els segles XVI i XV aC, una de les potències més destacades del Pròxim Orient, sempre ha estat una de les més desconegudes. Només l’ús d’una llengua pròpia, l’aplicació de tècniques innovadores al camp de batalla i els motius de la seva desaparició, han revifat l’interès per aquest imperi
Esclaus castigats per un cap d’obra. Relleu del tercer mil·lenni a.C., trobat a la necròpolis de Saqqara
Sàpiens 281

El primer delinqüent de la història

El papir Salt 124 és el primer text de la història en el qual es descriu una agressió sexual. L’objectiu d’aquest document era denunciar tota una sèrie de delictes comesos per un tal Paneb, un dels caps dels constructors de les tombes de la Vall dels Reis
Els relleus de les reines d’aquest període s’assemblen molt i costa saber de quina Cleòpatra es tracta. S’assimilen a la deessa Isis i són representades amb un pit fora, símbol de la divinitat i de la reina
Sàpiens 273

Les altres Cleòpatres

El nom de Cleòpatra és ben conegut per tothom; però la que es va atrevir a enfrontar-se amb el poder de Roma no va ser sinó la darrera d’una llarga llista de reines poderoses que van governar Egipte i que portaven el mateix nom. Reines regents, mares reials, germanes i esposes... Aquesta és la història de les altres Cleòpatres
El 1939, Pierre Montet descobria la tomba de Psusennes, el tercer faraó de la XXI dinastia, a l’antiga ciutat de Tanis
Sàpiens 271

Psunennes I, el faraó de plata

L’any 1922, el descobriment de la tomba de Tutankamon va eclipsar l’atenció mediàtica d’arreu del món amb històries de tresors sumptuosos i malediccions enigmàtiques. Disset anys més tard, la descoberta de la tomba de Psusennes, una troballa de la mateixa magnitud, va passar completament desapercebuda a causa de l’esclat de la Segona Guerra Mundial
A Tjaru hi enviaven delinqüents condemnats per delictes contra el faraó o els déus que mutilaven com a càstig
Sàpiens 263

Tjaru, la ciutat dels nassos tallats

Tots els habitants d'aquesta ciutat fortalesa tenien dues coses en comú: eren delinqüents i els faltava una part del cos, perquè a l’antic Egipte les mutilacions eren un càstig habitual