OFERTA ESPECIAL -40%
Subscriu-t'hi ara i gaudeix de tot un any d'un descompte únic!
Subscriu-t'hi ara i gaudeix de tot un any d'un descompte únic!
Història antiga

Teresa Forcades: "Quan Jesús diu que 'parem la galta' no vol dir que siguem passius o conformats"

La coneguda monja benedictina ens guia per la història de l'espiritualitat cristiana a través d'aspectes, moviments socials i personatges poc coneguts

Sònia Casas
Teresa Forcades -  Sònia Casas
Teresa Forcades - Sònia Casas Sònia Casas Codinach

La germana Forcades s'ha fet popular pels seus coneixements mèdics i pel seu activisme social. Menys conegut és, en canvi, el seu pensament teològic. Ens proposem desvetllar-ne els trets fonamentals a l'hora que analitzem la història de l'Església i del cristianisme a través de la seva particular mirada. Teresa Forcades va ser la protagonista de l'entrevista del número 138 de SÀPIENS.

Vostè parla del "segrest patriarcal del missatge evangèlic". Diria que és un segrest tan antic com el mateix Evangeli?
Jo diria que és més antic i tot! [riu]. Ara bé, aquesta idea que tenim que a l'antiguitat la desigualtat home-dona tothom la considerava normal, jo no l'he vista reflectida en la història. Al contrari, en totes les èpoques s'han alçat veus crítiques en aquest sentit i en algunes societats es duien a terme pràctiques més avançades que ara.

Per exemple?
L'abadessa Moshan Liaoran, que va viure a la Xina budista del segle IX. Deia que Buda no podia discriminar per qüestions de gènere i va fundar un monestir en el qual els monjos aprenien de les monges. Per a ells, que els instruís una dona era un honor perquè volia dir que havien superat el prejudici de gènere. Avui, fins i tot a Tailàndia, on hi impera el budisme més obert, això està prohibit.

Hi ha altres grans teòlogues que vostè reivindica, la majoria molt desconegudes.
A excepció de santa Teresa de Jesús i Hildegarda de Bingen, n'hi ha moltes que han caigut en l'oblit, tot i ser intel·lectuals de gran rellevància i incidència social en la seva època, com per exemple Isabel de Villena.

Qui va ser?
Una valenciana coetània de Joanot Martorell que va escriure una obra cabdal de la teologia medieval, la 'Vita Christi', on explica la vida de Jesús des de la perspectiva de les dones que van viure amb ell. En aquell moment va ser un èxit editorial superior al 'Tirant lo Blanc'. Villena també va fer una nova interpretació de la figura d'Eva. En lloc de veure-la com a símbol del pecat i de la desobediència, la va entendre com el personatge que ens revela un dels missatges centrals del cristianisme: que Déu totpoderós accepta que el rebutgem. Mai no s'imposa a la nostra llibertat d'elecció.

D'imposicions d'idees, la història n'és plena. Com veu la relació religió-ciència?
La clau d'aquesta relació és que cadascuna respecti l'àmbit de l'altra. L'àmbit de la ciència és respondre el com de les coses mentre que el de la religió, és respondre el perquè. La ciència, si no s'extralimita, no és cap amenaça per la religió. I aquesta, alhora, ha d'assimilar els avenços científics i saber que pot aportar reflexions ètiques inspiradores per al més ateu dels científics.

La teologia de l'alliberament, nascuda a l'Amèrica Llatina als anys setanta, va inspirar moltes persones d'esquerres essencialment atees. Què en queda?
Hi ha persones que diuen que ha mort, però en realitat, el que s'està veient des de fa uns anys a Bolívia, Veneçuela o l'Equador, no es pot entendre sense la teologia de l'alliberament i la manera com va articular les comunitats de base d'aquests països. Això ho han reconegut tant el president de l'Equador, Rafael Correa, com fins i tot el de Bolívia, Evo Morales, que ve d'una tradició indígena que mai no es va relacionar amb el cristianisme. A Mèxic, on la teologia de l'alliberament no va tenir tanta incidència, es viu una realitat diferent de la d'aquests països.

