Història antiga

La primera vaga de la història

Us expliquem la història de la vaga que els obrers de les tombes faraòniques van fer l'any 29 (cap al 1158 aC) contra Ramsès III, l'aturada ben descrita i documentada de l'antiguitat

Per Núria Barba, amb l'assessorament de Susanna Soler
14 de novembre de 2018
1 El sou: blat, ordi, pa, galetes i cervesa
Interior del temple de Ramsés III, a Luxor (Egipte)
Interior del temple de Ramsés III, a Luxor (Egipte) Thinkstock

Any 29 [del regnat de Ramsès III], segon mes de l'estació de la inundació, dia 23. Amb 25 dies de retard, per fi avui els obrers del poble de Dayr al-Madina han cobrat la paga del mes passat. Fa dos dies, en un insòlit acte de protesta, els obrers es van presentar al temple funerari del faraó Horemheb a reclamar la paga. Avui se'ls han donat quaranta-sis sacs de blat.

El sou mensual d'un treballador de les tombes reials consisteix en quatre ‘khar' (‘cistells grossos') de blat, gairebé noranta-cinc quilos, i de tant en tant també pans i galetes ja cuites. També cobra un ‘khar' i mig d'ordi per elaborar cervesa, que se suma als quinze litres que van amb la paga. Altres menges incloses són uns 280 grams de peix al dia, verdura, fruita, llet, oli de sèsam i greix. La carn només la tasta els dies de festa grossa. Igualment rep llenya per cuinar, objectes domèstics de terrissa, teixit de lli i aigua. No està malament, per ser obrers; de fet, fins i tot podríem dir que són uns privilegiats, però és el sou que correspon a uns excepcionals funcionaris reials que tenen la responsabilitat de construir les tombes i els temples funeraris dels faraons: vida, salut, força.

Ja fa temps que hi ha problemes a Dayr al-Madina, però les autoritats de la capital, Tebes, es fan l'orni. Fa quatre anys l'escriba Neferhotep va escriure al visir, el primer ministre i representant del faraó, exposant-li la situació: "Ens hem empobrit. S'han esgotat les reserves del tresor, del graner, dels magatzems. Les pedres que carreguem no són lleugeres! Ens han pres sis ‘oipé' d'ordi i en canvi ens han donat sis ‘oipé' de terra! El meu senyor ens haurà de trobar un mitjà de subsistència. Perquè realment som a punt de morir, ja no vivim".

De fet, la situació potser no era tan desesperada, però calia dramatitzar-la. El col·lectiu no es queixa només de la degradació de la seva situació, sinó del fet que la crisi econòmica del sistema hagi propiciat un increment de la corrupció en l'àmbit públic i privat, la generalització del nepotisme i els robatoris. I, és clar, les pagues no arriben íntegres (o senzillament no arriben) al final de la cadena. La seva no és, doncs, pròpiament una denúncia del sistema, sinó dels qui el corrompen.

2 "Tenim fam, ja fa divuit dies que havíem d'haver cobrat"
Runes de Dayr al-Madina
Runes de Dayr al-Madina Thinkstock

Any 29, segon mes de l'estació d'hivern, dia deu. Fa tres mesos que els obrers es van alçar per reclamar el pagament del salari endarrerit i avui han tornat a la mobilització perquè la situació es repeteix. Aprofitant que és dia festiu perquè és final de desena, els artesans s'han unit al crit de "Tenim fam, ja fa divuit dies que havíem d'haver cobrat". Sortint del poble han organitzat una seguda darrere del temple de Tuthmosis III. Els intendents del temple, els dos capatassos dels equips i l'escriba del poble els han intentat convèncer que tornessin a casa fent-los promeses en nom del faraó, però els obrers s'hi han negat argumentant que volien fer arribar la seva queixa al faraó.

Dayr al-Madina és un poble emmurallat a la mateixa latitud de Tebes, però a l'altra riba del Nil, construït durant la dinastia XIX. És una colònia obrera, que es va bastir perquè els artesans que preparen les tombes a la Vall dels Reis estiguessin més a prop de la feina. Hi viuen unes cinc-centes persones, de les quals una seixantena són artesans de les tombes: els picapedrers, que excaven les tombes a la roca (ja ha passat la moda de les piràmides); els escultors, que fan relleus i figures, i els pintors i dibuixants, que realitzen els frescos. També hi viuen els guardes de les muralles, metges, pescadors, jardiners, portadors d'aigua, rentadors, fusters, etc.; i una esquadra de policies, anomenats ‘madjoi', s'encarrega de l'ordre i la seguretat. Tots ells, inicialment una barreja eclèctica d'egipcis, nubis, hikses i segurament hebreus, entre d'altres, formen una mena de ‘gueto', gairebé confinats al desert, una manera segura perquè la ubicació de les tombes reials no es divulgui. Un carrer travessa el poble i el divideix en ‘la meitat dreta' i ‘la meitat esquerra', i així queden configurats els dos equips de treball. Al capdavant de cada equip hi ha un capatàs, i tots dos, juntament amb l'escriba, són els tres dirigents.

3 Dormir a la feina com a símbol de protesta

Any 29, segon mes de l'estació d'hivern, dia 11. Ahir els obrers es van quedar a passar la nit a la zona del temple de Tuthmosis III, però sembla que el seu gest encara no dóna resultats. Avui han continuat la vaga i s'han plantat al temple funerari de Ramsès II, el Rammeseum, que fa de magatzem de provisions, i tot el que n'han tret han estat cinquanta-cinc galetes que els ha donat l'escriba del poble. Això és tota la paga? És una burla!

