Subscriu-t'hi
Història antiga

Les reformes d'August per modernitzar l'imperi Romà

L'emperador va impulsar profunds canvis polítics i militars i va transformar l'urbanisme de Roma

Montse Armengol (text), Isabel Roda (assessorament)
18 de setembre de 2018
1 Els canvis polítics, judicials i administratius
Estàtua de l'emperador August, al Fòrum d'August de Roma
Estàtua de l'emperador August, al Fòrum d'August de Roma Thinkstock

Inesperadament, l’any 27 aC Octavi va posar el govern de la República en mans del Senat; la responsabilitat, va dir, era massa gran. La resposta del Senat va ser abdicar i lliurar-li tots els poders, conferint-li el títol suprem d’August. Octavi —d’ara en endavant, August— va acceptar amb posat resignat; ambdues parts havien representat l’escena a la perfecció. 

Primers moviments: revisar la composició del Senat
Tot seguit August va revisar la composició del Senat, fent-ne fora els personatges foscos. També va promulgar una llei per posar fi a la corrupció electoral, ja que els suborns per accedir als càrrecs eren freqüents. Ara August podia admetre o rebutjar candidatures per al consolat i la pretura i declarar quins eren els seus preferits i sol·licitar el vot per a ells. De tota manera, en el nou ordre instaurat per August el 'cursus honorum', la carrera política, s’havia desvirtuat, perquè els càrrecs tradicionals havien perdut funcions i poders.

Reformes administratives i judicials
En l’àmbit administratiu va introduir reformes com la del correu públic per facilitar les comunicacions entre les províncies i Roma. Dels missatgers a peu que es rellevaven es va passar al servei de carros que canviaven els cavalls a cada ciutat. Això permetia que un mateix missatger portés la carta al destí, i, d’aquesta manera, l’emissari podia aclarir i ampliar verbalment el contingut de la missiva. En l’àmbit judicial, els acusats podien apel·lar a August, que podia modificar les decisions dels tribunals mitjançant el “vot de Minerva”, que el facultava per perdonar els condemnats. August va exercir aquest vot, per exemple, per deslliurar un acusat de parricidi d’un càstig molt antic: ser cosit dins d’un sac juntament amb un gos, un gall, un mico i una serp, i llançar-lo al mar.

2 Nous plantejaments militars: de les legions a l'exèrcit estable
Detall de l'Ara Pacis, erigit el 13 aC en honor de l'emperador August després de les seves victorioses campanyes a Hispània i la Gàl·lia
Detall de l'Ara Pacis, erigit el 13 aC en honor de l'emperador August després de les seves victorioses campanyes a Hispània i la Gàl·lia Wikimedia Commons

En l’àmbit militar, August va proporcionar terres a la meitat dels soldats perquè les fessin rendibles, i va professionalitzar-ne l’altra meitat per abaratir costos. Durant la República romana, les legions es formaven per a una determinada guerra i es dissolien quan s’acabava. Això representava un greu problema, perquè quan els veterans es retiraven tenien dret a pagues i concessions de terres, la qual cosa significava una confiscació general que provocava un gran malestar entre els terratinents i els pagesos o bé una enorme despesa en la compra de terres.

Si bé August va complir amb aquestes donacions, va ampliar el període de servei dels legionaris de 16 a 20 anys, i amb això va solucionar en bona part el problema. També va crear impostos —sobre les herències, sobre les vendes— per crear un fons militar per pagar les soldades. A més, després de la batalla d’Àccium, August va crear un exèrcit permanent, estable i professional: d'unes 50 legions, en va conservar 28 per convertir-les en cossos estables.

3 La transformació arquitectònica i social de Roma
Representació d'un espectacle de gladiadors en un quadre de Jean-Léon Gérôme, del 1859
Representació d'un espectacle de gladiadors en un quadre de Jean-Léon Gérôme, del 1859 Wikimedia Commons

En l’àmbit arquitectònic, va emprendre grans obres públiques per convertir Roma en una bellíssima capital. Cada nova victòria es commemorava amb una aportació monumental que omplia el Camp de Mart. Així que es van recuperar els estendards romans capturats pels parts, i es va construir un nou fòrum. Per commemorar la pacifiació d’Hispània i la Gàl·lia, es va erigir l’Ara Pacis. August també va pensar en el benestar dels ciutadans: es va preocupar pel manteniment dels aqüeductes i va construir infraestructures per evitar el desbordament del Tíber. Va crear el servei contra incendis i el cos de policia urbana, i també un càrrec que controlava la provisió de blat, a fi d’evitar les crisis de fam.  

