Tutankamon va néixer a Akhetaton (actual Tall Al-amarna), una ciutat en plena decadència (igual que la resta de l'Alt i el Baix Egipte) a causa de la mala gestió que va dur a terme el seu pare, el faraó Akhenaton, durant els últims anys del seu regnat. Aquest faraó heretge ha passat a la història per la seva obstinació a retre un culte fanàtic al déu solar Aton, mentre prohibia sense cap mena d'escrúpol l'adoració de la resta de déus tradicionals de la cultura egípcia.

En un principi es va creure que Tutankamon era el fill petit d'Amenofis III (pare d'Akhenaton) i de Tiy, de qui es va trobar un floc de cabells al sepulcre. Però els estudiosos aviat van veure que s'havien equivocat. Una de les raons era que Tutankamon va néixer a Tall Al-amarna, mentre que Amenofis III vivia a Luxor (l'actual Tebes). Per tant, la hipòtesi més lògica és que el floc de cabells era a la tomba senzillament perquè Tiy era la seva àvia. És a dir, que Akhenaton era el seu pare.

El que ja no és tan clar és qui n'era la mare. Sembla que tots els descendents fruit del matrimoni entre Akhenaton i la seva esposa principal, la reina Nefertiti, van ser dones. A la tomba d'Akhenaton, però, es van trobar uns quants relleus on apareix la que, segons els estudis de l'egiptòloga anglesa Christine el-Manhdy, podria haver estat la seva segona esposa. El seu nom és Kiya i, d'acord amb aquestes investigacions, també es va plantejar que podria ser la mare del nen faraó, ja que Tutankamon va néixer en l'època en que Akhenaton i Kiya estaven junts a la ciutat d'Akhetaton.

Anys més tard, però, es va descartar aquesta hipòtesi. De setembre de 2007 a octubre de 2009, onze mòmies de la dinastia XVIII relacionades amb Tutankamon van ser sotmeses a proves de genètica i radiologia, per tal de determinar un arbre genealògic de la família del jove faraó. L'estudi va permetre traçar un mapa a través de cinc generacions de la família, i revelà que la mòmia d’Akhenaton i la de la tomba KV35, pertanyent a una dona no identificada i batejada com la dama jove, eren realment els pares de Tutankamon. Es creu que la jove podria ser una de les germanes del mateix Akhenaton, ja que les proves genètiques van concloure que Tutankamon era fill de germans. 

Del cos de Tutankamon, de més de tres mil anys, se'n van fer dues autòpsies; l'una el 1925 i l'altra el 1968. I el que més va cridar l'atenció dels científics va ser una lesió del crani. Tutankamon tenia el cap afaitat, cosa que ha fet pensar a alguns egiptòlegs la possibilitat que el faraó hagués patit un tumor que l'hauria dut a la mort. Contràriament, però, hi ha experts que afirmen que el resquill del crani es deu a un cop que, o bé es va produir durant el procés d'embalsamament, o bé va ser el causant de la seva mort, fos fortuïta o intencionada. Aquesta última hipòtesi és la que pesa més.

L'esperança de vida a l'antic Egipte era de trenta anys. Es fa estrany, doncs, que un rei mori als divuit. Així i tot, és probable que Tutankamon tingués enemics polítics que volguessin acabar amb el seu regnat, sobretot per l'estat en què es trobava Egipte després d'haver-hi regnat el seu pare. El país cada vegada era més convuls i era incapaç de captar els tributs de l'estranger.

Com que ja va pujar al tron als nou anys, Tutankamon mai no va tenir un gran poder de decisió. El seu principal padrí era Ay –un home gran, possiblement el pare de Nefertiti– i aquell qui exercia el control era Horoemheb, comandant en cap de l'exèrcit egipci. Tots dos, amb el suport de Nefertiti, es van encarregar de traslladar la capital a Tebes i de prohibir el culte al déu Aton per imposar el d'Amon. De fet, fins aleshores el jove faraó s'havia anomenat Tutankaton –‘imatge viva del déu Aton’–, seguint la dèria monoteista del seu pare.

Pocs anys després, el faraó va morir. Segons alguns, una de les pistes de la possible mort violenta és el fet, precisament, que no hi ha testimoni escrit del presumpte assassinat; per això es creu que el conspirador –Ay o Horoemheb, segons les versions– n'hauria estat el vencedor. Tot plegat es desprèn de comparar la mort de Tutankamon amb l'assassinat de Ramsès III, de la qual hi ha un papir judicial on s'identifiquen els actes del magnicidi. En el cas de Tutankamon, no hi ha res de res. De fet, una de les circumstàncies que fa que els investigadors es moguin en el terreny de les hipòtesis és que gairebé no s'han trobat papirs de l'època de la dinastia XVIII. Sovint han hagut de recórrer a fonts estrangeres, com les hitites, per entendre com es van desenvolupar els fets.

