De trets vigorosos i autoritaris, mandíbula prominent i llarga barbeta, Sethi I va ser rei d’Egipte entre els anys 1304 i 1290 aC. Guerrer i poderós, va exercir el poder associat al tron del seu pare, Ramsès I, que d’aquesta manera volia evitar conflictes successoris com els que havien liquidat dinasties anteriors.

En temps de l’imperi nou, el faraó era el cap d’estat indiscutible i la societat el tractava amb el respecte i la cerimònia d’un déu. Però la dinastia ramèssida no procedia d’una família de sang reial, sinó d’una nissaga de militars, fet que els obligava a fer un esforç extraordinari per legitimar el seu poder i entroncar amb la genealogia divina. Així, doncs, eren constants les cerimònies, processons i representacions que enaltien i divinitzaven el nou llinatge, i les obres arquitectòniques i artístiques que Sethi I impulsà van tenir molt a veure amb aquest objectiu.

L’arquitectura era la màxima expressió de la ideologia de l’imperi dels faraons i per aquest motiu Sethi I va emprendre una obra d’escala monumental: el temple d’Abidos, consagrat a Osiris. Explica el mite que Osiris era un sobirà savi i bondadós que va ensenyar al poble d’Egipte a conrear la terra i li va donar les lleis. El seu germà Seth, engelosit, el va assassinar. Pot semblar contradictori que sigui precisament Sethi I, el senyor de Seth, qui impulsi la construcció d’un gran temple en honor del seu antagònic. El cas és que el faraó tenia l’obligació de venerar Osiris per mantenir l’equilibri de les forces divines, la dicotomia essencial del món egipci. Al gran temple, a més d’Osiris, s’hi veneraria la seva muller Isis i el seu fill Horus, i també els Amon, Ptah i Ra, i, de passada, el mateix Sethi divinitzat; a la pràctica, a Abidos se sintetitzaven tots els cultes egipcis.

El millor art egipci
Un mur de tova envoltava el recinte sagrat que mirava cap al desert i que tenia un camí processional que menava a les tombes dels avantpassats reials. Un seguit de rampes, patis i pòrtics portaven a les set capelles que honoraven els déus Ptah, Ra-Haractes, Amon-Ra, Osiris, Isis, Horus i també Sethi I. Sens dubte, el més fabulós d’aquestes capelles eren els exquisits relleus que les decoraven, i que estan considerats els millors de l’art egipci. Hi ha episodis del culte diari, amb el faraó que entra al santuari, ungeix l’estàtua del déu i esborra les pròpies petjades així que surt.

A la capella d’Osiris, formada per diverses cambres, s’hi representaven la mort i la resurrecció del déu; a la de Ptah, hi apareixia Isis en forma d’au que desperta el difunt Osiris per concebre Horus, que havia de venjar el seu pare. Rere el santuari d’Osiris hi havia una estructura subterrània singular, l’Osireion. Reprodueix una tomba reial i es creu que hi havia dipositades les despulles del déu. Hi havia un llarg passadís cobert d’escenes d’ofrenes i passatges del 'Llibre de les portes' —un compendi d’imatges i textos que servien de guia per al faraó per afrontar els perills de l’inframón—. La cambra destinada a acollir el sarcòfag estava envoltada per un canal negat per les aigües freàtiques, tot reproduint el mite segons el qual cada any la crescuda del Nil ofegava Osiris, que ressuscitava a la primavera, en enretirar-se les aigües.

En una altra sala hi havia representacions astronòmiques, i una de les escenes més clàssiques de l’art egipci: la de la deessa Nut, amb el seu cos en forma l’arc que sosté la volta del cel, i Geb, que simbolitza la Terra.

El conjunt d’Abidos s’ha interpretat com un cenotafi, una falsa tomba honorífica que Sethi I s’havia fet construir per connectar-lo amb el culte al déu Osiris. Per acollir les seves despulles, però, el faraó havia triat un altre emplaçament: la Vall dels Reis, un indret custodiat per una casta de sacerdots i absolutament prohibit als profans. La sepultura de Sethi I és, sens dubte, la més extraordinària d'aquest indret, per la seva bellesa i grandiositat. Les pintures i els relleus que cobreixen els sostres i parets són un compendi de les creences dels antics egipcis i, juntament amb les d'Abidos, són considerades les més belles obres d'art de l'Egipte antic.

Art per al més enllà
L’entrada de la tomba s’enfonsa profundament terra endins. Una rampa porta de dret fins a un pou, possiblement amb finalitat simbòlica. El veritable passadís forma ziga-zagues entre pilars, cambres, escales i corredors fins arribar a les avantcambres, rere les quals es trobava el panteó. Belzoni, aventurer italià que va explorar Egipte a la primeria del segle XIX, es va endur el preciós sarcòfag, d’un alabastre tan fi que sembla translúcid, que es conserva en el Sir John Soane’s Museum de Londres.

Els primers investigadors que van explorar la tomba basant-se en els criteris de l’arqueologia científica gairebé no hi van trobar elements de l’aixovar funerari, però el que no es va poder espoliar van ser les escenes que cobreixen els murs i sostres de l’hipogeu, infinitat de relleus i pintures de Sethi I i les divinitats i evocacions dels llibres funeraris.

Un passadís secret
Al fons de la cambra funerària hi ha un misteriós túnel excavat a la roca que descendeix abruptament. Alguns exploradors han intentat, sense èxit, excavar-ne la runa per trobar-ne el final, tot desafiant el perill d’esfondrament. De fet, l’arqueòleg Zahi Hawass va aconseguir recórrer els 174 metres de passadís al llarg dels quals van sorgir diverses figuretes rituals. Probablement, Sethi I volia ubicar la seva cambra mortuòria al final del túnel, però va morir abans d’acabar-lo.

Com altres faraons, Sethi I va contribuir a ampliar el complex de Karnak, situat a Luxor (l’antiga Tebes), i dedicat a Amon, creador de l’univers, rei dels déus i déu de l’imperi. Així, va emprendre la decoració de la grandiosa sala hipòstila del temple. Algunes de les seves inscripcions i escenes en relleu, especialment les situades a la paret exterior nord de la sala, constitueixen el testimoni gràfic de les campanyes militars del faraó.