Amant de la diversió
L’emperador va practicar amb assiduïtat el 'panem et circensesque Juvenal escriuria posteriorment: abastir la població de gra i d’entreteniment era la millor manera de guanyar-se-la, de distreure-la dels afers polítics. Va construir termes, teatres, un amfieatre, una biblioteca. Amb orgull relata a les seves memòries tots els jocs que va celebrar a Roma: espectacles de gladiadors, de feres, un combat naval en un estany artificial —o diu que van lluitar trenta vaixells de guerra i molts altres de menors—, jocs gimnàstics, curses de carros, espectacles de teatre… No es descuidava tampoc d’apuntar totes les distribucions de blat i de diners que va fer entre la plebs.

4 Posar límits als dispendis sumptuosos i a l'adulteri
Bust femení de Júlia, filla d'August, a l'Altes Museum de Berlín
Bust femení de Júlia, filla d'August, a l'Altes Museum de Berlín Wikimedia Commons

En el tombant del mil·lenni, la poesia d’Horaci i d’Ovidi ens descriu una alta societat romana abocada als plaers sensuals i als luxes. El vincle matrimonial no es considerava seriosament i es gastaven sumes enormes en capricis extravagants. A parer d’August, era necessària una renovació social profunda a fi de recuperar les antigues virtuts. Va promulgar una llei per fomentar el matrimoni i la procreació, que incapacitava els cèlibes i els que no tenien fills a rebre herències, obligava les vídues i divorciades a casar-se de nou i limitava els divorcis exigint, perquè fossin efectius, un mínim de set testimonis. També va limitar els dispendis sumptuosos i va castigar l’adulteri deixant els amants il·lícits a mercè de qualsevol denúncia.

La seva filla, proscrita
Anys més tard, aquesta darrera voluntat es va girar en contra seva. Era 'vox populi' que la seva estimada filla Júlia gaudia d’una bona col·lecció d’amants. August, naturalment, va ser l’últim d’assabentar-se’n. Però no ho podia passar per alt, i Júlia i mitja dotzena de companys de joc eròtics van ser proscrits a diferents illes remotes. De res no van servir les peticions del poble perquè perdonés la filla. “Abans d’això es barrejaran l’aigua i el foc!”, els va etzibar amb amargor, “i a tots vosaltres, us desitjo filles i mullers com ella!”. 

5 La reorganització de les províncies d'Hispània, la creació de noves colònies i l'embelliment de Tarraco
Amfiteatre romà de Tarragona
Amfiteatre romà de Tarragona Wikimedia Commons

Totes les batalles d'August s’havien lliurat contra romans o per assegurar les fronteres, no pas per eixamplar-les. Havia d’incrementar el prestigi amb una victòria amb enemics externs, com més ferotges, millor. Per això va decidir sotmetre els darrers pobles rebels d’Hispània: els indòmits càntabres i asturs. 

L’any 26 aC, August avançava en llitera pels boscos inhòspits del nord d’Hispània quan, de sobte, un llampec va fulminar l’esclau que il·luminava el camí. Allò era un mal averany, i, un cop més, va contreure una malaltia que el va obligar a retirar-se a Tàrraco. Agraït per l’hospitalitat amb què la ciutat l’havia acollit, la va embellir fins a convertir-la en una petita Roma. Des de Tàrraco, August rebia les notícies dels generals que continuaven la lluita per estirar la frontera de l’Imperi fins al mític 'Finis terrae’. Tot seguit, va reorganitzar les províncies d’Hispània amb una extensa xarxa viària i amb noves colònies, com Emerita Augusta (Mèrida), Caesar Augusta (Saragossa) o Barcino (Barcelona).

Subscriu-t'hi

Portada del SÀPIENS 213 (desembre 2019)

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

SUBSCRIU-T'HI​

Comentaris

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Portada del SÀPIENS 213 (desembre 2019)

1 any de SÀPIENS  i de REGAL l'Atles català de Cresques 24,90 €

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis i, també, l'anàlisi dels hàbits de navegació dels usuaris. Si contineu navegant, accepteu la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per, si així ho desitja, impedir que aquestes siguin instal·lades en el seu disc dur, tot i que haurà de tenir en compte que aquesta acció podria ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web. Més informació Accepto