Les darreres investigacions, però, apunten al fet que el jove faraó hauria mort per una infecció de malària, la qual encara s'hauria complicat més a causa dels diversos problemes de salut que arrossegava, com l'escoliosi i l'osteonecrosi, probablement provocades per la consanguinitat dels seus pares i avantpassats.

Fins els menys interessats en l'egiptologia tenen present com són les màscares de les mòmies faraòniques. La que protegia el cap de Tutankamon fa 54 cm d'alçada i pesa 10,23 kg. És d'or massís, amb incrustacions de lapislàtzuli, cornalina, quars i obsidiana. Aquesta, juntament amb la resta de tresors trobats a la tomba del faraó, va multiplicar les reserves d'or d'Egipte. Ara, però, s'especula si aquestes joies eren objectes reutilitzats, dissenyats originàriament per a Akhenaton i Nefertiti.

L'egiptòleg britànic Nicholas Reeves apunta que fins i tot la màscara no sembla que estigués destinada a Tutankamon, basant-se en una fina línia de soldadura que s'hi pot distingir, com si s'hi hagués fet algun afegit per adaptar-la al seu rostre. El doctor Josep Padró, professor d'Egiptologia de la Universitat de Barcelona, considera que no es pot saber del cert si eren de segona mà o bé si era un costum egipci nodrir les tombes dels faraons de joies heretades dels seus avantpassats. Cal no oblidar que el regnat de Tutankamon va ser insignificant; per tant, és esperable que la riquesa de la seva tomba estigui a la mateixa altura. Reeves exposa la possibilitat que la mort precipitada de Tutankamon forcés els supervisors de la seva tomba a utilitzar joies de la família que es trobaven guardades a Akhetaton.

D'altra banda, se sap del cert que la tomba sí que era de segona mà. S'havia començat a construir per a un predecessor de Tutankamon i va ser abandonada. Pot ser que la mort del faraó agafés la cort per sorpresa. Pot ser que fos assassinat i que no interessés a ningú retre-li un gran homenatge. En qualsevol cas, es va preparar i omplir precipitadament. Algunes de les pintures que il·lustren rituals del pas al Més Enllà estan plenes de taques negres que han aflorat amb el temps. Aquesta és una nova mostra que es va fer la feina amb poca cura, per estar destinada a un rei: ningú no es va dedicar a netejar les parets abans de pintar-hi a sobre.

"Quan la porta sencera ja estava exposada a la llum, era possible discernir un fet que fins aleshores se'ns havia escapat: que hi havia hagut dues obertures i dos tapiats successius, tornats a segellar en una part de la superfície."

Howard Carter no s'equivocava. El dipòsit funerari es va trobar desendreçat i amb ditades i brutícia en alguns objectes. Se sap que s'hi van intentar efectuar dos robatoris poc després de segellar la tomba, perquè un dels elements pels quals s'havien interessat els lladres eren els cosmètics. El clima calorós egipci feia malbé el greix amb què estaven fets; per tant, no podia haver passat gaire temps quan es va produir el furt.

Es creu que en el primer saqueig hi va entrar un sol home que no va passar de l'antecambra i la petita sala annexs, mentre que en el segon hi van participar un grup d'homes que, tot i que pogueren accedir a totes les zones de la tomba, van ser descoberts. La situació de determinats objectes, com un mocador ple d'anells d'or que es va trobar tirat sobre d'una caixa, sembla evidenciar que els lladres van ser sorpresos. Es creu que Horemheb, ja com a faraó, els hauria condemnat i hauria manat tancar de nou la tomba amb el segell de la necròpolis tebana, on hi apareix un xacal amb nou captius.

Està provat que cap dels faraons que va regnar a Egipte els anys posteriors a la desaparició de Tutankamon no era fill seu. De tota manera, dins la tomba es van trobar uns sarcòfags amb dos fetus femenins. Pel que es va deduir durant l'autòpsia, que va ser realitzada pel doctor Douglas Derry, devien tenir uns cinc i set mesos de gestació el primer, el qual no va arribar a néixer, i nou el segon, el qual va morir poc després de ser donat a llum. Tots dos fetus patien d'espina bífida i escoliosi.

El fet que estiguessin enterrades al costat del rei i que es trobessin embalsamades i cobertes amb una petita màscara d'or, porta a pensar en la possibilitat que fossin filles de Tutankamon. Cal tenir ben present que en el moment en què se'ls va fer la primera autòpsia no hi havia els mitjans necessaris per poder determinar-ne l'origen genètic. Després, els petits cossos van quedar perduts durant més de cinquanta anys. No va ser fins l'any 1982 que es van retrobar en una caixa de l'Hospital del Caire.

Estudis posteriors han demostrat que Tutankamon es va casar amb la seva germanastra Ankhesenamon, filla d'Akhenaton i Nefertiti, i que el jove faraó hauria tingut descendència amb ella. Si bé les proves efectuades als dos fetus durant els darrers anys només han aportat un perfil genètic incomplet dels dos cossos, han estat suficients per confirmar que Tutankamon n'era el pare.