Any 29, segon mes de l'estació d'hivern, dia 12. Creix la tensió i, després d'haver passat la nit a l'entrada del temple, els obrers hi han entrat, en una acció de protesta sense precedents. Els porters i els ‘madjoi' han fugit. La queixa que els treballadors han presentat al personal perquè la transmeti al visir i al faraó deia: "Si hem hagut d'arribar fins aquí és a causa de la fam, a causa de la set. No queden vestits, ni ungüents, ni peix, ni verdura. Escriviu al faraó, vida, salut, força, el nostre bon senyor, vida, salut, força, i escriviu al visir, el nostre superior, que ens assegurin algun mitjà de subsistència".

Els tres dirigents i la policia volen posar-se en contacte amb el governador de Tebes perquè resolgui la situació. De moment, però, se les han enginyades per pagar els sous del mes passat, amb les reserves del Rammeseum. Els manifestants han advertit, però, que no estan disposats a tornar a treballar si no cobren la paga d'aquest mes.

4 Una paga que no arriba
Representació de Ramsés III al temple de Khonsu, a Karnak
Representació de Ramsés III al temple de Khonsu, a Karnak Wikimedia Commons

Any 29, segon mes de l'estació d'hivern, dia 13. El conflicte no s'ha acabat, però ha pres un nou gir. Avui el cap de la policia de Dayr al-Madina s'ha posat del costat dels obrers i els ha adreçat un encès discurs: "Torneu a casa, agafeu les eines, preneu la dona i els fills, tanqueu la porta, i seguiu-me fins al temple de Sethi I, vida, salut, força, on ens instal·larem".

Any 29, segon mes de l'estació d'hivern, dia 17. Després d'una setmana de vaga, avui els treballadors han rebut el sou d'aquest mes i demà s'espera que tornin a la feina. El tercer mes de l'estació d'hivern tornaran a endarrerir-se els pagaments, i alguns obrers més arrauxats amenaçaran de profanar i saquejar les tombes. Les acusacions d'irregularitats pugen de to i els artesans admeten que "en realitat, no hem travessat els murs a causa de la fam, sinó que hem de fer una important acusació, perquè certament es cometen crims en aquest lloc del faraó". El dia 28, dia de cobrar, hi ha aldarulls perquè les autoritats no tenen prou aliments per pagar. Finalment, les queixes arribaran a oïdes del visir, que farà transmetre als obrers el següent missatge: el visir reconeix que la tresoreria reial es troba prop de la bancarrota.

5 Molta gana o manca de reconeixement?
Colossos de Mèmnon
Colossos de Mèmnon Thinkstock

Tot i el contingut d'aquests documents, alguns historiadors, com John Romer, argumenten que els obrers de les tombes no passaven fam. A més, apunta, hi ha factures de despeses contemporànies de les vagues que demostren que els artesans tenien estalvis. Més aviat, segons aquest autor, el que passa és que els obrers reclamaven no ser uns oblidats del sistema faraònic. En tot cas, segons els registres de l'època, els pagaments amb retard i parcials es van repetir durant els mesos següents i el primer mes d'estiu va tornar a esclatar el conflicte.

Els treballadors van sortir al pas del governador de Tebes, que passava de visita per la Vall dels Reis, al crit de "Tenim gana!". El màxim mandatari de la capital els va prometre "cinquanta sacs de blat perquè pugueu subsistir fins que el faraó, vida, salut, força, us doni les vostres racions". Tot i que no se'n conserva tanta documentació com de la de l'any 29, les vagues es van repetir al llarg de tota la XX dinastia, al final de la qual els artesans van anar abandonant la colònia per falta de feina i de reserves d'aliments.

6 Les conseqüències de les vagues: fractura social i lluita de classes

Una interessant conclusió que planteja l'historiador John Romer sobre les conseqüències de les vagues és que es va fracturar la societat de Dayr al-Madina. Si abans dels fets tota la colònia tenia el sentiment de treballar per un projecte comú, per la grandesa del faraó, des de les vagues, els obrers van veure els capatassos i l'escriba com els ‘enemics de classe', unes persones que tenien interessos diferents dels seus.

Un dels escribes els havia arribat a amenaçar de denunciar-los davant un tribunal. És cert que al principi les autoritats locals havien adoptat un discret paper de protectors dels treballadors, però quan la situació s'havia agreujat, havien demanat ajuda a les autoritats tebanes i havien mirat de fer tornar els treballadors a la feina. Per primera vegada, la divisió de classes s'havia fet tangible a la petita comunitat.

7 Tota la informació de les vagues, escrita en els 'post-it' de l'època
'Ostraca' egipci d'època ptolemaica amb escriptura demòtica sobre terracota
'Ostraca' egipci d'època ptolemaica amb escriptura demòtica sobre terracota

La major part de la informació sobre la vida quotidiana a Dayr al-Madina l'hem coneguda pels ‘ostraca', fragments de ceràmica o de pedra utilitzats per prendre notes. Com que el papir era molt car, qüestions com el control d'assistència a la feina que mantenien els capatassos, distribució de racions, pensaments, cartes d'amor, etc., es recollien en ‘ostraca'. Un cop fets servir es llençaven a la paperera; és a dir, en pous secs que feien d'abocadors i on s'han trobat aquestes valuosíssimes fonts de documentació.

Subscriu-t'hi

Portada 201

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

Portada 201

La gran migració, com els 'Sapiens' vam colonitzar el món

T'expliquem com va arribar a Europa, Àsia, Oceania i Amèrica la nostra espècie

1 any de SÀPIENS + l'Atles Català DE REGAL per 24,90 €

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família.
Ja som més de 22.000

En donar-te d'alta acceptes la política de privacitat

Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Més informació Accepto