Com casen les lluites que lideren moviments socials amb la frase "parar l'altra galta" de Jesús?
Les cites sempre cal entendre-les en el seu context, però jo diria que aquí Jesús ens parla d'una noció central de l'espiritualitat i que és la de l'acceptació, que no s'ha de confondre amb la passivitat. La realitat és la que és i en tant que ja existeix, tu no la pots canviar. Per tant, l'has d'acceptar, perquè si no ho fas i la negues, et quedes encallada. Només quan l'acceptes plenament la transcendeixes, i llavors pots tirar endavant i treballar perquè la realitat del futur sigui diferent. L'Evangeli no ens mostra pas un Jesús tou ni conformat.

Arran de la vida i mort de Jesús, en el segle IV va sorgir el dogma de la Trinitat, que diu que la realitat és una i a la vegada diversa. No és paradoxal?
Les illes semblen independents les unes de les altres però sabem que això només és en aparença: totes surten d'un mateix sòl. La Trinitat no considera que la diversitat sigui una il·lusió (el que els hindús anomenen 'maya'). Sant Tomàs, en el segle XIII, ho va explicar bé. Deia que el contrari de la unitat no és la diversitat sinó la divisió. Jo crec que la realitat social ha d'anar cap aquí, ha de ser diversa (sense una unitat que s'imposi a les altres) però, alhora, ha d'estar unida, no dividida.

Sembla difícil de dur a la pràctica.
És que això no es pot fer des de la imposició, la violència o l'homogeneïtzació. Per a la Trinitat, la unió només s'assoleix des de l'amor i l'amor sempre inclou la llibertat. I la llibertat accepta que tu ets diferent de mi, i perquè ets diferent de mi jo em puc unir a tu.

Sempre és tan complex posar l'espiritualitat al servei de la transformació social?
En realitat és senzill i s'ha explicat en totes les èpoques. En 'El núvol del no-saber', escrit anònim del segle XIV, s'explica la importància de la humilitat per dur a terme qualsevol acció social o política sòlida: 'Jo no puc fer gaire cosa i de saber, no sé res, però aquí em tens, disposada a tot'. I això és espiritual, perquè la revolució serà espiritual o no serà.

Hauria de demanar perdó l'Església sobre els crims del franquisme?
Només si assumim de manera transparent les nostres espifiades històriques ens podrem convertir en una institució guaridora, que a més hauria d'ajudar amb diners o el que fes falta a obrir fosses i cercar víctimes


Les dates clau

  • 1966: Neix a Barcelona, on estudia medicina.
  • 1992: Prossegueix els estudis mèdics i teològics a les Universitats de Nova York (Buffalo) i Harvard.
  • 1997: Entra al monestir de Sant Benet.
  • 2004: Es doctora en Salut Pública a la UB amb una tesi sobre medicines alternatives.
  • 2007: Publica 'La teologia feminista en la història' (Fragmenta, 2007)
  • 2008: Es doctora per la Facultat de Teologia de Catalunya amb una tesi relacionada amb la Trinitat.
  • 2013: Segueix estudis postdoctorals i fa de professora a la Universitat Humboldt de Berlín.

Subscriu-t'hi

Portada del número 244 de SÀPIENS (juliol 2022)

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

Portada del número 244 de SÀPIENS (juliol 2022)

Com el canvi climàtic va fer caure Roma

Les últimes investigacions sobre el declivi de l'imperi romà

ESCULL LA TEVA OFERTA I SUBSCRIU-T’HI AVUI MATEIX!

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

 
Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per recopilar informació amb una finalitat tècnica. No es guarden ni cedeixen les dades de caràcter personal de ningú sense el seu consentiment. Igualment, s'informa que aquest lloc web disposa d'enllaços a llocs web de tercers amb polítiques de privacitat alienes a Abacus. Més informació Accepto